Eines

anàlisi

Quin és l'objectiu del nou marc global de solvència II?

Quant a l'aspecte qualitatiu, Solvència II actua en una doble direcció. La primera, referida a la millora dels sistemes de govern, de gestió i de responsabilitat corporativa, i la segona, als sistemes de supervisió, promovent la transició des de l'actual sistema d'ordre-control a un sistema de supervisió de l'autoregulació

El Par­la­ment Euro­peu va apro­var el 2009 la direc­tiva 2009/138/CE (Solvència II), per la qual es regula la indústria asse­gu­ra­dora euro­pea. Aquesta norma per­se­gueix tres objec­tius prin­ci­pals: més pro­tecció dels asse­gu­rats, més eficiència/pro­duc­ti­vi­tat/ren­di­bi­li­tat de les enti­tats asse­gu­ra­do­res, i més trans­parència infor­ma­tiva sobre els nego­cis d'asse­gu­ran­ces. Per asso­lir-los, es basa en tres pilars d'actu­ació i anàlisi: quan­ti­ta­tiu, qua­li­ta­tiu i infor­ma­tiu.

A través del pilar quan­ti­ta­tiu, es modi­fica com­ple­ta­ment la forma de càlcul dels reque­ri­ments de capi­tal de solvència, és a dir, el patri­moni lliure que tot asse­gu­ra­dor ha de tenir dis­po­ni­ble per plan­tar cara a pos­si­bles situ­a­ci­ons impre­vi­si­bles que puguin dete­ri­o­rar el seu nivell de solvència. La fina­li­tat que per­se­gueix el regu­la­dor no és aug­men­tar de manera gene­ra­lit­zada el nivell dels reque­ri­ments de capi­tal que exi­geix actu­al­ment Solvència I, sinó ajus­tar-los millor al per­fil de risc de cada asse­gu­ra­dor.

Avui, en plena era de la infor­mació, sem­bla lògic que el regu­la­dor no renunciï a la uti­lit­zació de la infor­mació exis­tent per cal­cu­lar el per­fil de risc de cada enti­tat d'una manera més pre­cisa del que es fa en Solvència I. Els prin­ci­pals punts rela­tius a aquests requi­sits quan­ti­ta­tius que arti­cula la direc­tiva són la valo­ració d'actius i pas­sius (art. 75), les pro­vi­si­ons tècni­ques (arts. 77 al 86), els fons pro­pis (arts. 87 al 99), el reque­ri­ment de capi­tal de solvència (arts. 100 al 127), el capi­tal mínim obli­ga­tori (arts. 128 al 131) i les inver­si­ons (arts. 132 al 135).

Quant a l'aspecte qua­li­ta­tiu, Solvència II actua en una doble direcció. La pri­mera, refe­rida a la millora dels sis­te­mes de govern, de gestió i de res­pon­sa­bi­li­tat cor­po­ra­tiva, i la segona, als sis­te­mes de super­visió, pro­mo­vent la tran­sició des de l'actual sis­tema d'ordre-con­trol a un sis­tema de super­visió de l'auto­re­gu­lació.

En aquest ves­sant qua­li­ta­tiu, tenen espe­cial rellevància els sis­te­mes de con­trol intern i gestió de ris­cos que, com a pre­pa­ració per a Solvència II, obliga a imple­men­tar el nos­tre regu­la­dor en les enti­tats espa­nyo­les des del pas­sat 2008. El regu­la­dor assigna direc­ta­ment al con­sell d'admi­nis­tració la res­pon­sa­bi­li­tat de pro­moure el sis­tema de con­trol intern a l'enti­tat, i a la direcció gene­ral, la res­pon­sa­bi­li­tat d'imple­men­tar-lo.

Els prin­ci­pals con­cep­tes rela­tius a aquests requi­sits qua­li­ta­tius que arti­cula la direc­tiva són les auto­ri­tats de super­visió i nor­mes gene­rals (arts. 27 al 39), la res­pon­sa­bi­li­tat de l'òrgan d'admi­nis­tració o direcció (art. 40) i el sis­tema de gover­nança (arts. 41 al 49), on vam tro­bar els requi­sits gene­rals de gover­nança, les exigències d'apti­tud i hono­ra­bi­li­tat de les per­so­nes que gover­nen, la gestió de ris­cos, l'auto­a­va­lu­ació de ris­cos i solvència, el con­trol intern, l'audi­to­ria interna, la funció actu­a­rial, l'exter­na­lit­zació i les dis­po­si­ci­ons d'apli­cació.

PILAR INFOR­MA­TIU.

L'últim pilar, l'infor­ma­tiu o divul­ga­tiu, exis­teix amb una doble direcció: la infor­mació que es faci­lita al super­vi­sor i la infor­mació pública. Ambdós aspec­tes es tro­ben rela­ci­o­nats amb el pilar qua­li­ta­tiu, ja que la infor­mació a faci­li­tar al super­vi­sor ha de ser sufi­ci­ent­ment àmplia perquè el con­trol dels aspec­tes quan­ti­ta­tius de les enti­tats es rea­litzi des de la pròpia DGSFP, i les ins­pec­ci­ons se cen­trin en els aspec­tes rela­tius al con­trol intern i a la gestió de ris­cos. La infor­mació pública, a més, vindrà dotada de l'ade­quada fia­bi­li­tat gràcies als sis­te­mes de con­trol intern imple­men­tats. Els prin­ci­pals con­cep­tes rela­tius a aquests requi­sits de trans­parència i dis­ci­plina que arti­cula la direc­tiva són la infor­mació que haurà de faci­li­tar-se a l'efecte de la super­visió (art. 35) i la publi­cació d'infor­mació (arts. 51 al 56).

Sovint, es parla d'una única fina­li­tat de Solvència II, “la millor pro­tecció dels asse­gu­rats”, que s'acon­se­gueix en modi­fi­car la forma de cal­cu­lar el capi­tal de solvència reque­rit a l'enti­tat (SCR), ajus­tant-la al seu per­fil de risc. Amb aquest plan­te­ja­ment, estem limi­tant Solvència II al pilar quan­ti­ta­tiu, quan en rea­li­tat el major canvi, la major revo­lució que pretén la direc­tiva, prové de la base quan­ti­ta­tiva, con­sis­tent a obli­gar a variar en alguna mesura la forma de ges­ti­o­nar els nego­cis d'asse­gu­ran­ces per ser més efi­ci­ents, pre­nent com a referència impor­tant i sis­temàtica els ris­cos als quals esti­gui expo­sat el pro­jecte de negoci de l'enti­tat.

VALO­RAR I COBRIR RIS­COS.

En aquest sen­tit cal dis­tin­gir entre valo­rar i cobrir ris­cos (part quan­ti­ta­tiva) i ges­ti­o­nar ris­cos (part qua­li­ta­tiva). La pri­mera con­sis­teix, bàsica­ment, a desen­vo­lu­par qua­tre tipus d'actu­a­ci­ons: iden­ti­fi­car, ava­luar (no necessària­ment quan­ti­fi­car), con­tro­lar tots els ris­cos sig­ni­fi­ca­tius als quals es trobi expo­sat el pro­jecte de negoci i esta­blir plans de miti­gació amb l'ordre de pri­o­ri­tat cor­recta.

Per tot això, és impor­tant ampliar la visió de Solvència II més enllà de la com­ple­xi­tat i el cost dels SCR de la part quan­ti­ta­tiva i endin­sar-se en la qua­li­ta­tiva per des­co­brir i apro­fi­tar les seves pos­si­bi­li­tats amb la fina­li­tat d'influir posi­ti­va­ment i efi­ci­ent­ment en el desen­vo­lu­pa­ment del pro­jecte de negoci. Din­tre d'aques­tes pos­si­bi­li­tats d'apro­fi­ta­ment posi­tiu, la gestió de ris­cos és un dels seus prin­ci­pals aspec­tes.

Una bona pràctica en la gestió dels nego­cis asse­gu­ra­dors, con­tro­lant i ges­ti­o­nant tots els ris­cos, ori­en­tarà l'enti­tat a l'eficiència, la solvència i la trans­parència. Com diu l'Asso­ci­ació Inter­na­ci­o­nal de Super­vi­sors d'Asse­gu­rança (IAIS), la segona línia de defensa de l'asse­gu­rat és el capi­tal de solvència reque­rit, però la pri­mera i clau és una bona gestió de ris­cos que per­meti un sòlid desen­vo­lu­pa­ment del pro­jecte de negoci de l'enti­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.