Aprendre a innovar
Màquines de passió
Si hi ha una idea que m'agradaria deixar clara és aquesta: no es pot innovar sense passió, sense extrema motivació. Si innovant ens avorrim, si no considerem la innovació com un repte engrescador, haurem fracassat. I aquest és el taló d'Aquil·les de moltes empreses. Consideren la innovació des d'una perspectiva massa freda: volen innovar simplement per guanyar més diners o per sumar-se a la moda col·lectiva. Guanyar més diners és un objectiu lícit i necessari. Però succeeix, com afirma molt bé Daniel Pink al magnífic llibre La sorprendente verdad sobre qué nos motiva, que els humans no treballem només per diners. Ho fem per assolir reptes inaudits, per solidaritat, per desafiar convencionalismes i per poder fer coses grans i que passin a la història. Volem llevar-nos cada matí no només sabent que guanyarem molts diners sinó que, a més a més, canviarem el món o el farem més agradable per a les persones que ho passen malament.
POLÍTIQUES DE FELICITAT.
Tothom sap que és millor treballar en un entorn de fluïdesa (emprant l'expressió de Csikszentmihalyi) que no de por, represàlies, avorriment o tensió exagerada i permanent. No és una de les claus de l'èxit del Barça la situació que viu el vestidor, amb jugadors contents, motivats, incentivats i que treballen en equip? Darrere de molts èxits hi trobarem, entre altres coses, gust per la feina ben feta i dosis molt elevades de motivació i passió. Sembla que a moltes empreses els costa entendre aquest senzill fenomen, i segueixen menyspreant de forma clara qualsevol acció seriosa que ajudi a millorar l'ànim i la il·lusió de la gent. Conseqüència: menys sinergies, menys energia, menys cooperació, menys resultats i menys diners.
GESTIONAR LES GANES.
