PRÒXIM ORIENT
L’ONU acusa Israel de “crim d’extermini” pels atacs a escoles i mesquites
Un informe documenta atacs a un 90% de les escoles i universitats de Gaza i la destrucció de la meitat dels seus llocs religiosos i culturals
Israel ha comès crims de guerra i el crim contra la humanitat d’“extermini” amb els seus repetits atacs a escoles, universitats, mesquites i altres edificis educatius, religiosos i culturals en el context de la guerra a Gaza, ha denunciat aquest dimarts un informe de l’ONU.
Elaborat per la Comissió Independent i Internacional per a la Recerca als Territoris Palestins Ocupats —que presideix l’exjutgessa del Tribunal Penal Internacional Navi Pillay— l’informe documenta atacs a un 90% de les escoles i universitats de Gaza i la destrucció de la meitat dels seus llocs religiosos i culturals. “Cada vegada hi ha més indicacions que Israel està duent a terme una campanya concertada per acabar amb la vida a Gaza”, ha assegurat Pillay al presentar l’informe a la comissió, que ha advertit que els atacs israelians a la cultura, l’educació i la religió dels palestins “danyen les generacions presents i futures”.
La comissió de l’ONU conclou que Israel ha comès el crim contra la humanitat d’extermini a l’assassinar centenars de persones que es van refugiar a escoles i llocs religiosos —incloent-hi les mesquites d’Ihya al-Sunna i Saad al-Ghafari, a la capital gaziana— i que ha perpetrat crims de guerra en atacar edificis religiosos i monuments històrics i també en causar víctimes civils amb les seves ofensives contra instal·lacions educatives i culturals, atacs que han deixat sense escola 658.000 nens gazians durant vint mesos.
Entre el 7 d’octubre del 2023 i finals de febrer del 2025, període que cobreix l’informe, es van reportar atacs a 403 de les 564 escoles de Gaza, de les quals 85 van quedar completament destruïdes. Moltes de les escoles eren administrades per l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA, per les seves sigles en anglès) i en els atacs israelians a instal·lacions educatives i d’altres que servien de refugi a Gaza van morir fins al febrer almenys 742 persones, segons l’informe, que també denuncia l’assassinat d’almenys 800 treballadors.
La investigació també analitza incendis i demolicions deliberades d’escoles, campus universitaris i altres infraestructures educatives per part de les forces israelianes, així com l’ús militar d’aquestes en violació de la llei internacional, tant per Hamàs com per part de l’exèrcit israelià. Els atacs d’Israel a l’educació a Palestina no se circumscriuen a Gaza, segons l’informe, que denuncia que l’augment dels controls de seguretat i dels atacs a instal·lacions, alguns perpetrats per colons, han afectat més de 806.000 estudiants palestins a Cisjordània, on denuncia atacs a 141 escoles, l’assassinat de 96 estudiants i quatre treballadors educatius, així com la detenció de mig miler d’alumnes i professors.
“Israel amb prou feines ha fet res per evitar que els colons ataquin intencionadament instal·lacions educatives i estudiants per terroritzar-los i forçar-los a anar-se’n”, denuncia l’informe. També s’hi esmenten pressions a professors i estudiants israelians i palestins per mostrar suport o preocupació per la situació de la població civil a Gaza, incloent acomiadaments, expulsions o fins i tot detencions, “especialment contra educadores i dones estudiants”.
Atacs i saquejos
Pel que fa a llocs religiosos i culturals, l’informe denuncia atacs a Gaza, limitacions d’accés a Cisjordània i saquejos per part de soldats israelians a museus i llocs de recerca arqueològica a la Franja. L’Organització de l’ONU per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha verificat danys a 75 llocs culturals i religiosos a Gaza, incloent-hi llocs d’important valor històric com ara un cementiri romà, la Mesquita Gran Omari o el Museu del Palau Pasha.
D’altra banda, han augmentat les operacions militars, les detencions i l’assetjament a fidels i figures religioses a l’esplanada de les mesquites de Jerusalem —un dels llocs més sagrats per a la religió islàmica—, cosa que ha suposat una greu limitació a la llibertat de culte i, a vegades, ha augmentat les tensions.
“Els atacs i la destrucció de llocs de patrimoni històric, el limitat accés a ells a Cisjordània i els intents d’esborrar la seva història heterogènia erosionen els llaços històrics dels palestins amb la terra i debiliten la seva identitat col·lectiva”, ha advertit Pillay, que també va ser cap de Drets Humans de l’ONU. La comissió que encapçala —creada pel Consell de Drets Humans de l’ONU el maig del 2021— presentarà aquest informe a la seva 59a sessió, que comença la setmana que ve.