Borsa

Un pas endavant

Els mercats es mouen al so de les notícies sobre la crisi grega. L'acord de noves condicions per al segon rescat animen les borses i l'Íbex assoleix els 10.135,20 punts (+1,85%).

Telefónica cancel·la l'OPV d'Atento pel context desfavorable
de la borsa, mentre que Bankia ultima els plans per sortir a cotitzar abans d'un mes

La des­con­fiança ha estat el sen­ti­ment pre­do­mi­nant en els mer­cats de valors en els dar­rers dies, jun­ta­ment amb el pes­si­misme. Els inver­sors veuen que els res­pon­sa­bles de la zona euro no són capaços d'arri­bar a un acord per resol­dre el segon res­cat a Grècia i que la reso­lució, pre­vista ini­ci­al­ment per al juny, sem­bla que s'ajor­narà fins al juliol. La incer­tesa és un mal acom­pa­nyant en el pas­seig per la renda vari­a­ble, i aquests dub­tes al vol­tant de la crisi de deute en els països perifèrics sac­se­gen les prin­ci­pals bor­ses inter­na­ci­o­nals, que es mouen a l'alça o a la baixa segons les notícies que arri­ben de Grècia.

La insistència d'Ale­ma­nya d'exi­gir als inver­sors pri­vats que es facin càrrec de part de la des­pesa que supo­sarà el segon res­cat grec no agrada gens als mer­cats, i tam­poc al Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), que s'oposa a donar llum verd a aquesta solució. No obs­tant això, a finals de set­mana la can­ce­llera ale­ma­nya, Angela Merkel, i el pre­si­dent francès, Nico­las Sarkozy, van can­viar el dis­curs i van asse­nya­lar que volen que els cre­di­tors de bons grecs par­ti­ci­pin de manera voluntària en el res­cat del país. Mal­grat que la posició ini­cial d'Ale­ma­nya ha estat llas­trant la renda vari­a­ble els dar­rers dies, la nova pre­tensió de Merkel i Sarkozy va ser aplau­dida pels inver­sors, que, apro­fi­tant els bai­xos preus asso­lits en un bon gra­pat de valors, van sor­tir a com­prar i van esbor­rar el signe nega­tiu en el con­junt de la set­mana.

Així, l'Íbex-35 ha pogut recon­que­rir el nivell psi­cològic de 10.000 punts, enfi­lant-se fins els 10.135,20, i s'ha apun­tat una alça de l'1,85% en cinc ses­si­ons. A més d'aca­bar la set­mana de manera posi­tiva, el tan­ca­ment de diven­dres ha permès al prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola man­te­nir el signe posi­tiu en el balanç anual (+2,80%), mal­grat que durant la set­mana ha arri­bat a esbor­rar la plusvàlua anual en més d'una ocasió. Pel fet que l'actual con­text de mer­cat és des­fa­vo­ra­ble, les empre­ses que volien estre­nar-se en el par­quet s'ho estan repen­sant. La dar­rera que ha fet marxa enrere en els plans per sor­tir a borsa ha estat la filial de call cen­ter de Telefónica, Atento, a la qual els inver­sors han girat l'esquena en la seva oferta pública de venda (OPV). Atento ha pre­fe­rit espe­rar que torni la calma als mer­cats per repren­dre els seus plans. A banda de sus­pen­dre's sine die l'OPV d'Atento, hi ha algu­nes cai­xes que tenen en l'agenda cer­car finançament a través de la sor­tida a borsa. Mal­grat que el moment actual no con­vida a fer aquest pas, Bankia cotit­zarà en el mer­cat abans d'un mes, tot i que hi ha experts que cre­uen que el mer­cat podria obli­gar-la a ajor­nar fins després de l'estiu aquests plans.

UNA DE CALENTA.

La des­con­fiança dels mer­cats al vol­tant del deute dels països perifèrics és molt ele­vada, i l'Estat espa­nyol està patint aquesta aversió dels inver­sors en el moment de dema­nar diners als mer­cats, però també gau­deix d'alguna treva. Aquesta set­mana el Tre­sor ha por­tat a terme dues sub­has­tes de deute, amb un resul­tat dis­par. Si bé dimarts els mer­cats van ava­lar l'emissió de lle­tres a curt ter­mini -cobrint l'oferta i a un interès més ele­vat que en sub­has­tes ante­ri­ors, però no gaire exces­siu–, en la col·locació poste­rior els inver­sors no van res­pon­dre tan bé. El Tre­sor va col·locar dijous 2.839,50 mili­ons d'euros en obli­ga­ci­ons, amb els quals va cobrir només el 80% de l'oferta pre­vista, i a un cost ele­vat. Els inver­sors no se'n fien i recla­men més ren­di­bi­li­tat per com­prar el deute espa­nyol, men­tre que la prima de risc espa­nyola con­ti­nua al vol­tant dels 260 punts amb el rere­fons de les nego­ci­a­ci­ons de l'ajuda a Grècia.

De cara a les pro­pe­res jor­na­des, es veurà l'impacte que està tenint la demora en la reso­lució de la crisi grega i el pes­si­misme impe­rant sobre l'esde­ve­ni­dor de l'eco­no­mia sobre la per­cepció de la situ­ació econòmica que reflec­teix l'enquesta ale­ma­nya ZEW i IFO, que es publi­ca­ran dimarts i diven­dres, res­pec­ti­va­ment. No obs­tant això, els inver­sors fixa­ran la seva atenció a l'altra banda de l'Atlàntic, on hi ha dues cites d'interès per als mer­cats. Per una banda, dime­cres es reu­neix el Comitè de Mer­cats Oberts (FOMC) de la Reserva Fede­ral (FED) per deci­dir els tipus d'interès. Tot i que no es pre­ve­uen can­vis, els inver­sors esta­ran pen­dents de les con­clu­si­ons que es puguin extreure del debat entre els mem­bres de la FED. D'altra banda, i després d'unes febles dades macro­e­conòmiques, els mer­cats dele­gen per saber cap on va l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana. La publi­cació a finals de set­mana PIB del pri­mer tri­mes­tre podria donar algun indici per eli­mi­nar l'ambigüitat que es desprèn dels dar­rers indi­ca­dors cone­guts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.