A revisió el POUM, per crear sòl residencial i aparcaments
Després de quasi trenta anys, l’Ajuntament ha esgotat els terrenys de titularitat pública i necessita més sòl per fer habitatges
El procés de revisió del pla general es du a terme de manera paral·lela al buidatge de l’abocador de Vacamorta
L’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura ha iniciat els primers tràmits per revisar el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).
L’alcalde, Daniel Encinas, ha explicat que el planejament vigent és de l’any 1997 i que, fins ara, han anat duent a terme les intervencions urbanístiques pertinents a través de modificacions puntuals. El nou POUM ha de mantenir la idiosincràsia dels tots els pobles i nuclis del municipi, especialment a Puigventós de Cruïlles, una urbanització propera a la Bisbal d’Empordà, i als nuclis de masies.
Aquesta revisió ha de donar resposta, sobretot, a dues grans necessitats. D’una banda, ha de solucionar la manca de sòl residencial. “Com a municipi rural, tenim masies i habitatges que són molt grans i que és difícil que es puguin dividir”, ha indicat l’alcalde. D’una altra, el nou POUM ha de assentar les bases, perquè l’Ajuntament pugui aconseguir més terrenys municipals per habilitar noves zones d’aparcament. “Als estius i en dates assenyalades, es fa difícil aparcar, i també ens falta algun equipament esportiu o social. Després de 30 anys, ens hem torbat que s’ha anat ocupant el sòl de titularitat municipal i ens n’hem quedat sense”, ha afirmat.
L’alcalde ha explicat que volen que tots els veïns s’impliquin en aquesta revisió del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, que la participació sigui molt elevada. “La idea del nostre equip de govern és escoltar tots els veïns. La gent ha vingut a fer propostes, queixes i reclamacions, i ja tenim tot un seguit d’idees”, diu. I hi afegeix: “Ha de quedar clar també que hem fet reunions amb experts i una primera proposta general de planejament amb reunions veïnals. Ho allargarem fins al 2026 i part del 2027 perquè tothom hi pugui dir la seva.”
Vacamorta
Així, doncs, la revisió del nou POUM anirà paral·lela al procés de buidatge de l’abocador de Vacamorta i a la renaturalització de l’espai. L’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura espera tancar així un conflicte, iniciat fa més de vint anys.
L’Agència de Residus de Catalunya ja hi va dur a terme, el 2024, un pla pilot amb la retirada de les primeres 20.000 tones, dels 3,5 milions que hi ha, en una primera fase que va servir per analitzar la mineria d’abocador; és a dir, es van excavar els residus, fer un procés de separació per grandària (fins i grollers), extraure metalls fèrrics, analitzar les fraccions, intentar promoure sistemes de valorització i, en darrer terme, portar els residus resultants a un dipòsit final. Els primers resultats van apuntar que almenys el 40% serà reutilitzable en operacions de gestió i cobertura d’altres dipòsits de residus existents al país.
A banda d’aquesta primera fase, l’Agència de Residus continua treballant per complir les nombroses sentències que obliguen a buidar l’abocador i restituir el paratge. El buidatge definitiu del dipòsit es farà a través d’un concurs per a empreses i idees per trobar quines és la millor solució per dur a terme els treballs.
Buidatge definitiu
La Generalitat preveu que les tasques de buidatge de l’abocador de Vacamorta s’allarguin uns 16 anys i que costin uns 188,75 milions d’euros. Tot i això, serà un procediment obert a innovacions tecnològiques, cosa que podria acabar escurçant els terminis.
La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles, que va impulsar la lluita legal contra el dipòsit de deixalles, considera, però, que encara hi ha massa “incerteses” que planen damunt el buidatge, com, per exemple, la gestió dels residu perillosos. El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius manté que tot el procés per buidar l’abocador “va molt lent”.
A banda del buidatge, la Generalitat haurà d’afrontar la restauració i renaturalització de l’espai. En concret, vol actuar en dues zones humides del paratge i recuperar les seves dinàmiques biològiques, geològiques i hidromorfològiques. A més d’aquestes dues basses, la Generalitat ha dit que també continuaran treballant per restituir els espais a mesura que es vagin extraient les deixalles.
El 1985, la Generalitat i el Consorci de la Costa Brava van proposar construir un macroabocador en aquesta zona, que recollís les deixalles de prop de 50 municipis. La forta pressió pública, però, va contribuir a la decisió final de l’Ajuntament, que s’hi va manifestar en contra, i la Generalitat va elaborar un estudi geològic i hidrològic que en va recomanar la desestimació.
Una segona possibilitat per a la instal·lació d’un abocador es va presentar el 1986. Aquest havia de contribuir a la recollida dels residus d’uns 10 municipis. Després d’informar la població de la proposta sorgida, es va elaborar un referèndum públic i tot va acabar amb un greu enfrontament per part dels opositors. Es va decidir construir una incineradora al municipi de la Bisbal.
La construcció de l’abocador de Cruïlles per part de l’empresa Recuperació de Pedreres es va aprovar el 1997 i el 25 de febrer del 2000 es va lliurar el permís d’obres. Aquest pretenia controlar el dipòsit de residus i restablir el paratge de Vacamorta que havia estat fortament degradat a causa de l’abocament incontrolat de tota classe de residus.
