Política

Agafar torn per anar als gorgs

L’Ajuntament de les Planes d’Hostoles és pioner en la regulació de l’accés a les àrees de bany fluvial

Va ser el primer a fer demanar cita en línia i a pagar per poder gaudir dels quatre gorgs de Cogolls

Tot i haver reduït la pressió sobre aquests espais, hi passen més de 25.000 persones cada any

La regulació de l’accés a l’espai natural dels gorgs havia de sobrepassar l’àmbit municipal

El patrimoni natural és un dels principals actius de les Planes d’Hostoles, i els gorgs que hi ha a la riera de Cogolls (gorg de la Plana, gorg del Molí dels Murris, gorg de Can Poetí o gorga de Santa Margarida), afluent del riu Brugent, en són el màxim exponent. Com sol passar en aquests espais fluvials de postal, durant molts anys, tot i ser espais de bany i de lleure a l’aire lliure molt populars, l’afluència de visitants es va anar autoregulant. Aquestes dues últimes dècades, però, el creixement ha estat exponencial, fins als més de 25.000 visitants a l’any actuals, fruit, entre altres coses, de les successives crisis econòmiques. Això no obstant, la pandèmia de la covid va marcar un punt d’inflexió.

Una vegada es va aixecar el confinament i encara amb moltes mesures restrictives, moltes persones buscaven espais naturals a l’aire lliure per refer-se de l’estricte tancament als seus domicilis. I els gorgs de Cogolls van ser uns dels punts que van registrar més massificació. Paradoxalment, les normes sanitàries recomanaven evitar aglomeracions i mantenir les distàncies. Va ser el moment en què l’Ajuntament de les Planes d’Hostoles va decidir intervenir i intensificar la regulació de l’accés a aquest espai natural del Brugent, que ja aplicava des de feia alguns anys. De fet, amb o sense pandèmia, tard o d’hora ho hauria d’haver fet, pel creixement exponencial del nombre de visitants abans citat.

Es tractava, en aquell moment, d’un projecte pioner, que han anat copiant altres municipis que tenen la mateixa problemàtica, com és el cas, per citar només uns quants exemples, dels gorgs de Canet d’Adri, a la riera del Llémena; els de les Llosses i Ripoll, a la del Merlés; o els del Torrent de la Cabana del riu Medràs de Campdevànol.

A les Planes d’Hostoles, la regulació es va iniciar d’una forma incipient el 2018, amb la regulació dels espais de bany d’aquest municipi de la Garrotxa amb un aparcament de pagament i un servei de vigilància i informació gestionat per la Fundació Emys. Era un moment en què els visitants aparcaven indiscriminadament a la carretera de Cogolls, creant destrosses a l’entorn, i sobretot creant molèsties als veïns i, com es va produir en alguna ocasió, als equips d’emergències, i paraven per dinar on volien amb neveres de pícnic, taules i cadires, encenien focs...Es va posar en marxa, doncs, la regulació dels accessos als quatre gorgs del municipi, i un equip de cinc informadors –un a cada gorg i un al centre d’informació– i dos vigilants. A més, per accedir-hi es va activar un sistema de reserva en línia i es va fer pagar un tiquet de 3 euros. En aquell moment només hi podien accedir 200 persones per dia –50 per gorg–, i això, complint-se les previsions d’aquell moment de la Fundació Emys, va permetre garantir l’ecosistema de l’espai i reduir l’impacte sobre el medi.

L’Ajuntament i l’empresa gestora van fer una valoració molt positiva d’aquella primera campanya. Des del 10 de juliol fins a final d’estiu, van omplir cada dia, però, sobretot, van fer fora el 75% de la gent que volia accedir als gorgs, és a dir, entre 800 i 1.000 persones per dia. Els equips de control van tenir problemes amb alguns usuaris –en algun cas va caldre la intervenció dels Mossos d’Esquadra–, però la majoria de visitants van valorar la regulació com un factor positiu.

Dos anys després, es va veure que la regulació de l’accés als gorgs dels espais naturals per evitar aglomeracions i danys a l’entorn havia de sobrepassar l’àmbit municipal per evitar desplaçaments a altres espais propers on no hi havia limitació d’aforament. Això és el que va passar als gorgs del Brugent de Sant Feliu de Pallerols, a tocar, doncs, dels de la riera de Cogolls, la temporada d’estiu de l’any 2020, en què s’hi van desplaçar moltes persones que veien limitat l’accés a les àrees de bany fluvial del riu Brugent al seu pas per les Planes d’Hostoles.

Per evitar-ho, des d’aleshores es va dur a terme una regulació conjunta a un total de set gorgs –els quatre de les Planes ja regulats i tres de Sant Feliu–, en una àrea batejada com a espai protegit del Brugent, i també amb la Fundació Emys en la gestió. Aquesta estratègia conjunta ha permès ampliar el nombre d’usuaris dels 200 inicials als 300, amb una ocupació mitjana límit d’entre 20 i 50 persones per gorg.

Reservar plaça

Sigui com sigui, els qui es volen banyar en aquests gorgs han de reservar plaça al web www.espaiprotegitdelbrugent.cat i pagar 6 euros –fins a la temporada passada eren 5–, i se’ls genera un codi QR que els permet obtenir informació sobre quantes persones hi ha a cadascun dels gorgs i el temps de la seva estada. Aquest mateix codi permet als informadors que hi ha a cada gorg controlar els aforaments. Cal recordar que el punt d’accés a l’itinerari dels set gorgs es manté a la cruïlla de la carretera de Cogolls amb l’inici de la travessera urbana de la carretera C-63 a les Planes d’Hostoles.

De fet, la pressió humana en espais d’un alt valor ecològic és comuna a la majoria de parcs naturals de Catalunya i a d’altres indrets que, sense estar protegits legalment, també tenen valor com a patrimoni natural. Hi ha molts exemples. La fageda d’en Jordà, a cavall de Santa Pau i Olot, n’és un exemple paradigmàtic. L’índex de visitants en aquest bosc, que és una de les reserves naturals més emblemàtiques del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es dispara els caps de setmana de primavera i de tardor. La regulació –no pas prohibició– de l’accés dels visitants als espais protegits ha estat durant els últims anys –i ho és encara– un dels principals reptes.

La problemàtica de l’alta freqüentació del medi natural no protegit s’estén a tot el territori. També és paradigmàtic el cas de l’allau de boletaires que es produeix cada any quan comença la temporada de recol·lecció. En alguns indrets, aquesta pressió ha estat tan potent que els ajuntaments han imposat taxes d’accés als boscos. Destaca el cas de Ribes de Freser, on el govern local fins i tot ha hagut de regular l’accés al bosc per fer llenya.

Un plató de cine i de publicitat
Diferents localitzacions del municipi de les Planes d’Hostoles, entre les quals els gorgs de la riera de Cogolls, han estat plató cinematogràfic per a la famosa directora Carla Simón, que va passar part de la seva infantesa i joventut en aquest poble de la Garrotxa. A Estiu 1993, Simón hi recrea aquests anys de la seva vida i, per tant, no hi podia faltar l’escenari dels gorgs. Les Planes d’Hostoles i Sant Feliu, però, van ser també escenari del curtmetratge Joana, el projecte de graduació d’una aleshores desconeguda Carla Simón a la London Film School, on havia estudiat durant dos anys. La producció va anar a càrrec de la mateixa escola i de la productora barcelonina Inicia Films. El repartiment el formaven quatre actrius, de les quals només una era professional. Era la prestigiosa Carme Sansa, premi nacional de Cultura. Tot i que ni les actrius ni bona part de les vint persones que formaven l’equip no cobraran res, i tot i que l’Ajuntament de les Planes hi va col·laborar facilitant-li la logística, Carla Simón va cobrir un pressupost de 3.000 euros gràcies a una campanya de micromecenatge. Per la seva vinculació al poble, Carla Simón va ser pregonera de la festa de la Santa Espina del 2017, coincidint amb l’èxit d’Estiu 1993.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.