Va ser una jugada arriscada. Vam tenir la necessitat de fer-la, perquè partíem de la base que no volíem governar Ripoll sense tenir les eines per poder-ho fer. No volíem sacrificar el dia a dia dels ripollesos, només per mantenir-nos en els càrrecs que estem ocupant, sinó que havíem de poder desenvolupar el programa polític pel qual vam ser escollits a les urnes. La moció de confiança era la nostra única i darrera opció de poder aprovar aquest pressupost, i vam jugar-nos totes les cartes al cim de la taula.

Sí, ens podia haver sortit malament, evidentment, hi havia aquest risc, però sempre vam anar-hi amb el convenciment que no s’avindrien i que podríem continuar dirigint l’Ajuntament de Ripoll, però amb el pressupost aprovat.

Sí que hi va haver un moment en el qual vam pensar que potser ens havíem equivocat i que podíem perdre la batllia de Ripoll i, per tant, l’altaveu que també ens ofereix, a l’hora de projectar les nostres polítiques a escala local i també a escala nacional. Sortosament, d’alguna manera, la decisió política de l’oposició va traspassar els límits de Ripoll.

Hi va haver tota una sèrie de trucades internacionals. Ho tenim molt clar, què va passar, i és notori. Es va fer també una enquesta i entre un 70 i un 80% de la gent de Ripoll a qui es va preguntar consideraven que nosaltres havíem de continuar governant. Segons aquesta enquesta, Junts, en les properes eleccions municipals, només treia un regidor. D’alguna manera, Ripoll castigava aquesta ofensiva contra el nostre govern i va ser quan Junts, en l’àmbit nacional, va dir que s’aturés, perquè seria pitjor el remei que el mal. Per tant, vam poder mantenir la batllia i, a més, amb el pressupost aprovat.

No, es van fer enrere per raons electorals i partidistes arran d’aquesta enquesta i del que es va veient a escala nacional, i no només a Ripoll.

Que hi ha molt votant i militant, i fins i tot càrrec electe de Junts, que s’està apropant a la nostra formació política. Evidentment, amb la clara voluntat de frenar les veus internes que critiquen aquesta bel·ligerància contra Aliança Catalana, van decidir donar una mica de treva.

En un pressupost com el de Ripoll, acabem escollint on destinem els diners en un 14 o un 15% del total. Hi ha inversions en edificis del barri vell que considerem que són prioritàries, i també en seguretat i neteja, que són els dos eixos que sempre hem reivindicat i procurem incidir-hi. A més, procurem beneficiar la gent gran, en aquest cas prioritzant la rehabilitació de la sala Eudald Graells, que era l’espai de sociabilització d’aquest col·lectiu.

A part de l’obertura de la nova comissaria que s’ubicarà a la Torre de la carretera de Barcelona, intentem fomentar el patrullatge de paisà i dotar les patrulles de més recursos.

Totalment, de fet, les dades que ens van donar a principi d’any acreditaven que hi havia hagut una rebaixa molt important en furts, en baralles i en tota una sèrie d’actes incívics i delinqüencials que es produïen al municipi.

Han estat dos anys realment molt tensos, perquè hi ha hagut una bel·ligerància constant amb l’oposició. Tot allò que hem pogut aprovar per junta de govern o per decret de batllia ha prosperat, però tot allò que ha hagut de passar per sala de plens, moltes vegades ens ha quedat encallat. S’han perdut projectes molt importants per a Ripoll per culpa d’aquesta bel·ligerància de l’oposició en contra de la nostra formació política. Sí, però, que fem una valoració positiva quant a la nostra actuació com equip de govern. Hem acomplert el 80% del nostre programa electoral. Ens considerem un govern proper al ciutadà i creiem que la gent ho valora.

A escala local i nacional, Aliança Catalana té molt clar el projecte, i crec que els ofèn veure que estem disposats a desplegar-lo contra tots els entrebancs.

Des del minut zero, el nostre govern i la nostra formació política han estat sincers amb la població civil i, ja en el programa electoral i en totes les intervencions que efectuem, deixem molt clara quina és la nostra posició enfront de l’islamisme, de l’auge de la immigració descontrolada i, per tant, és evident que intentem aplicar dins de les nostres possibilitats la llei a tothom, sigui de fora o sigui de dins. En aquell local concret, s’hi privava l’entrada de les dones i ho hem pogut acreditar amb informes policials, i no es complia amb els mínims d’higiene i de salubritat. Quant al vel islàmic, hem estat sempre molt clars, creiem que és un element polític i misogin, que ha de ser erradicat de l’àmbit públic.

Crec que hi ha exalcaldes que haurien de retirar-se de la vida política, centrar-se en els seus afers personals i acceptar els resultats de les urnes, que han estat molt clares. Volen fer veure que a Ripoll hi governa la censura i el tercer Reich, quan, al carrer, tothom pot fer evident que aquí hi ha llibertat ideològica i llibertat.

La percepció que tinc avui dia és que la gent cada cop ens fa costat i veu amb més bons ulls el nostre govern.

Sí, allà on anem, pràcticament tothom ens coneix i hi tenim molt bona rebuda. Crec que cada vegada està més normalitzada la nostra opció política.

A Ripoll, segur. Tinc el càrrec de batllessa i diputada, però si n’hagués de prioritzar un, per a mi l’important és el primer.

Jo no volia presentar-me a les eleccions al Parlament. Es van avançar i era l’única cara visible d’Aliança.

No ho sé, ens guiarem pel que diguin les enquestes.