Aquesta és una qüestió també de caire personal. Amb els Comuns hi ha alguns temes que per a ells són línies vermelles i nosaltres creiem que són polítiques que s’han de seguir de totes totes. En aquest sentit, amb Junts ens hem trobat quant a aquests principis que creiem que s’han de desenvolupar, com ara l’habitatge. Hi ha una llista molt llarga d’espera de gent que necessita un habitatge i hi ha veïns que se’n van de la ciutat perquè no en troben.

Hi ha una frase que m’agrada molt que és “Trenquem els murs.” És una metàfora fantàstica, perquè cada cop que passes amb el tren per davant es veu tot el mur de Roca. El que farà Roca és integrar-se a la ciutat. No hi haurà frontera. Jo destaco no només el nou urbanisme i el fet de poder obrir també l’empresa a la ciutat, sinó que, a més, guanyem en habitatge, i habitatge públic, un percentatge gens menyspreable. A més, l’edifici antic de Roca formarà part d’un equipament de ciutat. Farem un procés per acabar de decidir què hi anirà. Són 3.200 metres quadrats d’edifici.

Sí, però m’agradaria que s’entengués quina és la claredat d’aquest projecte, que ve de l’any 2006 i que s’ha millorat. El que vaig demanar, només d’entrar com a alcaldessa, va ser estudiar-ne a fons tots els aspectes mediambientals. Crec que s’ha fet un esforç molt gran per preservar una zona que actualment està molt degradada. Hem demanat informes mediambientals sobre la flora i la fauna i, actualment, no hi ha res per preservar. La degradació és màxima. No hi ha hagut un manteniment per part privada, hi ha runam d’empreses que hi havia hagut, abocaments descontrolats... En una part molt tocant a Castelldefels, fins i tot hi ha assentaments de gent que no hi està de manera legal i que també pot ser un perill, perquè vol dir que aquestes persones no estan ni regulades, ni establertes, ni en situació de seguretat. El que farem preserva molt més la part natural del que hi ha avui dia, i no només això, sinó que serà d’accés públic, amb senders. Allà hi ha espais que s’han de preservar, com ara restes romanes, pous de calç, tota una història de Gavà que es preservarà. I no només es preservarà, sinó que s’hi deixarà accedir. Hi ha un pla contra la inundabilitat que crec que o no s’ha volgut entendre, o hi ha algun altre interès, perquè representa tota una estructura de basses que encarrilen l’aigua a la riera de Canyars i el torrent del Calamot, i el que fan és precisament obrir la riera, ampliar-ne les vores i passar l’aigua a unes basses de contenció per evitar el que ara passa, que principalment afecta Castelldefels. Hi ha un risc d’inundació, i el que fem amb aquest pla és evitar-lo.

La part de les rieres hauria de començar aviat, aquest estiu o just després. És la més important, perquè ens assegurarà que està tot preservat i que la resta es pot fer amb garanties. Però no és que es facin les basses per poder fer pisos, és que les basses són necessàries ja avui. Ho dic perquè s’entengui el que s’està fent.

Sí, la piscina descoberta, una reivindicació de la ciutadania de fa temps. Fa molts anys n’hi havia una de compartida amb Viladecans, però al terme de Viladecans. Aquella piscina va tancar i Gavà es va quedar sense piscina descoberta. Crec que aquest projecte estarà acabat pels volts de l’estiu del 2027.

Sí, passaríem de ser poble a ser ciutat, i també podríem tenir molt més accés a millores per a la ciutadania, equipaments, zones d’esbarjo...

El primer trimestre del 2026 ha d’estar pràcticament acabat. Crec que el tercer CAP s’ha d’entendre per a què és. M’agradaria deixar molt clar que no és el mateix que el primer i el segon. És una necessitat que tenim d’especialitats. Per exemple, no ens podem fer radiografies i hem d’anar a Castelldefels o a Viladecans. Després, també hi ha una part de pediatria que s’haurà de concentrar en aquest tercer CAP, així com una part d’atenció maternoinfantil més desenvolupada, i atenció mental. Són serveis que complementen la medicina general que s’està donant als altres dos CAP.

Som els grans abandonats del transport públic ràpid que ens porti al centre de Barcelona. Els grans abandonats. Tenim, és veritat, un servei de Rodalies i, després, un servei d’autobús, però la manera ràpida de moure’s amb transport públic ja sabem quina és. I el projecte ja es va encarregar quan va ser el moment.

Hauríem de mirar quina és la viabilitat d’aquest projecte. Ens hem de plantejar recuperar-lo, perquè quan la Renfe falla, els autobusos van força plens i el trànsit d’entrada a Barcelona al matí és impossible, està tot col·lapsat. Mereixem un transport ràpid que ens porti a punts de connexió que ens permetin arribar al centre de Barcelona.

D’aquí a un parell d’anys, tindrem una estació de Rodalies al Pla de Ponent que vol ser un punt dissuasiu per entrar a Barcelona. És justament a dos quilòmetres de Gavà i a dos de Castelldefels, molt a prop del tanatori. Amb aquesta estació es pretén estalviar tot el trànsit intern a Gavà de gent que va a l’estació actual des de barris perifèrics. Ara, si vols agafar el tren, has d’entrar al centre de la ciutat. Dit això, un cop tinguem allà una estació, és fàcil lligar el tren amb un altre transport amb més cara i ulls. Al final, ens trobem que hi ha altres indrets que no estan pas dins de Barcelona i sí que tenen metro. Crec que aquest és un projecte que cal treure del calaix, si és que hi està tancat, i posar-lo en marxa.

El parc agrari necessita un canvi, però no penso tant en una barreja entre la part natural i l’agrària, perquè actualment les necessitats del camp agrari són moltes i és complex que pugui conviure bé amb la protecció dels espais naturals. No és impossible, però sí complex. Soc partidària d’eliminar aquesta dicotomia, però tinguem clar quina és la posició actual de la pagesia, ja no només pel que fa al relleu generacional, sinó com estan les explotacions, la viabilitat econòmica, les preocupacions que tenen en inversió en infraestructures, etc. Les necessitats actuals de la pagesia són molt específiques i, en aquest moment, el que ens cal és posar-les sobre la taula. L’espai natural actualment es belluga amb una zona ZEPA [zona d’especial interès per a les aus] i una preservació anterior nul·la. Quan es va fer l’anterior ZEPA, les actuacions que es van fer per tal de mantenir-la, conservar-la i donar-hi un sentit no es van fer. I, lluny de dedicar-nos a fer aquelles actuacions, s’amplia la zona ZEPA. Aquí hi ha moltes anàlisis a fer, però, ara mateix, el que em preocupa més és el sector agrari, que és el rebost que necessitem, producte de proximitat. Tot això que hi ha al Baix Llobregat té un valor incalculable i hem de preservar-ho.