Orient Mitjà
Trump intervé a l’Iran i el món conté l’alè
Els EUA bombardegen tres bases nuclears i rebaixen la tensió negant que vulguin la guerra o un canvi de règim
Teheran diu que s’ha tancat la porta de la diplomàcia i s’ha obert la de la venjança
El conflicte a l’Orient Mitjà ha entrat en una nova dimensió després que ahir els Estats Units intervinguessin militarment a l’Iran. Una operació molt quirúrgica i amb un armament innovador, les bombes perforadores encara mai utilitzades sobre el terreny, va permetre colpejar, amb severitat i de matinada, el programa nuclear iranià. La Casa Blanca assegura que no busca un canvi de règim ni entrar en guerra contra l’Iran, però l’operació Martell de Mitjanit suposa una escalada evident en el conflicte que Teheran ja ha anunciat que venjarà. La sortida diplomàtica, si és que alguna vegada ha estat viable, ara fa més pujada que mai.
En una acció coordinada amb Israel, les bombes dels Estats Units van atacar les tres principals instal·lacions nuclears de l’Iran: Natanz i Esfahan, que ja havien estat delmades per les bombes israelianes, però sobretot la de Fordow, que requeria la implicació dels EUA perquè està a gairebé cent metres de profunditat i només es podia destruir amb la bomba antibúnquer GBU-57, que únicament poden carregar i llançar els bombarders B-2 Spirit.
Poc després de l’atac, que va arribar passades les 2 de la matinada –hora local– i va durar 25 minuts, Trump va instar Teheran a no respondre militarment i optar per una sortida negociada i lluny del programa nuclear. “L’Iran ara ha de fer la pau. Si no, els futurs atacs seran molt més grans i més fàcils”, va dir el president nord-americà en to desafiador acompanyat del seu vicepresident, JD Vance; del secretari de Defensa, Pete Hegseth, i del secretari d’Estat, Marco Rubio.
Segons la Casa Blanca, els Estats Units van alertar prèviament Israel dels atacs i posteriorment Trump va parlar per telèfon amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. “Hem fet un equip com potser no s’havia vist mai abans”, va dir el magnat republicà.
“La història recordarà que Trump va actuar contra el règim més perillós i contra les armes més perilloses amb resultats insuperables. Gràcies, president, i que Déu beneeixi la nostra aliança indestructible”, va respondre Netanyahu hores després.
Foc i destrucció
En concret, l’armada nord-americana va utilitzar set bombarders B-2 Spirit, característics per la seva forma triangular, desplegats en l’operació principal cap a l’Iran volant en direcció est des del nord del continent americà. Hores abans, també se n’havien utilitzat d’altres en una maniobra de distracció, apropant-los a la base militar de Guam, al mig del Pacífic, per simular que preparaven una operació futura.
Segons els caps militars, entre els bombarders, els avions de subministrament de combustible en vol i els caces de vigilància i suport aeri al bombardeig, l’exèrcit nord-americà va activar 125 avions. Ara bé, només van llançar catorze bombes antibúnquer GBU-57 sobre les instal·lacions de Fordow i de Natanz. Es tracta d’uns artefactes que mai abans s’havien fet servir en combats reals i que, pesant més de 13.000 quilos, tenen la capacitat de penetrar fins a 60 metres de profunditat abans de la detonació.
A més de la intervenció aèria, un submarí dels Estats Units va llançar una trentena de míssils de creuer Tomahawk contra la central d’Esfahan. “Ha estat una missió complexa i d’alt risc, executada amb una habilitat i una disciplina excepcionals”, va sentenciar el general Dan Caine, màxim responsable militar dels Estats Units. Caine va advertir que una represàlia iraniana seria una “elecció increïblement desafortunada” i que els seus homes encara estan en estat d’alerta i amb la possibilitat de tornar a intervenir si fos necessari.
Els Estats Units van mantenir un gran secret durant la preparació i execució d’aquesta operació, que es va produir en una nit gairebé sense claror lunar a l’Iran. La Casa Blanca havia assegurat dijous que encara es donava dues setmanes per decidir si entrava en aquesta guerra o no, però ahir Trump es vantava de l’èxit. “Puc informar el món que els atacs han estat un èxit militar espectacular. Les principals instal·lacions d’enriquiment nuclear de l’Iran han estat completament i totalment destruïdes”, va dir en una compareixença amb to ferm i seriós, sense la improvisació que utilitza habitualment ni tampoc la gorra amb el lema de campanya que havia dut mentre seguia l’atac en directe.
Hores més tard, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va aclarir que “l’avaluació dels danys provocats segueix en curs”: “Però l’anàlisi inicial és que tota la nostra munició de precisió va impactar on volíem i va tenir l’efecte desitjat”, va dir.
El ministre iranià d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, va acusar la Casa Blanca d’haver “creuat totes les línies vermelles” amb aquesta “violació imperdonable del dret internacional”. Araghchi va recordar que dos dies enrere “l’Iran estava en ple procés de negociació amb els europeus a Ginebra” i que aquest bombardeig “tanca la via diplomàtica” i obre la porta de la venjança. “El meu país ha estat agredit i hem de respondre en el nostre legítim dret a la defensa pròpia, i ho farem durant tot el temps que calgui”, va dir el cap de la diplomàcia iraniana des d’Istanbul. Tot seguit, el diplomàtic va volar cap a Moscou, on avui té previst reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin. Araghchi va recordar que “Rússia és una amiga de l’Iran” i que tenen una aliança estratègica.
El cap de la diplomàcia iraniana no va voler entrar en detalls sobre quina podria ser la resposta de Teheran i va admetre que tampoc coneixia l’abast dels danys causats a les instal·lacions nuclears.
Per la seva banda, el Kremlin va indicar en un comunicat que els atacs havien estat “irresponsables” i va demanar als Estats Units “la fi de l’agressió” contra les bases nuclears iranianes.
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2550730-els-eua-bombardegen-l-iran-i-trump-anuncia-que-n-ha-arrasat-les-instal-lacions-nuclears.html?cca=3
2550730
LES REACCIONS
L’estret d’Ormuz, en el punt de mira
L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà amenaça de nou l’economia, especialment després de l’atac dels EUA a l’Iran, que ha posat el petroli en el punt de mira. El Parlament iranià va demanar ahir el tancament de l’estret d’Ormuz, una de les principals vies comercials i econòmiques dels món, com a represàlia per l’atac nord-americà. La mesura ha de rebre l’aprovació del Consell Suprem de Seguretat Nacional. L’estret d’Ormuz, situat al golf Pèrsic i al golf d’Oman, canalitza prop del 20% del cru i el 30% del gas natural liquat que s’exporta per mar al món. Transiten diàriament per les seves aigües una mitjana de tretze vaixells cisterna, que transporten més de quinze milions de barrils de petroli. A més, l’Iran és un important productor de cru, per la qual cosa si l’escalada bèl·lica s’intensifica hi podria haver una interrupció de la producció.
