“Volia donar una visió completa del que va suposar la Guerra Civil”

Sí, molts coincideixen en aquesta xarxa, però també parlem d’altres que no en formen part i que tenen vestigis de la guerra. Per tant, és una mica més àmplia, a banda que aquesta xarxa va creixent constantment. Amb el Memorial Democràtic vam fer tota una feina prèvia de buscar espais que fossin significatius, i molts, la gran majoria, coincideixen amb aquests espais senyalitzats que hi ha dins la xarxa d’espais de memòria.

Sobretot els llocs més inaccessibles. Tots aquells que tenen a veure, per exemple, amb fronts de guerra, com ara el del Pallars. Molta trinxera o búnquer que estan en llocs que no són tan accessibles i que no estan senyalitzats, però que es coneixen per la feina que han fet investigadors i historiadors al llarg dels anys. Alguns d’aquests búnquers els he anat a fotografiar, els he vist i en parlo en el llibre, però no formen part de la xarxa. Fins i tot a la ciutat de Barcelona hi pot haver algun monument que recordi la guerra però que tampoc no tingui una senyalització específica. Per altra banda, alguns ajuntaments han decidit senyalitzar pel seu compte espais que no formen part d’aquesta xarxa o que s’han anat incorporant posteriorment. Penso, per exemple, en el búnquer que hi ha a la platja de les Dunes de Santa Susanna, que té una senyalització que havia fet l’Ajuntament i que, posteriorment, s’hi va afegir la de la xarxa. Al capdavall, és una xarxa viva, en constant creixement.

Bàsicament dos. Un de territorial. La idea era abraçar el màxim de territori possible i que tothom sentís que des de casa seva tenia algun espai proper que era visitable i que el podia ajudar a entendre com es va viure la guerra. Pràcticament a totes les comarques trobem alguna petita representació. El segon criteri era ajudar a fer veure les diferents guerres que hi va haver. No és el mateix la guerra que es va viure al front que a la rereguarda. Volia donar una visió més completa de tot el que va suposar la guerra.

Quan vas a escenaris com els de la batalla de l’Ebre la gent té més consciència, però en altres llocs, no. En el cas dels antics aeròdroms, per exemple, hi el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), a Santa Margarida i els Monjos, que és un espai fantàstic per fer-te una idea de la transcendència que va tenir la guerra aèria. I parlant amb la regidora o amb la mateixa alcaldessa, em deien que ni els veïns són conscients del que hi ha i no el visiten. Per tant, falta molta feina per fer.

L’objectiu també és aquest, que siguem conscients que tenim tots aquests vestigis, que parlem d’un episodi històric que ens ha marcat molt i que ha definit com som, d’on venim i com hem arribat on som ara; però que probablement pel fet de tenir-los al costat o pel fet que no estaven dignificats ni senyalitzats, no sabíem ben bé que hi eren. Aquesta feina s’ha fet molt tard. També hi ha hagut una part de població que no n’ha volgut saber res perquè era un episodi que portava dolor i tristesa i es feia com si no hagués passat. I tot això ha fet que potser no es dónes valor a tots aquests espais. Tot sovint, l’interès per preservar aquests espais sovint depèn de la voluntat d’una persona, ja sigui d’un historiador local o d’un regidor o alcaldessa que tenen una sensibilitat especial.

Els refugis antiaeris et colpegen, com ara el que hi ha dins mateix de l’església d’Agramunt; però també em colpeja el fet d’haver entrat en alguns centres d’interpretació on s’ha fet molt bona feia a l’hora de recrear algunes realitats. Personalment tinc molta tirada cap al Pallars. Recórrer alguns d’aquests espais i visitar per exemple el santuari de la Mare de Déu de les Esplugues, que encara ara té tota la façana plena dels impactes de projectils, és realment molt impactant. Els espais de la batalla de l’Ebre han estat molt ben treballats, però, en canvi, al Segre i al Pallars encara hi ha molta feina per fer a un nivell més global, que no sigui només la feina dels historiadors locals.

Sobretot, el manteniment. Penso en la famosa L2, una línia defensiva que travessava Catalunya des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona i que tenia com a objectiu contenir l’avanç de les tropes franquistes. Tu entres en un niu de metralladora, per exemple, i et trobes el cartell del Memorial Democràtic tirat a dintre. No ens quedem només en posar el cartell. Garantim que estiguin en condicions, que no estiguin cremats pel sol, que la gent que vagi allà sense saber on va trobi un punt d’informació. Anem senyalitzant nous espais, però sobretot mantenim en bones condicions els que tenim.