Forallac és un cas singular. I no només per la seva situació geogràfica, al bell mig del Baix Empordà, o de l’Empordanet, aquest calaix de sastre inventat pel rei de l’adjectivació, Josep Pla, per definir el seu particular Brigadoon; un espai idealitzat, amable, rural, de paisatge equilibrat, salpebrat per pobles medievals, entremig de boscos i camps a l’ombra de les Gavarres. Si la geografia fos perfecció, Pla la reivindicaria per a l’Empordanet. Forallac és, doncs, un d’aquests municipis planians, però ara mateix és un cas singular a la comarca perquè el projecte polític que s’ha estès quatre dècades ha tingut el mateix alcalde al capdavant, Josep Sala. Segurament per això la cap de l’oposició, Agnès Gasull, destaca a l’entrevista que el municipi o, per ser més precisos, el govern ha de passar “del blanc i negre al color”. No es pot analitzar Forallac, doncs, sense tenir en compte aquest paràmetre, que és molt important. Diversos regidors han anat desfilant al llarg d’aquestes gairebé quatre dècades, però només hi ha hagut un alcalde.

Forallac, amb una extensió de prop de 50 quilòmetres quadrats, es troba entre el riu Daró i les Gavarres i està format pels nobles de Fonteta, Peratallada, Vulpellac, Canapost, Fitó, Santa Susanna de Peralta i Sant Climent de Peralta.

Què han gestionat Sala i els diversos equips de govern que ha liderat? Un municipi amb una gran riquesa natural i patrimonial, on sobresurt el magnífic castell de Vulpellac, dels segles XIII-XVI; el temple romànic de Canapost dedicat a Sant Esteve; el paratge amagat dels Clots de Sant Julià, unes pedreres que s’explotaven en l’antiguitat, i el que és per a alguns la joia de la corona, Peratallada, nucli que ha conservat la seva estructura medieval original. A l’interior, el castell, amb la seva torre de l’homenatge i l’església romànica de Sant Esteve, presideixen els carrers i les places que formen la població, amb una notable oferta de restauració i comerç, molt lligat a iniciatives com els mercats d’artesans. I, també, per què no dir-ho, tot plegat un conjunt de nuclis molt apreciat per gent amb rendes altes o extraordinàriament altes. Un dels mèrits de Sala ha estat, precisament, saber analitzar-ho molt bé i buscar un equilibri. No ha estat fàcil, però és un dels grans mèrits del seu llarg mandat. Sala sempre ha tingut molt clar que és fill del poble. La crítica de la cap de l’oposició, Agnès Gasull, en cap cas dispara contra l’experiència, que valora per damunt de tot, sinó per la necessitat de fer un relleu després de quatre dècades. I, pel que sembla, Sala té corda per a estona, mentre compti amb el suport de la gent.

El municipi, doncs, presenta una estructura equilibrada i disposa d’actius de primer nivell. Els principals reptes que té sobre la taula, però, és l’habitatge social, la construcció d’una nova escola i deixar l’actual centre format per barracons. Un dels projectes que s’impulsarà aquest any serà la construcció, a través d’unes obres d’urbanització, d’un vial de circumval·lació a Vulpellac. A banda de la preservació del patrimoni i la natura, Forallac disposa d’un polígon industrial de referència a la comarca. I, segons Sala, un model pel que fa a la gestió a l’hora d’impulsar-lo i, posteriorment, gestionar-lo. Precisament, el polígon acull el viver d’empreses Nexes. Actualment, a Nexes hi ha instal·lades 49 empreses en les diferents modalitats que ofereix, que ocupen unes 80 persones. L’equipament està al 80% de la seva ocupació: les naus estan totes ocupades, els despatxos al 82% i l’espai de cotreball al 60%. Nexes ocupa la quarta posició en el rànquing dels vivers d’empreses de tot Catalunya i la 23a del dels vivers avançats de l’Estat del 2024. Un espai viu. Nexes ha acollit el primer Speed Dating Laboral, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament amb l’objectiu de posar en contacte empreses locals amb persones que busquen feina. Al llarg de la jornada que es va dur a terme, es van fer 40 entrevistes exprés, un format àgil i dinàmic que va permetre a les empreses conèixer candidats i candidates d’una manera ràpida i efectiva. Aquests mesos, i entre altres actuacions, també s’han dut a terme obres d’ampliació i millora de la deixalleria municipal. Aquesta intervenció té com a objectiu oferir un servei millor als veïns i respondre a les necessitats derivades de l’increment del volum de residus gestionats en els darrers anys. Aquesta actuació respon al compromís del govern amb la sostenibilitat i la correcta gestió dels residus. La deixalleria municipal actual ocupa una superfície de 478 m². Entre el 2017 i el 2019, es va registrar un augment significatiu de les tones de residus gestionades, principalment a causa de la implantació parcial del sistema de recollida porta a porta, que va comportar un increment superior al 75% respecte al 2017. Aquesta tendència s’ha mantingut fins avui, cosa que ha evidenciat la necessitat d’ampliar les instal·lacions. L’ampliació prevista té un cost de 58.110,83 euros i afegirà 142,15 m² a l’equipament municipal. A més, l’Ajuntament ha impulsat la millora integral de la vorera i la calçada del camí que uneix Fonteta amb Vulpellac –on hi ha l’ajuntament–, una via que presentava un estat de deteriorament molt avançat. A més de ser un important eix de connexió entre els dos nuclis, la vorera és utilitzada per moltes persones per fer-hi passejades saludables. L’obra compta amb un pressupost de 139.150 euros i comportarà una millora substancial tant en la mobilitat com en la seguretat.

Aquestes són, a tall d’exemple, algunes de les diverses actuacions que es porten a terme. Però n’hi ha una que es resisteix: la construcció de la nova escola. Diverses manifestacions que s’han fet posen en relleu el malestar i descontentament de molts pares i mares, alguns dels quals veuen com els seus fills han deixat els barracons de l’escola actual sense poder estrenar un nou equipament educatiu. L’Ajuntament de Forallac va invertir uns 650.000 euros en les obres d’urbanització del sector de Vulpellac. Un tema pendent important en què l’alcalde assegura que s’hi treballa.