En fem un balanç positiu. Treballem per la planificació amb una visió progressista, feminista, ecologista i plural. Posem al centre les famílies. Som un poble solidari, treballador, emprenedor, acollidor i amb un teixit associatiu viu. La feina feta en aquesta part del mandat ha estat intensa i planificada. A Abrera tenim 13.000 habitants i, per la posició territorial i pel desenvolupament econòmic i industrial, el moviment de persones és molt alt. Preveiem que cada dia al municipi hi ha unes 40.000 persones. El desenvolupament empresarial és un pilar indiscutible i hi destinem tots els recursos necessaris. En clau de sostenibilitat, s’avança amb la instal·lació d’una caldera de biomassa a l’anella esportiva i amb plaques fotovoltaiques en diferents equipaments municipals.

És una relació molt bona, que es pot resumir amb una dada: cada mes visitem, i ho faig en primera persona, amb l’equip de Promoció Econòmica, una mitjana de tres empreses. Això vol dir que l’Ajuntament en cada moment coneix el termòmetre del sector empresarial, les demandes i les fortaleses. Hi ha més de 410 empreses i l’índex d’ocupació de les naus és totalment positiu. La gent ens demana incorporar-se al nostre territori. Ara mateix tenim dos sectors a punt de desenvolupar-s’hi; ja s’han tramitat els processos administratius i tenen llicència d’obres per executar els nous projectes, que generaran no només nova ocupació sinó també de qualitat. Abrera defineix el model d’indústria que volem que s’implanti, i no només és logística. Tenir una bona ubicació fa que siguem un pol d’atracció per a les empreses logístiques, però ha d’estar equilibrat amb el model productiu. Treballem conjuntament amb les propostes d’implementació. L’Ajuntament creu que la relació publicoprivada és estratègica per implementar els recursos socials dels veïns.

L’obertura del túnel de Voltrera –Abrera va aconseguir que es digués així– ha suposat una obertura cap al Vallès Occidental. Vol dir que ens comuniquem en menys de deu minuts amb l’ecosistema de Terrassa i Sabadell: més de mig milió de persones connectades en deu minuts. Això només es pot entendre com una oportunitat. És comunicar-nos de manera segura, amb un vial de tres més tres, fet que suposa connectar-nos culturalment, industrialment, pedagògicament i socialment. Fins ara aquesta part de la comarca només mirava al sud, al Baix Llobregat. Ara ja no, ara també mirem directament al Vallès. Amb el Vallès tenim molt per avançar. Ens estem coneixent i començant a tenir relacions i intercanvis. Aquesta nova infraestructura és una oportunitat de creixement, però ha de ser un creixement intel·ligent i sostenible. Històricament, l’Ajuntament va reclamar a antics governs de la Generalitat reunions per poder desenvolupar i dinamitzar solucions plantejades. No vam tenir les respostes adequades ni cap visita de cap conseller que tingués interès a veure o implantar solucions que nosaltres enteníem que es necessitarien perquè provocaria certs moviments l’obertura del túnel. Ara sí que estem treballant en una comissió amb el nou govern. Abrera té un nus de carreteres molt important, i entendre’l i sobretot posar-lo en funcionament de manera sostenible i pràctica esdevé un repte, que no es pot abordar sense recursos, però tampoc sense consens dels municipis i de les institucions. Fins ara ens havíem trobat una Generalitat silenciosa i ara ens trobem una Generalitat amb ganes d’arribar a un acord i de voler impulsar i resoldre els nusos que tenim a les xarxes. N’és una prova el pla director d’infraestructures (PDI), que va ser denunciat per aquest Ajuntament i portat al contenciós conjuntament amb la Seat perquè hi havia una sèrie de criteris que no van tenir la visió municipalista. S’ha de comptar amb el territori, perquè som els que coneixem de primera mà què succeeix a les infraestructures per aportar dades estratègiques perquè funcionin.

Hi ha una demanda històrica. Fa més de 50 anys es va imposar a Abrera que la C-55, de la Generalitat, passes pel mig del municipi. Ara el que proposa Abrera és que aquesta carretera s’integri dins de l’actual B-40. Ja hi ha dibuixada una solució tècnica acordada amb l’Ajuntament, la Generalitat i el ministeri. Demanen que hi hagi recursos per fer el projecte i, després, per fer la inversió de la infraestructura. A més, la Generalitat està en la posició de reconsiderar el PDI que es va aprovar per adaptar-lo a les necessitats reals del territori.

S’ha desencallat. Feia molts anys que estava encallat al Departament Educació perquè no hi havien donat prioritat, i ara sí que hi ha un encàrrec específic. S’hi incorporaran, a més, cicles de grau mitjà i superior.

S’ha fet un procés de participació, que ja s’ha acabat. De cara a l’any vinent esperem fer-ne una aprovació inicial. Estem contents de tot el procés participatiu, ha anat molt bé. El POUM és un procés molt llarg i ens estem trobant una ciutadania activa i responsable. La idea és tenir-lo, si no aprovat, molt avançat a finals de mandat. Estem fent modificacions de planejament per donar resposta a necessitats puntuals d’habitatge i d’encaix empresarial, però a la vegada som capaços de redactar un POUM de futur.

Urbanísticament, tenim un model de contenció, a diferència de pobles veïns. Defensem que el model urbanístic ens aproparà als 16.000 habitants el 2040-2050. És un creixement petit que ha de donar resposta a les necessitats d’habitatge dels nostres veïns. No fem una crida a incorporar nous veïns. El nostre model de poble és contingut en el creixement urbanístic i ambiciós en el creixement empresarial, que és el que li dona el múscul econòmic perquè la gent que vivim al municipi tinguem un model de poble cohesionat, que la gent es pugui conèixer. Estem orgullosos d’aquest model: no volem créixer molt sinó créixer bé.

S’ha signat un conveni amb l’Incasòl i estem aprovant per ple les modificacions de planejament. L’objectiu és fer una cessió d’una parcel·la al Catsalut per fer un CAP i un CUAP. També incorporarà la construcció de més de 100 habitatges que donin resposta a les necessitats del municipi. Per què a Abrera? El CAP que tenim ha quedat petit, i un CUAP, perquè la ciutat està ben comunicada. És el poble que està més ben comunicat de l’entorn, amb diferència. Abrera és capaç de rebre de manera segura els veïns i veïnes d’altres poblacions i, a més, s’hi pot aparcar de manera gratuïta.

Veig una ciutat més cohesionada, perquè la C-55 ha d’estar integrada a la B-40.