Fa tot just un any que L'Econòmic tenia la seva pri­mera cita amb els lec­tors. El pri­mer número del set­ma­nari apro­fun­dia en les con­seqüències empre­sa­ri­als de la res­tricció cre­ditícia, avançava una impor­tant inversió pro­duc­tiva del Grup Guis­sona, s'engres­cava amb l'aven­tura empre­ne­dora del jove Xavier Ver­da­guer de la mà de Dídac Lee i repas­sava la sobre­o­ferta immo­biliària en ofi­ci­nes, entre molts d'altres temes.

Una selecció infor­ma­tiva que també era tota una decla­ració de prin­ci­pis d'un grup de peri­o­dis­tes que tot just començava la seva sin­gla­dura amb l'agenda ben ori­en­tada cap a les pre­o­cu­pa­ci­ons de la petita i mit­jana empresa, dels empre­ne­dors i dels pro­fes­si­o­nals, de l'eco­no­mia pro­duc­tiva, amb sen­si­bi­li­tat ter­ri­to­rial i com­promís amb el país.

Aquell mateix 19 de juny del 2010, havíem de com­pe­tir amb una actu­a­li­tat infor­ma­tiva mar­cada a casa nos­tra pel cas Millet, les deri­va­ci­ons judi­ci­als del qual amenaçaven d'esquit­xar el mateix con­se­ller d'Eco­no­mia, ales­ho­res Antoni Cas­tells, i a l'exte­rior, per la tro­bada entre el pre­si­dent del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, i el de l'FMI, Domi­ni­que Strauss-Kahn, que es mos­trava “gra­ta­ment impres­si­o­nat” per la reforma labo­ral apro­vada. El pano­rama humà de les pàgines dels dia­ris ha variat de manera osten­si­ble en només un any. Men­tre que la crisi s'ha man­tin­gut immu­ta­ble. Per­sis­tei­xen o aug­men­ten les pre­o­cu­pa­ci­ons sobre l'atur, l'apa­tia en el crei­xe­ment, la falta de finançament, l'escassa capa­ci­tat de con­sum o l'endeu­ta­ment. A les quals s'han afe­git ara les reta­lla­des de les admi­nis­tra­ci­ons pres­si­o­na­des per com­plir amb els objec­tius de dèficit i endeu­ta­ment.

Pro­ble­mes que set­mana rere set­mana han estat objecte de reflexió a les pàgines de L'Econòmic, però no exclu­si­va­ment. El set­ma­nari també ha vol­gut donar una visió posi­tiva del moment com­pli­cat que ens ha tocat afron­tar. Perquè hi ha exem­ples empre­sa­ri­als d'èxit en aquest entorn advers, perquè quan la difi­cul­tat creix, l'enginy bri­lla i, si ho pre­fe­rei­xen, perquè l'opti­misme s'enco­mana.

L'Econòmic ha recor­re­gut tot Cata­lu­nya per mos­trar més de 250 empre­ses de sec­tors, dimen­si­ons i carac­terísti­ques d'allò més diver­sos, ha par­lat amb una cin­quan­tena d'empre­ne­dors, i ha entre­vis­tat un cen­te­nar de pro­ta­go­nis­tes de l'eco­no­mia cata­lana. Sem­pre sota els cri­te­ris del rigor, la inde­pendència i l'espe­rit crític a què ens vam com­pro­me­tre des de l'inici. Però també amb enfo­ca­ments ori­gi­nals, un llen­guatge pla­ner i un trac­ta­ment infor­ma­tiu amè i visu­al­ment atrac­tiu, amb l'ànim d'acos­tar la infor­mació econòmica a tot­hom.

Igual­ment, en coherència amb la volun­tat expres­sada des d'un prin­cipi d'apos­tar per una infor­mació des­cen­tra­lit­zada, la redacció de L'Econòmic està actu­al­ment repar­tida entre Bar­ce­lona, Girona i Tar­ra­gona. La volun­tat és seguir tre­ba­llant en aquesta línia sem­pre que sigui pos­si­ble i apro­fi­tant les pos­si­bi­li­tats que brin­den les noves tec­no­lo­gies.

En aquest sen­tit, aquest any també ha ser­vit per con­so­li­dar el canal web de leconòmic.​cat com un dels refe­rents infor­ma­tius del món econòmic de casa nos­tra. Cada dia el visi­ten més per­so­nes, alguns ho fan des d'alguna de les xar­xes soci­als en què L'Econòmic és pre­sent; a Face­book o Twit­ter, man­te­nim una línia de comu­ni­cació per­ma­nent amb els nos­tres amics. Tenim mol­tes idees i molts pro­jec­tes per anar explo­rant les grans pres­ta­ci­ons que ofe­reix aquest mitjà.

En paper, la dis­tri­bució s'efec­tua a través dels dia­ris El Punt i Avui i de les subs­crip­ci­ons. Però també estu­diem altres vies per gua­nyar presència en el ter­ri­tori, ja sigui en soli­tari o sumant altres publi­ca­ci­ons. Això no obs­tant, estem molt satis­fets amb el grau de conei­xe­ment i reco­nei­xe­ment entre el nos­tre lec­tor poten­cial que L'Econòmic ha acon­se­guit en només un any, però encara tenim molt camí per recórrer. Aquesta crisi ha situat la pre­o­cu­pació per la infor­mació econòmica en pri­mer pla. Les per­so­nes ben infor­ma­des poden inter­pre­tar millor el que passa i ser més com­pe­ti­ti­ves. L'Econòmic vol estar al seu cos­tat.