Realment no es van complir, però també cal dir que vam quedar a set vots del cinquè regidor. De cara al 2027, podem apostar que sortirem de cinc regidors, però hem de treballar per esmenar els errors que es van cometre.

Quan t’asseus a negociar, hi ha d’haver diàleg, acords i cessions. Però si totes les cessions les has de fer tu, arriba un moment en què no pot haver-hi acord. El 2024 hi va haver una abstenció a canvi d’uns mínims, però aquests mínims tampoc s’han complert. I si vas a negociar per al 2025, hi poses unes expectatives més grans. Això sí, nosaltres continuarem allargant la mà per poder arribar a acords pel bé de la ciutat.

Realment sí. Està molt bé que els macroprojectes es destinin al nucli antic, com la rehabilitació de la muralla, però es necessita revitalitzar-lo. Hauríem d’anar carrer per carrer per veure la degradació que hi ha, com a la plaça de l’Oli, al costat del Museu Casteller. Al nucli antic cal que hi entri la inversió pública i privada i no s’està anant a buscar. El comerç s’està morint i no es dona cap solució.

Un pressupost que només destina a comerç i turisme entre 240.000 i 300.000 euros no és viable per a una ciutat com Valls. El comerç el tenim a l’UCI. No se li està buscant cap sortida. Tampoc s’aprofita el turisme que genera el Museu Casteller. Si tu vens un dissabte a la tarda, tot el comerç està tancat, i diumenge al matí no hi ha oberta ni la restauració. Els visitants han de marxar cap a altres poblacions.

Hem denunciat moltes vegades que la ràtio de policies locals està molt per sota de la ràtio general, ja que no arribem a l’1,75. Actualment, tenim 32 agents en actiu a tot estirar. Tots els plans de seguretat s’haurien de fer amb els Mossos, com les patrulles mixtes. La realitat ens diu que els fets delictius s’han estès per altres punts fora del centre històric. La seguretat no s’està gestionant amb la responsabilitat que tocaria.

És un conveni de compromís per trobar una solució, però no estableix obligacions. El conveni preveu reunions periòdiques per arribar a acords, però desconec si s’han fet. Jo era membre del consell d’administració de l’hospital Pius i de la Fundació Vilaniu, però vaig dimitir perquè no s’estaven complint les obligacions que hauria de tenir aquest òrgan. El consell es reunia uns tres cops a l’any i, dos dies abans, ens passaven els informes. Jo vaig manifestar al meu partit que em sentia incòmode pel fet de ser en un lloc on no pots fer res. El consell, encara que estigui dirigit per Junts i ERC, ha de ser participatiu, perquè, si tots hi participem, podrem arribar a acords. Al Pius, tenim un problema greu, perquè no s’està donant solucions, sobretot, al personal, que es troba insegur. Els hem tingut cada dimecres manifestant-se perquè recursos humans no els dona seguretat. Una mostra d’això és que es permet contractar els sanitaris per hores. L’equip de govern no està sabent cuidar l’hospital i, si no té cura del Pius, tampoc no cuida la salut general de tots. I això hauria de passar factura.

Sí, estem governant la Generalitat i s’està treballant per donar-hi una solució. Però s’ha estat molts anys sense invertir en el Pius el que s’hi hauria d’haver invertit. Ara s’ha de buscar la solució al CatSalut, és cert, però realment què s’està fent?

Nosaltres tenim turisme gràcies als calçots i als castells, que són uns referents molt potents. Però, d’aquesta afluència de públic, no se n’està traient el rendiment que caldria.