“Amb tota la humilitat del món, Tarragona s'ha posat de moda”

Aquesta no era la nostra voluntat. Estem donant estabilitat a l’Ajuntament perquè tot ho tirem endavant, però és innegable que ens hauria agradat ampliar el govern. No ha estat possible però també he de parlar molt positivament de l’altura de mires i de l’estima per la ciutat per part de Junts i d’En Comú Podem. Nosaltres continuarem dialogant per donar aquesta estabilitat que necessita Tarragona.

Jo crec que sí. Hem presentat ja l’avenç del POUM. Algun informe preceptiu s’està endarrerint perquè s’han canviat criteris, com ara el d’inundabilitat de l’ACA, però la idea és fer l’aprovació inicial durant aquest any. Quan tinguem tots els informes –sobretot el de viabilitat econòmica–, tornarem a parlar amb els grups de l’oposició.

El nostre planejament és el d’una ciutat que creix de manera equilibrada i sostenible en els tres àmbits: econòmic, mediambiental i social. És una Tarragona dels 200.000 habitants, que ha de seguir creixent. L’1 de gener, hi havia 140.401 persones empadronades. Mai havia viscut tanta gent a Tarragona.

Doncs sí [somriu]. S’ha posat de moda viure-hi, però també en inversions, esdeveniments esportius, turisme... Estem arribant a xifres mai vistes a la ciutat. Amb tota la humilitat del món, Tarragona s'ha posat de moda.

El nostre pla és construir. De fet, tenim els 192 habitatges del PP10 a les Oliveres, a Ponent. També hem ofert set finques a la Generalitat, com les de la Vall de l’Arrabassada, a Llevant. També hi ha el PMU34, a la zona del Nàstic, a Quatre Garrofers –a l’entrada a la ciutat–, i el PP1, que ens permetrà cosir tota la zona educacional amb el centre urbà. Volem fer més habitatge de lloguer assequible.

Quan vam entrar al govern ja vam dir que volíem una suspensió de les llicències d’apartaments turístics, sobretot, a les zones molt tensionades, com ara la Part Alta, on hi ha un 14% de pisos turístics, segons un informe de la URV. El que no volem és que la Part Alta sigui un decorat com el centre històric de Toledo, on no hi viu ningú. Això no pot ser un parc temàtic. La gràcia del nostre patrimoni és que està viu, on la història està integrada a la vida real.

Estem treballant amb el Ministeri de Turisme i amb Paradores Nacionales sobre la seva ubicació. El seu model d’hotel boutique requereix més espai. A Ca l’Ardiaca hi ha operadors privats que també hi estan interessats i això significa que és un bon lloc. Pensi que Ca l’Ardiaca està situada davant de la catedral, amb un rosetó que és una meravella, i té uns dels finestrals gòtics no religiosos més grans de Catalunya. Una segona opció és la Casa Montoliu, la seu del conservatori de música, que podria ser la seu del Parador quan es traslladi a la Tabacalera. És un fet inusual que Tarragona no tingui un parador turístic i, a més, aquí segur que tindrà èxit.

Si el tribunal ens diu que estem complint de forma correcta la seva resolució, continuarem amb l’adjudicació a Urbaser. I, si diu que no l’hem executat bé, ens n’hauran d’explicar els motius i, aleshores, tornaríem a parlar amb FCC per estudiar els termes de la continuïtat del servei i negociar-lo. D’una manera o altra, actualitzarem les condicions del contracte perquè Tarragona estigui més neta i tingui maquinària nova.

Ja tenim el conveni per a la definició dels usos. Un cop signat i dotat econòmicament, la Generalitat haurà de fer el projecte i la construcció. Serà important no tan sols pel model mixt, sinó per la ubicació, ja que es trobarà a l’estació de busos, on sovint es requereix presència policial.

Hi haurà més busos. Ara mateix tenim una flota de 77 autobusos. En breu n’incorporarem quatre d’elèctrics, amb els quals arribarem a 81. El que farem és jubilar els vehicles que tenen una mitjana d’edat més antiga –de 18 a 20 anys–, però els que tinguin set o vuit anys faran rutes més curtes. D’aquesta manera, guanyarem freqüències.

Per un costat, ens deia que, amb la construcció, s’impediria que els trens de València passessin per Tarragona. A més, el proper estudi informatiu indica que els trens R16 –de Tortosa– també deixaran de passar. Estem en espera del que ens digui el Ministeri per saber si estem equivocats o no. Però qui ens ho ha de dir és el Ministeri –que és qui fa l’estació–, ni Vila-seca, ni Reus, ni Cambrils, ni Terol... A banda, també s’ha de tenir en compte el nombre de trens que hi circularan i això ho decidiran les empreses comercialitzadores (Renfe, Ouigo...). A Tarragona tenim dos milions de passatgers i jo defenso els usuaris. Tarragona no perdrà més trens, no ens ho podem permetre.

Ho estem treballant de forma intensa amb la Generalitat. S’han de mirar molts detalls, ja que això implicarà una fusió del personal i de moltes coses. L’Ajuntament s’està gastant una mitjana de 4 a 5 milions en patrimoni. Si, al Consorci, hi ha d’entrar el patrimoni de l’Estat, d’altres ciutats o de l’Arquebisbat, hem de fixar bé quines aportacions fa cadascú o de què es fa càrrec. I en això estem.

Jo confio en el ministre Urtasun i també en el conseller d’ECP de Tarragona, Jordi Collado, perquè faci valdre la seva influència.

A Sant Pere i Sant Pau ja està feta la licitació del punt de lectura. A Torreforta, el projecte executiu de la biblioteca Pepita Ferrer el tenim molt avançat. Aquest ens fa molta il·lusió perquè serà transformador, des del punt de vista urbanístic i social.

Per presentar-te d’alcalde de Tarragona has de tenir ganes, força, il·lusió i projecte. Jo, ara mateix, em sento així. Presentaré la meva candidatura al meu partit, el PSC, per tal que sigui la militància la que consideri si soc el candidat més idoni.