Vuit hores i 45 minuts. Aquest és el temps que Hakeem Jeffries, líder de la minoria demòcrata a la Cambra de Representants, va passar dret al faristol, parlant sense pausa, en un intent agosarat de frenar el pas d’una de les propostes més controvertides de l’agenda de Donald Trump: la seva anomenada one big beautiful bill (‘gran i bonic projecte de llei’), una macroreforma fiscal i de despesa pública que reconfigura les prioritats federals cap a l’armament, la seguretat fronterera i les rebaixes impositives per a les rendes més altes.

El discurs, que va començar a les 4.53 del matí (hora local) i va acabar a la 1.37 de la tarda del 3 de juliol, va superar el rècord anterior establert pel republicà Kevin McCarthy. Jeffries va fer ús de l’anomenat magic minute, una prerrogativa parlamentària reservada als líders de partit a la Cambra que els permet parlar sense límit de temps. No es tracta pròpiament d’un “filibuster”, una figura legislativa pròpia del Senat, però a la pràctica va funcionar com a mostra de resistència política i de denúncia pública.

“És un projecte immoral que condemna els més vulnerables i premia els poderosos”, va etzibar Jeffries des del faristol, mentre acusava els conservadors de voler finançar rebaixes fiscals a les grans fortunes retallant en sanitat pública, ajudes a famílies i inversió en habitatge. També va alertar del perill d’inflació militarista: el projecte preveu un augment sense precedents de la despesa en defensa i seguretat, incloent-hi un fons de 500.000 milions de dòlars per a noves infraestructures frontereres i tecnologia de vigilància.

Tot i la contundència del seu discurs, Jeffries no va aconseguir aturar la votació. Amb 218 vots a favor i 214 en contra, la Cambra va aprovar el paquet legislatiu republicà en una votació ajustadíssima, amb dues desercions a les files conservadores i cap suport demòcrata. Després de rebre l’aval del Senat, Trump va signar ahir el polèmic pla fiscal, coincidint amb el 4 de juliol, el Dia de la Independència dels Estats Units.

L’episodi protagonitzat dijous a la Cambra de Representants no només il·lustra la tensió ideològica creixent entre demòcrates i republicans, sinó que posa Jeffries en el centre del debat nacional com a potencial cara visible de l’oposició institucional a Trump. El seu to, serè però ferm, i la seva capacitat per connectar amb l’ala progressista sense perdre el discurs institucional, li han valgut elogis dins del partit i han reforçat el seu perfil de cara a possibles aspiracions futures.

Mentre això passava a Washington, a Nova York un altre demòcrata acaparava titulars: Zohran Mamdani, un jove de 33 anys, activista, músic i diputat d’origen ugandès, s’imposava a Andrew Cuomo en la primera volta de les primàries demòcrates per l’alcaldia de la ciutat. Mamdani, adscrit a l’ala socialista del partit i molt proper a Alexandria Ocasio-Cortez, proposa mesures trencadores: congelació del lloguer, transport públic gratuït, botigues d’aliments públiques i impostos addicionals a les grans fortunes per finançar serveis essencials com ara les guarderies, l’atenció sanitària i la cultura comunitària.

La coincidència entre l’ofensiva de Jeffries al Congrés i l’ascens de Mamdani a la ciutat més gran del país no és només cronològica. És també simbòlica: dues cares d’un partit que lluita per redefinir el seu paper en una Amèrica cada cop més polaritzada. Jeffries representa la institucionalitat combativa; Mamdani, la ruptura des de baix.

Trump, per la seva banda, no va trigar a respondre. A través de la seva xarxa social, Truth Social, va qualificar Jeffries de “teatral” i Mamdani, de “comunista boig”. El president republicà considera que la nova llei fiscal “és la més bonica i patriòtica de la història moderna” i assegura que allibera l’economia de les cadenes woke del socialisme liberal.

Les reaccions internacionals tampoc no s’han fet esperar. Des de Brussel·les, diversos eurodiputats socialdemòcrates han expressat preocupació per l’impacte que aquesta reforma pot tenir en les desigualtats globals, especialment si la nova política fiscal afavoreix encara més les multinacionals tecnològiques nord-americanes. A l’Amèrica Llatina, analistes consultats per El Punt Avui alerten que la priorització del control fronterer pot derivar en nous acords bilaterals que comprometin els drets dels migrants.

Amb l’horitzó de les eleccions legislatives del 2026, els demòcrates saben que necessiten més que discursos llargs i candidatures alternatives. Necessiten una narrativa convincent i capaç de connectar amb la vida quotidiana d’una ciutadania cansada de l’estil Trump, però desconfiada respecte a les promeses clàssiques. Jeffries i Mamdani poden ser dues potes d’aquesta nova direcció. La pregunta és si el partit sabrà articular-les sense fracturar-se. I si sabrà oferir una esperança tangible en una època marcada pel cinisme.

Mentrestant, el país avança immers en una batalla d’idees i identitats. Els pròxims mesos seran clau per comprovar si el Partit Demòcrata pot articular una alternativa sòlida i transversal, amb prou credibilitat per aglutinar des de l’establishment institucional fins als moviments de base. La partida tot just comença.