Opinió

Encara continua la sagnia immobiliària

Per desgràcia, fins i tot avui molts venedors segueixen ancorats psicològicament en els preus del passat i en el principi de “no vendré per sota del que em va costar”
En l'actualitat una part important de les vendes estan relacionades amb les adjudicacions de caixes i bancs. El sector financer té entorn de 150.000 habitatges a la venda

Durant aquesta set­mana vàrem saber que el sec­tor immo­bi­li­ari con­ti­nua en una pre­o­cu­pant apa­tia. L'INE va publi­car les últi­mes dades sobre hipo­te­ques cons­tituïdes al març, que mos­tren una cai­guda del 20,2% res­pecte al mes de març de l'any pas­sat. Lluny de millo­rar, aques­tes dades són les pit­jors dels últims dos anys en ter­mes de cai­guda anual. Sens dubte, part de la cai­guda es deu a l'avenç de ven­des que es va pro­duir durant els últims mesos de 2010 per l'eli­mi­nació de la deducció a l'habi­tatge, i una altra part a la pujada del tipus d'interès.

Segons les dades de l'INE, el tipus mitjà dels préstecs va ser un 3,94%, gai­rebé un punt supe­rior al de març de l'any pas­sat. L'única pos­si­bi­li­tat fac­ti­ble en aquests moments per recu­pe­rar la venda d'habi­tat­ges és una rebaixa subs­tan­cial dels preus, atès que els tipus d'interès segui­ran pujant en el futur, l'atur seguirà alt durant bas­tant temps, com asse­nya­lava l'OCDE aquesta set­mana, i la renda per càpita con­ti­nua caient. Sens dubte exis­teix demanda embas­sada d'habi­tatge, encara que als preus actu­als ni és sol­vent, ni acon­se­gui­ria un crèdit de la grandària necessària.

Per desgràcia molts vene­dors seguei­xen anco­rats psi­cològica­ment en els preus del pas­sat i el prin­cipi de “no vendré per sota del que em va cos­tar”. Com més aviat s'ado­nin que aquest cri­teri és finan­ce­ra­ment irra­ci­o­nal, millor. Encara recordo l'epi­sodi d'un cone­gut que, durant la crisi immo­biliària de 1993, inten­tava ven­dre un apar­ta­ment a la platja uti­lit­zant el mateix cri­teri (mai per sota del que em va cos­tar). Per des­comp­tat va tri­gar anys a poder ven­dre'l. Quant al començament de l'any 2000 final­ment ho va acon­se­guir, va venir a expli­car-m'ho amb certa iro­nia: “Ja ho veus, me n'han pagat el que jo volia”. Òbvi­a­ment, ence­gat per la irra­ci­o­na­li­tat de ven­dre almenys al mateix preu que va com­prar, no es va ado­nar que havia per­dut set anys d'interes­sos d'aquest capi­tal. Amb tota segu­re­tat una rebaixa del 20% del preu el 1993 li hau­ria repor­tat més ingres­sos l'any que ho va ven­dre que l'acon­se­guit amb la venda.

Ara bé, en l'actu­a­li­tat una part impor­tant de les ven­des estan rela­ci­o­na­des amb les adju­di­ca­ci­ons de cai­xes i bancs. El sec­tor finan­cer té entorn de 150.000 habi­tat­ges a la venda. Per tant, gran part de l'ajus­ta­ment de preus depèn de les seves deci­si­ons. Durant molts mesos, bancs i cai­xes d'estal­vis han anun­ciat inten­sa­ment les grans rebai­xes que fan en els pisos que venen. No és difícil tro­bar anun­cis de rebai­xes del 30 o el 40%. No obs­tant això, aques­tes rebai­xes no són tan gene­ra­lit­za­des com podria sem­blar i s'apli­quen sola­ment al pro­ducte de més difícil venda. En la resta la rebaixa és molt infe­rior o nul·la.

Òbvi­a­ment el sec­tor finan­cer vol con­tro­lar el ritme a què absor­beix les pèrdues en els actius immo­bi­li­a­ris adju­di­cats, evi­tant per­ju­di­car massa els seus comp­tes. A més, bancs i cai­xes tenen un altre recurs com­pe­ti­tiu més poderós que els des­comp­tes, que es diu crèdit. En els últims temps és difícil acon­se­guir un crèdit per com­prar un habi­tatge. Però si l'habi­tatge és pro­pi­e­tat d'un banc lla­vors és pos­si­ble acon­se­guir fins a un 100% del valor.

No és estrany que un cli­ent acu­deixi a un banc per dema­nar un crèdit per com­prar un habi­tatge i l'empleat ban­cari li ofe­reixi un altre habi­tatge més barat de l'inven­tari d'habi­tat­ges del banc. Té dues claus per acon­se­guir convèncer el cli­ent que com­pri l'habi­tatge que li ofe­reix. Pri­mer, li pot tro­bar un habi­tatge d'un preu infe­rior al de la casa que volia com­prar, vist el gran nom­bre d'habi­tat­ges entre els quals pot triar. I segon, i més impor­tant, sola­ment li con­ce­dirà el crèdit, o li donarà més finançament, per com­prar l'habi­tatge del banc. El sec­tor immo­bi­li­ari con­si­dera que això és com­petència des­lle­ial. Però és evi­dent que les cases que ven el banc les va obte­nir a par­tir d'alguna immo­biliària que no va poder fer el paga­ment d'un crèdit. Per tant, en el fons no hi ha des­lle­ial­tat perquè és com­petència entre dues immo­biliàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.