Eines

“L'empresa no és una feina, com l'aventura tampoc és un esport”

El gran canvi és l'emprenedoria amb valors, que ens diferencia i ens fa competitius

Empre­sari i aven­tu­rer -ha par­ti­ci­pat en set Dakars, en cur­ses extre­mes i en mun­ta­nyisme als sos­tres del món-, Albert Bosch ha vol­gut refle­xi­o­nar sobre els paral·lelis­mes exis­tents entre aques­tes dues face­tes de la seva vida. I ho ha fet en català gràcies a l'Edi­ci­o­nes Urano i al seu segell Entra­mat. Què l'ha moti­vat a fer el lli­bre?

Ara està de moda la paraula empre­ne­dor, pot­ser perquè el con­cepte empre­sari, sovint s'asso­cia a un estadi poste­rior, amb una per­sona més gran i a una acti­tud més aviat de pro­te­gir un deter­mi­nat esta­tus i un deter­mi­nat mer­cat. Això mal­grat que molts empre­sa­ris man­te­nen l'espe­rit inno­va­dor al llarg de la seva vida. El lli­bre està dedi­cat espe­ci­al­ment a aquest, a l'empre­sari empre­ne­dor. En aquest sen­tit, l'únic valor que jo pen­sava que podia apor­tar i que fos mínima­ment interes­sant és fer alguna cosa autèntica, que partís de l'experiència. I par­lar de les moti­va­ci­ons que hi ha dar­rere de l'impuls empre­ne­dor i no tant de les eines.

Són moti­va­ci­ons simi­lars a les que impul­sen a pujar l'Eve­rest o córrer el Dakar?

En molts aspec­tes, crec que sí, per això iden­ti­fico l'empre­ne­dor de veri­tat amb un aven­tu­rer. L'aven­tu­rer no és un boig, sinó que és una per­sona que està dis­po­sada a viure coses noves, a endin­sar-se en zones que no domina del tot, a viure situ­a­ci­ons incer­tes i a assu­mir ris­cos i sacri­fi­cis en el seu afany. Hi ha molts paral·lelis­mes.

Massa sovint, la soci­e­tat veu l'aven­tu­rer i també l'empre­ne­dor com un boig. No és fins que s'asso­leix l'objec­tiu que arriba el reco­nei­xe­ment.

En tota aven­tura, sigui d'esport extrem, sigui empre­ne­dora, els sacri­fi­cis, les renúncies i els ris­cos són moltíssims, i per al comú dels mor­tals això és propi de sonats. És molt més còmode viure en una zona segura. Sobre­tot sabent que la veri­ta­ble aven­tura té mol­tes més pos­si­bi­li­tats de fra­cas­sar que de tirar enda­vant. Si fos una cosa fàcil, la faria tot­hom. Per això la reacció és de tit­llar de boig el que ho fa assu­mint els incon­ve­ni­ents. Però queda clar que, quan final­ment s'asso­leix una fita impor­tant, tot­hom ho enveja. La gent vol el tri­omf però no el que com­porta el camí.

No tot­hom té el com­promís abso­lut, la fe que mou l'aven­tu­rer o l'empre­ne­dor.

Més sabent que a vega­des no hi ha pla B. Ser empre­sari no és una feina, és una filo­so­fia de vida, igual que fer una aven­tura, no és fer esport, perquè quan afron­tes un pro­jecte estàs vital­ment com­promès. Un exe­cu­tiu és l'equi­va­lent a la marató, que suposa un gran esforç però que si les coses van mala­ment es reti­res i te'n vas a casa. L'empre­sari seria l'esca­lada a l'Eve­rest, que un cop ets a dalt no pots aixe­car la mà i mar­xar.

Creu que massa sovint es fa l'equi­valència entre direc­tiu i empre­sari?

Hi ha molts grans ges­tors a les empre­ses, però no són empre­sa­ris que assu­mei­xen el risc direc­ta­ment. En les empre­ses els direc­tius tenen el seu espai, però al final si les coses van mala­ment es bus­quen una altra feina.

Veu l'empre­sari com un dels grans motors del progrés de la soci­e­tat?

Què fa, si no, una per­sona que innova, que emprèn pro­jec­tes? Això tam­poc no s'ha de con­fon­dre amb el crei­xe­ment pel crei­xe­ment. El gran canvi que hem de fer ara és l'empre­ne­do­ria amb valors, que és el que ens ha de dife­ren­ciar i fer com­pe­ti­tius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.