Els disturbis que hi va haver a Cerdanyola l’abril passat són un episodi tancat, un episodi resolt. Els Mossos i la policia local van actuar amb contundència i amb la idea clara que la llei s’ha de respectar i complir. La seguretat és una prioritat per a aquest govern, com també ho és atendre les demandes que puguin anar sorgint en el dia a dia i actuar amb prevenció.

La circumstància que sabem que hem de defensar sempre és la de la seguretat i les que hem de combatre que estan lligades als fets de l’abril són la pobresa, les rendes baixes. L’abandonament escolar, el parc d’habitatge envellit... Tot això ho tenim molt present i hi treballem cada dia. Per això l’Ajuntament de Mataró sempre ha defensat el retorn de la llei de barris i per això hi presentem els projectes de Cerdanyola i Rocafonda. El nostre missatge com a govern de la ciutat té dues principals línies d’actuació. Una és que la llei s’ha de complir i que no hi ha excuses per posar-ho en dubte. No es pot justificar cap mena de violència, perquè l’autoritat hi és per respectar-la i la llei per complir-la. La segona és que cal intervenir per lluitar contra les desigualtats. Forma part de l’ideari socialista en polítiques d’habitatge, de serveis públics, d’ensenyament, de salut, de qualitat de l’espai públic.

La llei de barris pot accelerar actuacions que potser trigarien més a materialitzar-se. Actuacions en l’àmbit de la regeneració urbana, la rehabilitació de carrers, la millora d’espais públics... Tot això pot ajudar a continuar processos de transformació social. Al final és la idea que quan tu deixes de tenir cura d’una cosa nova, al cap del temps sempre acumula alguna ratllada. La llei de barris ajuda a aquesta idea d’aportar valor i, especialment, perquè es tracta d’aplicar-la a projectes que tinguin una capacitat d’incidència alta, sobretot en termes socials. Nosaltres, per exemple, al barri de Cerdanyola fa tres anys com a mínim que estem intervenint en el projecte Barris i comunitats de la Diputació de Barcelona, en què es dona suport a les entitats de la zona i també facilita donar més volada a aquest tipus de projectes.

La decisió de reduir les línies correspon a la Generalitat i això, per a mi almenys, és un principi clar. Però també tinc clar que els centres concertats han de participar en com s’afronta en l’àmbit educatiu la reducció de la natalitat. L’esforç d’ajustar l’oferta per donar resposta a la nova situació no pot recaure només en l’escola pública. La reducció de l’oferta educativa també ha d’implicar l’escola concertada. Al mateix temps hem de ser clars i hem de poder identificar quins són els reptes: afrontar la baixada de la natalitat i també la transformació de l’escola per donar resposta a les necessitats del nostre dia a dia. Se n’ha parlat molt, de resultats de les proves PISA, però sabem que la realitat social dels centres ha canviat moltíssim, que la realitat social dels nostres ciutadans, de les nostres ciutats, també ha canviat moltíssim. Per tant, l’escola, que és una garantia perquè la ciutadania disposi de les eines que l’ajudin en el seu projecte vital, ha de poder donar resposta a aquestes necessitats. I l’escola pública ha de tenir les eines suficients per garantir la màxima qualitat en aquesta resposta. Són dos fets que s’han d’atendre, perquè van lligats. Un és la crisi de la natalitat i l’altre és que l’escola pública tingui els recursos suficients per poder afrontar una societat canviant.

Aquesta resposta té dues parts. La primera, donar les gràcies a les famílies afectades per l’esforç que han fet i fer-les extensives també a les educadores. En aquest temps d’una situació que no va ser volguda, tothom va tenir un grau d’implicació molt alt per reorganitzar el futur més immediat. I la segona part correspon al trasllat transitori del servei a un local on hi havia hagut una escola bressol privada que havia quedat buida i que ens donarà servei aquest any. Paral·lelament engegarem el projecte de rehabilitació integral de Les Figueretes perquè pugui tornar l’activitat al seu emplaçament original. Ja tenim el pressupost, que va ser aprovat de manera definitiva en un ple; destinarem dos milions d’euros per poder fer aquesta rehabilitació integral.

Començar progressivament l’aplicació del nou contracte ens ha vingut així. Primer, què és el que volem fer? Volem netejar més amb el mateix contracte? No podem netejar més amb aquest contracte. No dona més de si. Malgrat que estem contents amb el pla de millora, que es nota en les mesures que s’han posat en marxa, volem netejar més. I aquí l’altra cosa, i és que hem de complir amb els objectius que ens marquen des d’Europa, que ha decidit que la seva manera de ser competitiva és fer el mateix amb menys i generar valor afegit per competir amb la resta. Els polítics hem de ser responsables i no només podem pensar en les properes eleccions, sinó que també hem de pensar a construir futur, a cuidar el present i construir futur al mateix temps. Hem de ser clars en el que volem fer i al mateix temps fer-ho progressivament perquè és veritat que el canvi serà complex i no es pot fer d’un dia per l’altre. I dic a la gent que hem tingut molt de temps per fer-ho bé. Europa no s’ha inventat això perquè li agradi especialment aquest mètode. És perquè no ho estàvem fent bé. Amb el model actual fa més d’una dècada que no ens movem d’entre el 30 i el 40% de recollida selectiva.

Pràcticament allà mateix. Un procés del tot judicialitzat i nosaltres hem tornat a demanar que el jutjat dictamini. És un recurs contenciós, perquè involucra l’administració pública perquè és fruit d’un contracte que en el seu moment es va fer com a resposta a l’interès general i a un objectiu públic. Un concurs que es va fer per accedir a un objectiu públic. En aquest sentit, hem trobat una nova finestra per poder tornar a demanar que es tinguin en compte aquests arguments i, per tant, ara estem a l’espera d’una nova resolució.

Continua judicialitzada perquè legítimament els objectius empresarials d’El Corte Inglés han dictaminat que aquest era el camí. Jo crec que això ho complica molt. Però anem pas a pas, com he dit sempre. Primer, ara estem concentrats a intentar que el jutge torni a decidir que aquest és un tema de contenciós administratiu i quan tinguem clar el terreny de joc jugarem les nostres cartes per defensar l’interès general i per mobilitzar un solar que és estratègic per a la ciutat de Mataró.

Un avantatge i una millora. Al final el fet de connectar-te a l’àmbit de la recerca i de la formació repercuteix en la qualitat del servei, que els teus metges i metgesses formin part d’una xarxa permanent de formació, que estiguin en contacte amb altres grups d’investigació, que formin part també de la voluntat d’innovar, de fer recerca. Això té un impacte directe en l’atenció del dia a dia, en els seus pacients.

Vaig estar molta estona parlant amb l’alcalde de la ciutat sueca de Boras, Ulf Olsson, que ha presidit l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE) fins ara i és sorprenent com de vegades gent que viu molt lluny de casa teva té problemàtiques molt semblants. Vam estar parlant de natalitat, vam estar parlant d’escola, vam estar parlant de gent gran, vam estar parlant de democràcia. I també vam parlar d’economia i de com la ciutat s’ha anat reinventant per organitzar el seu canvi de model productiu. El fet de compartir xarxa amb altres ciutats que han passat pel mateix que tu i poder compartir bones pràctiques davant de casos d’èxit, de maneres de treballar, buscar solucions compartides, presentar-te conjuntament a projectes europeus, et dona més matèria grisa i més múscul per afrontar els reptes; en el cas de Mataró, per una indústria que no és ni serà el que era, però que encara és, en el dia d’avui, una font important d’activitat econòmica i de llocs treball a la nostra ciutat.

Mira, l’altre dia parlava amb alguns alcaldes i vaig recordar un estudi que va fer Barcelona en què comparava la seva mobilitat interna amb l’externa. El que deia era que totes les grans ciutats europees tenen zones de baixes emissions. Però és clar, no es pot comparar una ciutat com Londres, amb una àrea metropolitana de 14 milions de persones, amb una ciutat de 100.000 habitants. Són realitats molt diferents. La nostra posició és clara, no és un projecte que ens agradi, però volem veure l’eficàcia d’aquesta mesura. Ara ens toca fer coincidir la teoria i la llei. Com també sempre hem complert amb les lleis que ens agraden i les que no ens agraden.

El que referma és la voluntat del govern que hi hagi més policia a Mataró. La comissaria és una manera de poder encabir els efectius. Seran en un segon espai o seran a l’actual, perquè el que necessitem és l’espai físic per poder ubicar tots els mossos d’esquadra que ens corresponen a partir de l’acord signat entre el govern de la Generalitat i el govern de l’Estat per continuar incrementant les promocions de la policia catalana.

Confiem que el Departament d’Interior continuarà reforçant la seva presència igual que ha fet en els últims anys. També som conscients que han de donar cobertura a municipis que creixen molt en població durant l’estiu, i al Maresme n’hi ha uns quants. Tot i això, Mataró ha estat una ciutat que cedia mossos a altres poblacions i ara, per la importància com a capital i la insuficiència d’efectius, no només no n’enviem als altres municipis, sinó que en rebem durant les campanyes d’estiu.

Parlem d’un espai privat que té un propietari. En aquest cas concret, com a govern, nosaltres sempre hi hem vist projectes de l’estil residència per a la gent gran. Però, repeteixo, es tracta d’una propietat privada, així que el que podem fer és ajustar l’ordenació urbanística. Els darrers anys hem estat concentrats en el que diu el pla de mandat i que passa per l’ampliació del Tecnocampus, el Parc d’Economia Circular, el seguiment de les inversions de la Generalitat i altres projectes que sí que depenen només de l’Ajuntament. En el cas de la Llar Cabanelles estarem atents a allò que la propietat vulgui fer i que sigui beneficiós per a la ciutat.

Sí. Ja tenim el tema urbanístic resolt, perquè la zona pugui disposar de tots els metres quadrats necessaris. Estem tancant ara el finançament i per tant continuem avançant per poder complir amb aquest objectiu. Abans parlàvem de tèxtil, l’ensenyament també és un dels nostres nous tèxtils, de les nostres noves fàbriques. No només és generar eines perquè la gent cada cop pugui ser més competitiva, sinó que també és una activitat econòmica directa i que es genera al voltant d’aquests centenars d’empreses que hi ha al parc. Per tant, fer créixer el Tecnocampus és donar més oportunitats de formació als mataronins i a les mataronines i és ampliar el negoci,i per tant generar més riquesa a la ciutat.

Podríem dir-ho, cert. Per això vivim en democràcia. Centrem-nos en la Ruixada, doncs. Mataró és una de les ciutats que fan un ús més eficient de l’aigua. Estem en el top 5, top 3 de totes les ciutats catalanes. Quant a eficiència de la xarxa, sabem l’aigua que surt i si el seu destí ha estat una indústria, un equipament, o la llar d’una família. Sabem que la ciutadania en fa un ús responsable, que el consum per habitant a Mataró és baix respecte de la resta. I per tant, nosaltres quan vam adoptar les mesures d’estalvi ho vam fer perquè ens ho deia la normativa i també perquè havíem de contribuir a aquest missatge de compartir l’esforç en una situació excepcional com la que vam passar. Ara que ja no estem sotmesos a les restriccions, crec que Mataró continua sent la ciutat que no malbarata l’aigua. La Ruixada forma part de l’ADN de la festa major de Mataró i insisteixo que a la ciutat continuem fent un ús responsable de l’aigua. No hi veig cap contradicció.

S’ha recuperat una petició del govern de Mataró de fer un estudi. I l’estudi ha de determinar què significaria fer com a mínim la connexió ferroviària entre Mataró i el Vallès Oriental. La Generalitat s’ha compromès a fer aquest estudi i, per tant, com a govern municipal valorem positivament la decisió. L’estudi per mi és l’actualització de les xifres i la zona afectada, entre d’altres premisses, perquè és un projecte que ara deu tenir ja 20 anys. Un estudi que ens ha de permetre saber també si hi ha altres alternatives a aquesta connexió amb les comarques d’interior. No sabem quin pot ser el cost, ni si hi haurà els diners suficients per a una obra d’aquest pes en els propers anys. Estic il·lusionat, sí, però no hem d’enganyar. Rodalies ha de funcionar bé, perquè cada dia el fa servir molta gent. Hi ha molts altres projectes que em demanen atenció, com l’ampliació de l’hospital, les obres als jutjats, el CAP de Cirera... Les meves prioritats continuen sent que donem resposta ja a les necessitats d’avui de moltes persones que cada dia es traslladen o que són usuàries d’algun servei públic.

Ara que soc president de la Federació Catalana de Municipis, hi ha algunes coses que entenc millor. Un municipi petit sempre diu: “No m’enteneu.” I jo li responc com a ciutat gran: “Tu tampoc no m’entens a mi.” I crec que cal molt d’esforç perquè s’arribi a una entesa. No hi ha ningú al Maresme que gasti més diners en polítiques socials que l’Ajuntament de Mataró. Ningú no té un barri amb les característiques de Cerdanyola o Rocafonda, per exemple. Que em puc posar a la pell de l’alcalde d’Orrius? Per descomptat que sí. Ara, no és menys cert que els municipis petits han d’entendre que no som una màquina de fer diners i que no ens sobren, perquè precisament perquè som grans també tenim problemes més grans. Volem reforçar les nostres polítiques socials perquè ho necessitem, volem netejar més, perquè ho necessitem. El que passa amb el Consell Comarcal sempre és que et costa entendre la necessitat del petit i el petit no coneix del tot la nostra realitat. I això sí que sempre és millorable.

Hem fet molt, però en volem més. Més de 20 ciutats han vingut a veure el Mataró Connecta. Més de deu, el Mataró Cuida-CareCity. Hem estat a totes les taules per explicar el nostre model de transformació de serveis socials i tot el canvi organitzatiu que hem fet. Hem estat els primers a fer patrullatge conjunt amb els Mossos d’Esquadra i hem aconseguit molt bones dades de seguretat, amb una reducció dels delictes als espais públics durant el 2024, com ara els robatoris amb violència i intimidació, que van baixar un 26%; els furts, que es van reduir un 15%; els robatoris a vehicles, un 23%, i els delictes contra la llibertat sexual, un 11%. Hem rebut moltes visites d’altres consistoris preguntant com han fet els procediments administratius per al desallotjament d’habitatges d’ocupacions delictives, que ens havien generat problemes. Hem inaugurat una pista coberta poliesportiva espectacular a Cirera, la quarta de la ciutat. Estem a punt d’obrir un espai de referència per als joves al Casal de la plaça Espanya. Hem plantat 1.800 arbres. Estem transformant la riera de Sant Simó i la d’Argentona. Estem convertint els patis de les escoles en refugis climàtics. I hem tancat el maig amb la xifra d’aturats més baixa des del mes de gener del 2008. Però insisteixo, en volem més i no ens aturarem per aconseguir-ho.