Societat
Albert Torres
President de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
“Si comparem, tenim més sinistralitat en l’esport o jugant a futbol que fent castells”
“Al juny es veuen grans castells, i és fruit d’una tecnificació i constància de les colles per mantenir el nivell d’un any a l’altre”
“Arran de l’accident de la Mia, a Vilafranca, es va accelerar el procés. S’estan fent proves i els prototips del nou casc per a la canalla”
Fa quinze anys teníem unes 50 colles en actiu a Catalunya i avui en tenim més d’un centenar
És un bon moment perquè deixem enrere l’aturada per la covid i les colles s’han pogut recuperar
La temporada castellera ha donat el tret de sortida. Parlem amb el president de la coordinadora de les colles castelleres dels reptes que tenen en un moment dolç per al món casteller.
Fa uns anys calia esperar a final de temporada per veure els castells de gamma extra. Ara ja surten només començar.
Tenim un calendari oficial que comença per Sant Joan i acaba al novembre, i és habitual que les colles comencin a assajar abans. Al juny es poden veure grans castells, i és fruit d’una tecnificació i la constància de les colles per mantenir el nivell d’un any a l’altre.
Cada vegada hi ha més colles fent castells de 10 pisos. Hi veieu que tenen un sostre?
No s’ha d’oblidar que tots els castells de 9 i la resta que són superiors no són fàcils de fer i requereixen molta gent i preparació. Encara que en surtin cada any, per a moltes colles continuen sent complicats i és un repte poder-los mantenir. No sé si s’arriba a un límit, però cada cop tenim més colles preparades per assolir-los.
El fenomen casteller s’ha anat estenen per tot el país més enllà de la zona tradicional. Quina és la realitat ara mateix?
Enguany celebrem el quinzè aniversari de la declaració de la inclusió dels castells a la llista com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. El 2010 teníem unes 50 colles en actiu a Catalunya i avui en tenim més d’un centenar. Podem dir que els castells s’han convertit en un fet distintiu de la cultura catalana estès a tot el territori. Els últims anys, on han aparegut més colles ha estat a les comarques de Lleida i Girona, més allunyades de la zona tradicional. Això es simptomàtic que en tenen ganes i que se senten part de la cultura catalana.
Quin és la cobertura que dona la coordinadora a totes aquestes colles?
Som el paraigua per a totes les colles que estan en actiu. La principal gestió que fem perquè es facin castells és gestionar la cobertura de l’assegurança de tots els castellers. Ara mateix donem cobertura sanitària a més de 14.000 castellers en cas d’accident. També donem recursos a les colles per ajudar-les a gestionar-se financerament, ja que una gran majoria són persones voluntàries que han de complir amb tots els requisits que es demanen. I per acabar, ens encarreguem de difondre el fet casteller amb campanyes, i ens encarreguem dels drets d’imatge perquè arribin al màxim de públic per a la seva difusió per televisió de manera gratuïta.
Precisament els drets d’imatge han generat debat i tibantors entre colles. Com es resoldrà?
En una assemblea de la coordinadora de fa uns anys es va acordar gestionar col·lectivament aquests drets d’imatge. Tots aquests anys s’ha fet amb l’operador que ha sigut la Xarxa i enguany era un any de renovació. Ha calgut treballar i adaptar el document a la realitat que tenim ara, i encara estem negociant. Els canvis generen debats enriquidors per construir una cosa bona per a tot el món casteller. La proposta gira entorn a com s’articulen i es reparteixen aquests diners que venen a canvi dels drets televisius i es reverteixen en millores per a la prevenció, la seguretat i la promoció de les colles. Esperem tenir-ho enllestit i estar tots satisfets aquest juliol. Un dels reptes principals, sobretot per a les colles més petites, és el seu finançament, i mirarem que puguin comptar amb aquests diners extres per crear un fons de salut i de prevenció.
Fins ara només es destinaven els drets a dues colles.
Les dues colles principals, Vilafranca i la colla Vella, tenien un acord amb l’operador en concepte de patrocini i que aquest any no es volia continuar. Per tant, els diners que es destinaven a dues colles es vol revertir en la compra dels drets televisius i els 100.000 euros que rebien i com gestionar aquests diners anirà a tot el món casteller.
Porteu molts anys vetllant per la seguretat en les colles amb un nou prototip de casc. Teniu dates per posar-ho a la pràctica?
Fa un parell d’anys que es va començar un estudi per veure com millorar el casc, i arran del que va passar l’agost passat a Vilafranca, en què la Mia va tenir l’accident, es va accelerar el procés. S’estan fent les proves i el prototip del nou casc per a totes les posicions de la canalla. Ara mateix en tenim dues tipologies, un per als que fan dosos i l’altre per a l’acotxador i l’enxaneta. La idea és passar d’un casc integral a un amb tres peces que millori l’adaptabilitat al cap i provar si es pot cobrir més la part frontal. En els propers mesos es faran els prototips i les proves amb l’empresa NZI, que ens proveeix i desenvolupa el casc. Això no vol dir que el que fem servir no sigui segur. Compleix amb la seva funció quan tenim accidents, però volem millorar.
El casc el porteu obligatori des de fa vint anys. Quin és l’impacte que ha tingut en les caigudes?
Ha ajudat que moltes de les caigues hagin reduït els efectes de gravetat. Els castells tenen un tant per cent de caiguda inferior al 3% i no tots els accidents tenen conseqüències greus, perquè moltes vegades són cops. Si mirem la comparativa, hi ha més sinistralitat en l’esport o jugant a futbol que fent castells. La coordinadora i l’equip mèdic promouen les bones pràctiques amb jornades per posar el casc i sobretot per fer una formació de primera assistència quan cau el castell. Les colles estan formant els seus equips sanitaris propis per actuar en cas d’una caiguda.
En aquest sentit heu entrat una proposta de resolució al Parlament. Amb quina finalitat?
Volem que s’incorpori l’assistència sanitària dins el reglament i que tingui un rang de llei. L’objectiu és ajudar les colles perquè els ajuntaments entenguin que posar unes ambulàncies en una diada castellera no és cap caprici. La primera assistència que es pugui donar en cas de caiguda pot ser crucial perquè si és greu no vagi a més. La proposta demana una mínims d’assistència sanitària depenent de la diada i el nivell de les colles.
També es va regular incorporar xarxes als locals d’assaig. Tota mesura és poca?
Això ha fet que els castells es puguin provar amb molta més seguretat en els assajos i quan vagin a plaça estiguin molt més ben posats. Avui, per sort, les xarxes estan ajudant que els castells es portin assajats i amb la seguretat d’esmorteir els castellers que pugen i evitar lesions assajant. Hi ha colles que també estan aplicant exercicis de preparació física o escalfaments previs o programes de nutrició amb la consciència de beure aigua i menjar fruita en les diades a ple sol en època estival.
La calor ha fet que la diada de Santes s’hagi passat a la tarda. Aquesta serà una tendència, veient el canvi climàtic?
Les colles són les primeres que pateixes aquesta calor i estan bastant conscienciades. Les diades que s’estan canviant de tardes són les que organitzen les colles i que no estan marcades per cap acte litúrgic o de festa major. Encara tenim moltes actuacions marcades per després de la missa o per tancar el seguici popular. Més enllà de les colles, potser s’haurà de replantejar, amb les altes temperatures, avançar les hores dels actes populars que es fan al migdia.
El món casteller viu un moment dolç?
És un bon moment perquè deixem enrere l’aturada per la covid i les colles s’han pogut recuperar. S’ha viscut un concurs de castells, l’octubre passat, i tenim grans castells tant per les que tenen més repercussió com la resta que s’estan superant dia a dia. Esperem tancar la temporada dient que les de 6 han passat a ser colles de 7 i que en tenim més de 8 i que les de 9 han pogut ser de 10. Anem camí d’anar a qualsevol plaça i veure bons castells.
I les de 10 seran colles d’11?
Això és molt difícil, no tenim cap castell d’11 descarregat i ara mateix ens quedem amb els castells de 10 i els de 9 sense folre on toquem sostre. Són castells molt tècnics i difícils, i dignes d’admirar.
Costa trobar canalla que s’animi a pujar als castells?
És un tema recurrent en les colles, però no és que faltin nens perquè marxin. El problema és que creixen i s’ha d’anar renovant aquesta canalla més petita. No és cap maldecap trobar nens, però sempre tenim canalla nova a qui s’ha d’ensenyar perquè passen d’acotxadors a fer de dosos i terços.
La proliferació de colles universitàries us fan de planter?
Ara mateix tenim 14 colles universitàries, dues de les quals són de nova creació. Això està fent que les colles convencionals es nodreixin d’aquests castellers que no paren després de la temporada escolar. És una porta d’entrada de molts joves que poden ser de diferents punts de Catalunya i que, gràcies a la universitat, s’acaben incorporant a les colles que tenen més properes. Estem veient colles universitàries amb un bon nivell dins la seva categoria.
Teniu un control o cobertura de les colles castelleres que s’estan creant a l’estranger?
Sabem que moltes es volen incorporar i ho estem treballant amb un conveni de col·laboració, però abans haurem de canviar els nostres estatuts. La majoria de colles estan promogudes per catalans que s’han hagut de desplaçar a fora per motius de feina o familiars i gràcies a un casal català han aconseguit portar els castells allà on viuen. Se’n fan a Madrid, Andorra, Berlín... i em consta que a París tenen una activitat regular a la qual s’han incorporat parisencs a fer-ne. Els castells ajuden a aglutinar i socialitzar amb gent d’edats diverses. És un punt de trobada on tothom té el seu lloc i on és molt fàcil encaixar.
La Generalitat, quin suport dona al món casteller?
Rebem un ajut del Departament de Cultura, que ens cobreix la meitat del mig milió d’euros que ens costa la cobertura sanitària dels castellers. L’altra meitat l’assumim amb el patrocini que des de fa anys en fa Estrella Damm.
Els ingressos per les actuacions castelleres s’esvaeixen ràpid per pagar els desplaçaments?
Les colles gestionen els transports i desplaçaments per anar a les diades i les ambulàncies de la diada que organitzen. N’hi ha moltes que tenen problemes per disposar d’un local propi on poder posar una xarxa per assajar amb seguretat. El gruix de colles són de 6 i de 7 i no tenen un pressupost gaire elevat per adaptar els locals. Això tampoc vol dir que totes les colles de 9 tinguin local. Els Xiquets de Tarragona fa poc es van quedar sense i estan temporalment en un lloc cedit per l’Ajuntament. S’hauria de valorar la importància de tenir una colla perquè és un motor social molt important als pobles i ciutats.
Hi ha qui troba avorrit veure carregar i descarregar a plaça.
Això dependrà dels gustos. S’està treballant per fer protocols per fer un sistema més ràpid i que agilitzi les diades, i s’anirà solucionant amb el temps. És evident que amb els castells poden passar moltes coses i es poden allargar. Hi ha dies que no es va tan ràpid com li agradaria a l’espectador. No és el mateix tancar la pinya d’un 3 de 7 que d’un 3 de 10 amb folre i manilles. És evident que el grup de gent és molt més gran i el procés, més lent. Hi ha un temps innegociable i només podem escurçar el temps entre castells, i no sempre és possible.
Es referia al motor social, però el món casteller també ens aporta l’expressió “fer pinya”. És la clau de tot plegat?
Els castells tenen uns valors que tothom coneix i comparteix: força, equilibri, valor i seny. Són un aprenentatge per als nens per ajudar-los a superar o gestionar pors quan pugen, però també per a la vida: s’aprèn a compartir i unir esforços per un bé comú. Als municipis es crea aquest vincle per socialitzar perquè moltes de les activitats que s’organitzen al voltant de les festes majors hi ha colles castelleres al darrere.
Les colles són el punt de partida de moltes parelles també.
Hi ha molta gent que després de la feina per fer castells és on passen més temps junts. És habitual que a les colles s’hi formin vincles d’amistat primer i després es puguin generar famílies en un futur. Com diuen en castellà, “el roce hace el cariño”.
I les rivalitats afloren. S’han llimat diferències amb els anys?
Sempre n’hi ha hagut: Vella i Jove, Vilafranca i Vella, Jove de Tarragona i Xiquets de Tarragona, Minyons amb els Castellers de Terrassa. Ens mirem de reüll perquè mai vols estar darrere de l’altre. Aquesta rivalitat que moltes vegades és sana permet que a la llarga es vegin grans castells. Tothom mira de ser millor i superar l’altre i avançar.
El perfil
Una bona excusa per anar a assaig
Nascut a Tarragona el 1992. Amb divuit anys es va deixar enredar pels amics i va entrar a fer castells amb els Xiquets del Serrallo. “Ja no n’he sortit”, explica d’un entorn familiar on té l’excusa per anar a assaig i trobar-se amb el grup d’amics. “Ningú et jutja si hi vas o no hi vas, mentre hi siguis i puguis celebrar-ho”, explica Torres a l’inici d’una temporada que augura prometedora en què la colla de 7 intentarà fer el salt a colla de 8. “La temporada és molt llarga”, diu convençut que aquest cop no es resistiran els castells. Ell té la posició de primeres mans a la pinya. De formació, com a realitzador audiovisual i pilot de dron, busca el temps per no faltar a assaig. Després d’una dècada en la junta de la colla, va accedir amb “molta il·lusió i ganes” a portar la coordinadora, en una presidència rotativa d’un any. Coincidint amb el quinzè aniversari de la proclamació dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, s’ha engegat una campanya Som castells, som patrimoni que es tancarà al novembre amb un acte al MNAC per reivindicar el valor dels castells més enllà d’un fet cultural. L’objectiu, com explica Torres, és que tothom pugui arribar a visualitzar castells i fer-se seu aquest patrimoni del país.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.