Seguint amb la rutina, les notícies procedents de Grècia han monopolitzat l'atenció dels inversors i han mogut els índexs borsaris. Però, a diferència de setmanes precedents, en aquesta ocasió les notícies han estat bones per a la renda variable i s'ha imposat el signe positiu en el conjunt de borses.

Els inversors estaven expectants davant la necessitat que el Parlament grec aprovés el paquet de mesures d'austeritat que havia de permetre rebre noves ajudes del Fons Monetari Internacional (FMI) i de la Unió Europea (UE) i que s'havia de debatre dimarts i dimecres. Mentre arribava el dia, les borses van celebrar la participació de les entitats franceses i alemanyes en el segon rescat a Grècia, acceptant ajornar el deute grec, i els principals índexs van revalorar-se discretament. L'Íbex-35 va ser, dels europeus, el que més va pujar (un 0,61%, enfront del 0,43% del Footsie i del 0,30% de l'Eurostoxx-50), malgrat que la desconfiança dels inversors envers el deute espanyol s'enfilava a màxims per la temença d'un contagi de la crisi grega cap a altres països perifèrics.

Aquesta falta de confiança va traslladar-se ràpidament a la cotització del bo espanyol i va disparar la prima de risc per sobre dels 300 punts bàsics. Fa setmanes que els experts assenyalen que si la prima de risc continua en aquests nivells i es manté per sobre dels 300 punts durant un període prolongat, Espanya entrarà en el grup dels països que han acudit al fons de rescat en el darrer any. No obstant això, la vicepresidenta i ministra d'economia, Elena Salgado, va treure ferro d'aquest repunt en la rendibilitat del bo espanyol assenyalant que era un fet puntual.

De moment, Salgado ha tingut raó i en el decurs de la setmana la prima de risc ha anat desinflant-se fins a caure divendres al voltant dels dos-cents trenta punts, alleugerida per l'aprovació per part dels polítics grecs del pla d'ajust fiscal i privatitzacions que es va dur a terme dimecres. Amb Grècia garantint-se el cobrament d'un paquet d'ajuda per pagar els venciments de deute més immediats, els mercats van respirar tranquils.

De nou, la borsa espanyola va destacar respecte a les seves homòlogues europees i va festejar amb un increment del 2,08% el llum verd del Parlament grec, malgrat els disturbis socials i la mala maror que ha envaït tot el país hel·lè a conseqüència de les retallades que s'hi imposaran. La resta de places europees també van tancar la sessió en positiu, pujades que van prolongar-se en la jornada posterior després que de nou els polítics grecs donessin el vistiplau a la llei que ha d'aplicar el pla d'austeritat.

El bon to que ha presentat la renda variable en les darreres cinc jornades esperonada per l'allunyament –almenys momentani– de la fallida grega ha ajudat la borsa espanyola a maquillar el comportament pèssim enregistrat en el conjunt del juny. El divendres anterior el principal índex de la borsa, l'Íbex-35, va entrar en pèrdues anuals i, tot i convertir-se en el tercer mes de l'exercici que finalitza amb descensos (1,20% al juny), les darreres alces han tornat a col·locar l'índex amb un balanç positiu en el primer semestre (període en què ha guanyat un 4,99%). Pel que fa a la setmana que deixem enrere, l'Íbex-35 s'ha apuntat un ascens del 6,92% i ha reconquerit el nivell psicològic dels 10.000 punts en tancar divendres en els 10.492 punts, tot i superar per moments els 10.500 per la bona dada de l'ISM manufacturer dels EUA, i situant en el 6,42% els guanys arrossegats d'ençà que es va iniciar l'exercici.