Dibuixant la nova Tarragona
El nou POUM definirà el sostre de creixement, que l’alcalde Viñuales situa en 200.000 persones
El trasllat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la Tabacalera, inici d’una nova centralitat
La renúncia de Junts a entrar al govern confirma que el PSC haurà de governar sol la resta del mandat
Una vegada superat l’equador d’aquest mandat, i si no es produeix un miracle, tot indica que el govern socialista encapçalat per l’alcalde Rubén Viñuales continuarà governant en minoria fins al final. El passat mes de maig, la consellera Elvira Vidal va decidir abandonar el grup municipal de Junts, per “desavinences” amb el número u, Jordi Sendra. Junts va reclamar a Vidal que deixés l’acta de regidora “per un principi democràtic”, però la consellera va anunciar que passava a ser regidora no adscrita. Una decisió que va arribar pocs dies després que Sendra confirmés que Junts –un dels principals suports que ha trobat Viñuales en l’oposició– no entraria a formar part del govern municipal. Això vol dir que, a partir d’ara, els nou consellers del PSC hauran de tenir cintura per sumar la majoria de 14 regidors. Fins ara, quan el primer partit de l’oposició, ERC (6 regidors), es mostrava en contra d’algun acord del govern, l’alcalde Viñuales acostumava a trobar el suport de Junts (abans 3), d’En Comú Podem (2) o dels dos regidors no adscrits procedents de Vox, Francisco Javier Gómez i Jaime Duque, ja que tant el PP (4) com Vox (1) s’han mostrat més reticents a donar el seu vot. El fet que Elvira Vidal sigui regidora no adscrita i vagi per lliure fa que el llistó de la negociació estigui més alt. Mentrestant, Junts, ECP i els regidors no adscrits seguiran instal·lats en l’oposició però oberts a arribar a acords amb el govern.
L’últim POUM de creixement
El 17 de juny, l’alcalde de Tarragona va anunciar quines eren les prioritats del seu govern per als pròxims dos anys en la conferència Construint la Tarragona que vols. Entre els reptes per aquest mandat, Viñuales va destacar l’aprovació del nou POUM, la millora de la mobilitat amb nous autobusos, la construcció de 192 habitatges protegits als barris de Ponent, el desbloqueig del nou contracte de la brossa i donar llum verda a projectes com ara el de la Tabacalera.
Un dels temes que necessitaran més suport polític serà l’aprovació del nou POUM. Viñuales demana “responsabilitat” a la resta de partits perquè sigui “un POUM de consens”. Per l’alcalde, el nou document ha de servir per marcar el creixement de la ciutat de “manera racional i proporcionada” i per “recosir-la” al voltant del riu Francolí. Tarragona, amb 145.401 habitants, haurà de dibuixar en el nou POUM quin és el sostre de creixement per als propers anys i que l’alcalde Viñuales situa en 200.000 persones. Segons el batlle, no només s’ha de ser créixer en població, sinó en serveis o infraestructures.
ERC mostra la seva voluntat de donar-hi suport, però marca a Viñuales unes línies vermelles que no està disposada a traspassar: el projecte urbanístic de Mas d’en Sorder, que segons els republicans suposa una amenaça per a l’Anella Verda, o el trasllat “íntegre” del Complex Educatiu –l’antiga Laboral– als barris de Ponent. Amb relació al sostre dels 200.000 habitants, el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, adverteix: “Esquerra té molt clar que volem ser una ciutat on es visqui millor. Això no és incompatible amb el fet de ser més, però la medalla de ser més, si estem pitjor, no ens serveix.”
Pel govern municipal, un dels temes clau d’aquest mandat és la creació d’habitatge. Actualment s’estan construint 192 pisos de lloguer assequible al PP10, als barris de Ponent, els quals s’afegeixen als d’inici de mandat, amb un cost d’un milió d’euros. D’aquests pisos, hi ha reservat un 25% de lloguer per a joves i un altre 25% per a persones grans en situació de vulnerabilitat. L’alcalde també ha parlat de la necessitat de regular els pisos turístics de la Part Alta, ja que aquests es xifren en un 14%, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El batlle vol que la Part Alta de Tarragona sigui “un barri amb vida” i evitar convertir-lo en un “aparador” com ja passa en altres ciutats com ara Toledo. A curt termini, un dels primers objectius del govern local és desbloquejar el nou contracte de la brossa. El contracte es va adjudicar a l’empresa Urbaser, que va quedar en segon lloc en el concurs, després de l’exclusió de la guanyadora, GBI Paprec, per part del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. L’alcalde confia que el tribunal resolgui aviat els nous recursos: “Passi el que passi, tinc clar que es trobaran solucions perquè Tarragona estigui més neta i amb una maquinària renovada.” Mentrestant, diverses entitats veïnals li reclamen més neteja i solucions provisionals mentre no entri en vigor el contracte.
Inversions importants
“Mai s’havia invertit tant a Tarragona. Tarragona s’ha posat de moda.” D’aquesta manera, l’alcalde Viñuales posa en relleu la captació d’inversions importants d’altres administracions. Entre les destacades i que, des de fa temps, s’esperen amb candeletes, hi ha el nou hospital Joan XXIII (230 milions), el Fòrum de la Justícia (96 milions), la remodelació de la Ciutat Residencial (15 milions), la humanització de l’N-340 –la Via Augusta– (12 milions) i el trasllat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (5,2 milions d’euros).
Un dels projectes que pren forma sobre el paper és el de la Tabacalera. L’últim ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar l’adjudicació a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de la concessió per construir i gestionar la nova seu de l’ICAC al magatzem número 6 de la Tabacalera per un període de 50 anys, amb cànon gratuït. El magatzem té una superfície de 3.000 m², un espai que permetrà a l’institut ampliar laboratoris, oficines i aules, i generarà noves sinergies amb el futur parc de la Necròpolis i altres centres de recerca del territori. L’alcalde destaca aquest projecte com una mostra que “la Tabacalera està cridada a ser la peça clau de la nova centralitat” que estan “creant al Francolí. I el trasllat de l’ICAC hi juga un paper molt important”.
A banda d’aquestes inversions, també destaca l’impacte econòmic que suposarà l’aposta pel turisme esportiu, amb esdeveniments com ara el Tour de França 2026, la copa de la Reina de Bàsquet i el Campionat Absolut d’Atletisme.
