Ciutat en creixement
En els darrers deu anys, el padró de la capital de l’Urgell ha augmentat un 16,4%
El creixement ha provocat tensió en el preu de l’habitatge, però no ha creat segregació per barris
El govern tripartit (ERC, la CUP i el PSC) ha evitat, per segon mandat consecutiu, un govern de Junts
Atenció amb Tàrrega. La capital de l’Urgell està vivint una etapa d’expansió demogràfica molt per damunt de la resta del país. S’hi han ajuntat dos fenòmens en paral·lel: el creixement desorbitat de la indústria agroalimentària de la veïna Cooperativa de Guissona, que en les darreres dues dècades no ha parat de créixer i expandir-se malgrat la crisi econòmica de la bombolla del 2008, i l’expulsió d’habitants, i empreses, de la regió metropolitana cap a zones interiors del país; els habitants, per la manca de possibilitats d’aconseguir habitatge assequible a la capital catalana, i les empreses, per l’esgotament del sòl industrial i la consegüent pujada de preus del metre quadrat industrial. Ja no es pot parlar de primera o segona corona metropolitana: Tàrrega, situada a poc més d’una hora en autovia de la capital, vindria a ser la prova de l’existència, ja, d’una quarta corona metropolitana.
Això ha estat la tempesta perfecte per a un creixement demogràfic que ha sobrepassat de llarg el de la resta del país. Actualment, Tàrrega ja té 19.267 habitants inscrits al padró, una xifra rècord en la història de la vila. A més, en el decurs de la darrera dècada, “la capital de l’Urgell ha augmentat cada any el volum de població i completa així una dècada sencera de creixement positiu amb 2.719 veïns registrats, una xifra que representa un augment del 16,4% des del 2014”, segons va explicar el servei de premsa municipal en una nota publicada el mes de gener passat.
Més dades: segons l’actualització del padró a 31 de desembre del 2024, la ciutat ha sumat durant el darrer any 462 persones empadronades, un augment del 2,4% en relació amb el 2023. “La darrera ocasió que es va registrar un creixement interanual més alt va ser l’any 2008, amb 474 noves persones inscrites”, recorda l’Ajuntament en la mateixa nota informativa.
“Tenim més naixements que defuncions, cosa que és ara mateix una singularitat a Catalunya”, ha explicat l’alcaldessa, Alba Pijuan, a aquest diari. Les dades són aquestes: durant el 2024 s’han produït 179 naixements, i s’han registrat 148 defuncions. Per tant, el creixement vegetatiu també és positiu al municipi de Tàrrega. El creixement de Tàrrega ha estat amb gent jove, i les noves parelles comencen a tenir fills.
És sostenible aquest creixement? Tant el govern com l’oposició hi veuen un problema en l’àmbit de l’habitatge: hi comença a haver dificultats per trobar un pis, i els preus del lloguer estan en tensió. Com arreu del país, però aquí amb l’afegit que durant els darrers anys la demanda s’ha incrementat més que la mitjana. Des del govern municipal s’informa de mesures iniciades per aconseguir més pisos públics per tenir una reserva d’habitatges socials, incentius perquè els propietaris de pisos buits els posin a lloguer a preu social, com ara un descompte del 75% de l’IBI, i la represa de les obres d’habitatges que havien quedat a mig fer arran de la crisi immobiliària del 2008. En canvi, l’oposició, de Junts, critica la falta d’una orientació comuna entre els tres partits que formen el govern local (ERC, la CUP i el PSC), cadascun amb idees diferents en matèries clau de la gestió de la ciutat com la seguretat, l’habitatge o la remunicipalització de serveis.
El creixement també ha posat en tensió les infraestructures escolars. En lloc de retallar línies, a Tàrrega se n’han hagut d’ampliar a primària, amb la perspectiva d’una piràmide d’edat al municipi que és tan ampla a la base com en la zona d’edat madura, cosa que no passa en altres capitals de comarca.
Tot i això, no hi ha a Tàrrega la percepció que aquesta empenta demogràfica hagi creat problemes socials. No hi ha segregació per barris ni s’han registrat problemes de convivència.
Fer lloc a més empreses
Perquè aquest creixement sostingut dels darrers anys sigui un creixement sostenible, el municipi ha de respondre a diversos reptes. Un ha estat millorar la gestió dels residus, implantant un servei de recollida porta a porta que ha incrementat, segons les dades municipals, el reciclatge fins a xifres espectaculars, d’entorn el 80%. Però la sostenibilitat també passa perquè aquesta arribada de població tingui un futur econòmic viable. La taxa d’atur ara es troba en el 8,39%, quan al conjunt de Catalunya és del 7,8%. Tàrrega es troba en una posició geogràfica privilegiada, amb l’eix de l’A-2 que la connecta amb Barcelona, per una banda, i Lleida i la resta de l’Estat, per l’altra, i la C-14, que connecta Tarragona amb Andorra. Per això, en les darreres dècades s’han desenvolupat terrenys industrials i logístics que, avui, estan ja pràcticament esgotats. L’Ajuntament i l’Incasòl tenen previst desenvolupar noves àrees de creixement industrial, i estan movent-se per atreure empreses que s’hi vulguin instal·lar, ja sigui perquè són promogudes per empresaris de la zona de Ponent, o per donar cabuda a empreses i projectes que no es poden desenvolupar a l’àrea de Barcelona per la saturació dels espais.
Quant a la vida política local, aquest mandat ha reproduït, i fins i tot agreujat, la tensió que va significar el desplaçament de Junts –que havia estat la força més votada– a l’oposició. Amb una cap de llista, l’exalcaldessa Rosa Maria Perelló, que és una política amb rodatge, presidenta del grup de Junts a la Diputació de Lleida, i que retreu al govern municipal que no té una línia clara d’actuació conjunta sinó que cada partit actua pel seu compte, i que no dona cap treva a l’oposició, malgrat ser el grup més votat, assenyala Perelló. I afirma que malgrat haver intentat fins i tot una aproximació política com el gest d’abstenir-se en el pressupost del 2025, el govern no li ha concedit ni una sola de les propostes que va plantejar en aquella negociació.
Per la seva banda, l’alcaldessa, Alba Pijuan, amb sis anys ja a l’alcaldia i després d’haver superat un mandat en plena pandèmia, amb les prioritats trastocades per culpa de la gestió sanitària urgent, es troba en un segon mandat més consolidat, i amb la confiança que ara ja comencen a donar fruit els esforços dels primers anys.
