Família empresària Ferrandis
El 1981 Amadeu Ferrandis Salgar (1945), junt amb un soci, funda a Igualada COTAC SA, una indústria per fabricar un mono-producte amb un teixit nou mesclant cotó i acrílic, que exporten en un 100% a clients importants, aprofitant-se de la desgravació fiscal del 20% per exportació.
Després d’una visita a un client a París, en la que descobreixen una botiga anomenada “Le monde du sportswear”, l’any 1982, amb la seva dona Montserrat (1951) munta “Envalira sportwear”. Funciona com a empresa independent, i te com a principal proveïdor a Cotac SA.
En 1986, a conseqüència de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, desapareix la desgravació fiscal per incentivar l’exportació i entren proveïdors estrangers; Cotac SA entra en barrina i es veu obligada a tancar a pesar de tots els esforços per tractar d’evitar-ho. Envalira sportwear feia tot el producte subcontractat, i la necessitat de rebaixar costos els porta cap al Marroc i després Àsia, sense que el consumidor final s’adoni, ja que hi mantenen la qualitat del producte. L’any 1993 la pesseta es devalua un 8% i la família empresària decideix fer “foc nou”: fan una col·lecció completa (no només gènere de punt) de roba esportiva, amb marca pròpia. Incorporen dos dissenyadors i equip comercial. Creixen a base de franquícies. Tenen molt clar que les franquícies no poden perdre diners; les botigues pròpies si, si aporten imatge de marca. El principal problema de negoci és la pressió de les grans marques multinacionals i la de producte de baix cost asiàtic; estan com al mig d’un sandwich en el que només poden salvar-se amb bon producte, ubicacions i operacions.
Quan Amadeu va complir seixanta anys es va plantejar que havia d’assegurar el futur de l’empresa familiar. La seva filla Montserrat havia treballat al departament de màrqueting de Danone i portava la direcció comercial de l’empresa familiar; el seu fill Anton la direcció de producció. Del 2012 al 2015 varen fer reunions de tots quatre, amb un reputat consultor i una psicòloga, per reflexionar sobre el seu compromís en la continuïtat de l’empresa i les normes de relacions bidireccionals d’aquesta i la família. Les plasmen en una constitució (protocol) de família empresària. Per a Montserrat la constitució va significar consolidar la professionalització de l’empresa. Es varen establir requisits molt durs per la incorporació de la tercera generació a la gestió, i va suposar la sortida del seu home de l’empresa, que havia liderat l’expansió de la cadena de franquícies.
L’any 2014 es produeix una catarsi: Montserrat i Anton agafen la direcció general; l’empresa es trasllada a Mollet; s’incorpora Carme -la petita- a logística i operacions, després d’haver participat com a arquitecte al disseny de les noves instal·lacions; i Amadeu es jubila i queda com a president del consell d’administració després d’haver donat totes les accions a les seves filles. Aquest acte de generositat és degut a la seva plena confiança en la capacitat dels continuadors, a què no creu necessari retenir el poder de decisió, a què té patrimoni fora de l’empresa i per últim, i no menys important, a la previsió d’una eventual modificació de la reducció del 95% del valor a la base imposable de l’impost de transmissió. I és que la transmissió d’accions de l’empresa familiar, coincidint amb la jubilació, gaudeix dels mateixos avantatges fiscals que la transmissió mortis-causa del testament, sempre que es compleixin una sèrie de requisits.
Durant el procés de relleu els comitès de direcció es feien a la taula del menjador de la casa paternal. Amadeu tenia clar que l’experiència podia ser molt valuosa, però també un fre. Que no podia fer com ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l’os; es volia retirar amb el cap ben alt, i per això necessitava aprendre que els altres són els que decideixen. El seu horitzó vital de crear una gran empresa i una gran família ja estava assolit, i calia deixar les coses clares. Li va ser més difícil cedir la gestió que la propietat. Continua anant cada matí. I és que un dels grans reptes que han de superar els predecessors en el procés de relleu és el de respondre a la qüestió de què faré?
Els quasi quaranta milions d’euros de facturació els permeten afrontar el repte de, si volen continuar sent empresa familiar, externalitzar la direcció del negoci en cas que els requisits per l’entrada de la tercera generació, o uns altres motius, desincentivin a aquesta de la gestió del dia a dia. Crear amb antelació un consell d’administració professionalitzat també pot ser convenient.
