Recentment, l’Estat espanyol ha rebut un nou revés judicial que suposarà un fort impacte en les arques de la Seguretat Social.

Com molts de vostès ja saben, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 12 de desembre de 2019 va estimar una reclamació interposada pel nostre despatx que considerava que l’article 60 de la llei general de la Seguretat Social (LGSS), vigent des del gener de 2016, vulnerava el principi d’igualtat entre dones i homes, afirmant que els homes, igual que les dones, tenien dret a percebre el complement de maternitat per aportació demogràfica a la Seguretat Social. Arran de la sentència, el febrer de 2021, el legislador va introduir importants modificacions en el precepte esmentat, i en va canviar fins i tot la denominació: va passar a anomenar-lo “complement de reducció de la bretxa de gènere”.

Aquest nou complement, vigent des del febrer de 2021, consisteix a concedir un complement per fill (actualment, de 35,90 € mensuals per fill, amb un màxim de quatre fills) a les dones a qui, a partir del febrer de 2021, se’ls ha concedit una pensió de jubilació, incapacitat o viduïtat. En l’esmentada modificació, amb la finalitat d’esquivar la directiva 79/7, el legislador permetia als homes percebre aquest complement, però els exigia uns requisits complementaris que no eren exigits a les dones. A més, si tots dos progenitors perceben una de les prestacions esmentades, el complement només es concedeix al progenitor que percebi la pensió més baixa.

El 15 de maig de 2025, el TJUE va dictar una nova sentència, en la qual declara que els requisits complementaris exigits només als homes vulneren el principi d’igualtat entre homes i dones en matèria de Seguretat Social, fet que obre la porta als homes a reclamar aquest complement. Igualment, el TJUE deixa en mans dels tribunals interns la decisió d’establir la compatibilitat de la percepció del complement de reducció de la bretxa de gènere entre els dos progenitors.

Així doncs, malgrat la reforma que va efectuar el legislador, per segona vegada el TJUE retreu a l’Estat espanyol que discrimina per raó de sexe a l’hora de concedir el complement per reducció de la bretxa de gènere.

A partir d’aquesta nova sentència del TJUE, s’obren molts interrogants com, per exemple, si l’INSS continuarà denegant el complement als homes que el sol·licitin i els abocarà així a acudir als tribunals com ja va passar el 2019, o si reconeixerà l’error i concedirà el complement per la via administrativa.

Tot fa pensar que en un estat de dret s’hauria d’obeir el mandat dels tribunals, però l’administració ja ha demostrat en ocasions anteriors que no sempre segueix voluntàriament els criteris marcats pel TJUE. Amb l’antic complement de maternitat, l’administració denegava sistemàticament el complement i obligava així els homes que el reclamaven a acudir als tribunals per obtenir-lo. Aquesta pràctica va suposar que el Tribunal Suprem establís una indemnització per danys i perjudicis a favor del reclamant per un import de 1.800 euros, a més del reconeixement del complement de maternitat amb efectes retroactius des de la data en què es concedia la prestació que donava origen al complement. La pregunta que ens hem de fer és: es pot ensopegar tres vegades amb la mateixa pedra?