Focus

Joans a la caça de iuans

La motivació principal de les empreses catalanes que s'instal·len ara a Xina és fer-se un forat en un enorme mercat de consum

Mango vol obrir 250 botigues l'any i Simon Holding aspira a arribar enguany a 800

La Xina ha tingut durant molts anys el dubtós honor de ser la fàbrica del món, guanyat gràcies a la mà d'obra barata i a una capacitat de transformació de matèries primeres de dimensions èpiques. Tant, que en unes dècades s'ha convertit en la segona potència mundial i en un mercat amb tantes expectatives de creixement que el fan objecte de desig.

El país passa per un canvi de model econòmic i totes les iniciatives del govern xinès van encaminades a fer que el consum intern agafi més pes en el producte interior brut. Ara a penes representa el 40% –als principals països desenvolupats és del 70%–, el 60% restant prové de les exportacions.

Amadeu Jensana, director de programes econòmics de Casa Àsia, apunta la tendència a l'alça del iuan com un signe d'aquest punt d'inflexió. Jensana preveu que la moneda es revaluï a mitjà termini, no només per un tema de pressió internacional sinó també per l'interès intern per fer el canvi de model i que irremeiablement farà menys competitives les exportacions però més interessants les compres a l'exterior.

Paral·lelament, cada cop hi ha més població que s'incorpora a la classe mitjana. Tot i que la renda per càpita mitjana és de 6.000 euros, hi ha al voltant de 40 milions de xinesos que tenen una renda similar a la de l'Estat espanyol.

L'empresa catalana amb més projecció internacional ja ha començat a moure fitxa. Jensana explica que les noves companyies que s'instal·len al país asiàtic pensen més a produir per al mercat local que no pas a exportar.

TENDÈNCIA.

L'agència per a la competitivitat de l'empresa catalana ACC1Ó, que treballa amb una mitjana anual de 200 projectes d'empreses catalanes que volen entrar en aquell mercat, diu que fins fa dos anys era superior la xifra de firmes interessades a fabricar allà que a vendre-hi. Com explica Xavier Espasa, cap per als Mercats d'Àsia-Pacífic d'ACC1Ó, ara la proporció s'ha invertit. No es tracta només d'una qüestió de canvi de tendència, sinó que també les lleis xineses són ara més permissives pel que fa a l'entrada de productes de l'estranger i hi ha més transparència.

Jacint Soler Matutes, soci d'Emergia Partners, firma dedicada a assessorar empreses en els mercats emergents, confirma els efectes que han tingut sobre la pime catalana els canvis a la Xina i assegura que ells han adaptat el negoci a les noves necessitats. “Entre els anys 2002 i 2004 ens dedicàvem a ajudar les companyies catalanes a comprar allà, i ara assessorem les que s'hi volen establir per vendre-hi”, diu Soler.

Encara que la xifra total és petita respecte al conjunt de vendes a l'exterior (només l'1,40%), les exportacions al gegant asiàtic van a un ritme ascendent els darrers anys. Segons les dades de l'ICEX, el 2010 les vendes catalanes al mercat xinès van augmentar més d'un 23%, i l'any anterior l'increment havia superat el 30%.

Ara com ara, una quarta part de les exportacions que surten de l'Estat espanyol cap a la Xina provenen d'empreses catalanes. El repte, però, és agafar més pes i per assolir-ho l'empresa catalana hauria de tenir en compte alguns elements clau d'aquell mercat.

Un dels punts essencials, segons Soler Matutes, és que cal tenir una marca internacional molt consolidada. De fet, la China Brand Association indica que un 13% de la població xinesa (170 milions) compra regularment marques de gamma alta, i que només al 2008 van gastar 59.000 milions de iuans en béns de luxe, la qual cosa representa un quart del total de vendes mundials de productes de luxe.

detallISTES.

A més a més, les vendes de detallistes estan augmentant considerablement i allà les xifres prenen una altra dimensió. Un estudi de la consultora Mackinsey assegura que hi ha un total de 600 ciutats amb uns índexs de poder adquisitiu adequats per plantejar-se la venda al detall. I no només això, es calcula que quasi a diari s'inaugura un centre comercial en alguna cantonada del país.

La cadena de roba catalana Mango potser va veure l'estudi de Mackinsey i va decidir convertir la Xina en el seu mercat preferent. El president i fundador de la firma, Isak Andic, explicava fa un parell de mesos, en un col·loqui amb empresaris, que tenen l'objectiu d'obrir una mitjana anual de 250 botigues només en aquest país: “El nostre sostre és el cel. No estem ni en el 30% de les possibilitats de creixement”. Actualment Mango té 100 botigues al mercat xinès.

Per la seva banda, l'empresa de petit material elèctric Simon ha fet també una aposta important per estendre la seva xarxa d'establiments a la Xina. A finals del 2010 ja havia obert 500 botigues franquiciades i unimarca i a finals del 2011 espera que n'hi hagi 800. El director general de la companyia, Xavier Torra, explica que no és infreqüent que allà els pisos es venguin sense els acabats (endolls, lavabos, etc) i són, doncs, les famílies qui acaben adquirint-los al seu gust i instal·lant-los.

El vi i el sector agroalimentari agafen cos

El cap per als Mercats d'Àsia-Pacífic d'ACC1Ó, Xavier Espasa, assegura que el consum de productes de luxe a la Xina augmenta any a any de manera considerable, i d'aquest interès se n'han beneficiat alguns sectors catalans que tenen associada una imatge de distinció.

Així que Espasa explica que els darrers anys hi ha nous productes i serveis que han agafat volada en les vendes a aquell mercat. Es tracta d'àrees molt identificades amb la marca Barcelona com ara l'arquitectura i el disseny industrial, o d'altres relacionades amb el bon menjar com els vins i el sector agroalimentari de qualitat.

Malgrat les noves incursions lligades al consum de luxe, des d'ACC1Ó expliquen que les dues àrees que més pes tenen en les exportacions a la Xina continuen sent la tecnologia industrial i el sector quimicofarmacèutic.

En el primer cas no és d'estranyar si es mira la distribució del PIB del gegant asiàtic. La indústria representa el 50%, contra el 40% del sector de serveis i el 10% de l'agricultura.

Pel que fa al lideratge de les exportacions químiques, es deu a la gran aposta que ha fet aquest sector, des de fa anys, per la seva sortida a l'exterior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.