La solitud en l’era global

Vivim en un món que presumeix d’estar més connectat que mai però la realitat per a milions de persones és la d’una creixent sensació de solitud, inseguretat i desprotecció. La globalització, dominada gairebé exclusivament pels interessos dels poders econòmics, ha unificat mercats, però ha fragmentat comunitats, afeblint els llaços que ens sostenen com a societat.

Les notícies recents no deixen lloc a dubtes i a tall d’exemple del que ha passat aquesta setmana: la crispació política s’intensifica mentre partits com a PSOE i PP recorren a noves cares per a rentar la seva imatge sense canvis reals de fons; la guerra a Ucraïna continua causant víctimes amb atacs com els últims bombardejos en Kíiv; l’amenaça d’una vaga judicial a Espanya afegeix incertesa a un sistema ja sobrecarregat; a Sabadell, les baralles amb ganivets per conflictes entre okupes i veïns reflecteixen la deterioració de la convivència; i tragèdies com la mort de migrants alimenten un clima de por.

Tot això, deixa pòsit en el nostre dia a dia de diferents maneres:

• Vivint més pendents de protegir el poc que hem de construir comunitat.

• Sent més vulnerables a discursos d’odi i a la polarització, perquè la por és terreny fèrtil per a l’enfrontament.

• Sentint més ansietat i depressió davant la inseguretat econòmica i social.

• Desconfiant cada vegada més en les institucions públiques erosionant la democràcia.

Com podem protegir-nos?

• Recuperant els llaços comunitaris: parlar amb els veïns, donar suport a associacions locals, construir xarxes de suport mutu.

• Informant-nos a través de fonts diverses i fiables per a no caure en faules ni manipulacions.

• Exigint transparència i responsabilitat als qui ens governen, sense importar el color del partit.

• Cuidant per sobre de tot, la nostra salut mental i la dels qui ens envolten, perquè si la solitud és un risc, la comunitat és protecció.

En definitiva, cada vegada sembla haver-hi un major abisme entre la cerca individual del benestar i la possibilitat de construir una felicitat compartida com a societat. Ens veiem forçats a conviure, però moltes vegades sense valorar la riquesa que suposa compartir, cooperar i crear comunitat. Mentrestant, la tecnologia i els avanços científics progressen a un ritme imparable, però aquest desenvolupament no sempre es tradueix en major justícia social ni en oportunitats per a tots.