Eines

Monnet, la targeta de l'euro

El projecte dels bancs europeus de crear una eina de pagament única per a UE, arriba als seus moments decisius

Els bancs no volen quedar arraconats en la nova realitat dels mitjans de pagament

La salut de l'euro, un xic precària en aquests moments, implica solidificar la Unió Econòmica i Monetària (UEM) des de tots els angles possibles, un dels quals és estratègicament prou important, la unificació de les taxes d'intercanvi en els pagaments, que ha de ser la base per fer créixer la competència en el gran mercat europeu.

Justament, per agilitar els fluxos econòmics al si de la UE és important trobar el model adequat per a les taxes multilaterals d'intercanvi (MIF en la seva sigla en anglès), pedra de toc perquè en un futur no gaire llunyà sigui una realitat tangible, i eficient, la zona única de pagament en euros (SEPA en la seva sigla en anglès). De fet, segons els experts, només serà possible si s'aconsegueix una total homogeneïtzació en les MIF, és a dir, en la taxa que el banc del comerciant paga al banc del propietari de la targeta, l'emissor, pel servei que aquest subministra als comerciants.

una única eina.

Els bancs europeus s'hi volen involucrar a través de l'anomenat projecte Monnet, que malda per assolir un mercat intern de pagaments amb una targeta única. Un projecte que pot satisfer les aspiracions europees de trencar el duopoli mundial que exerceixen les targetes Visa i Mastercard, a banda d'acostar les taxes d'intercanvi a zero. Val a dir que les taxes que es paguen a Europa són notablement més baixes que les d'altres àrees geogràfiques.

El projecte, en què hi participen 24 bancs de set estats d'Europa, té l'objectiu, prou ambiciós, de capgirar una situació com l'actual, en què conviuen realitats radicalment diferents: si en un estat com França la possessió de la targeta d'una entitat permet al consumidor anar a tots els caixers, en estats com Alemanya o Espanya es veu obligat a anar a la xarxa que li correspon per treure diners, si no vol pagar una comissió d'intercanvi.

El projecte Monnet és concebut com una plataforma oberta de pagament, en què la targeta tindrà un ús i un nivell de servei idèntic a tot Europa. Els seus promotors en destaquen la versatilitat, que ens permet parlar d'una eina que va molt més enllà de la targeta, ja que a banda de ser utilitzada a la botiga, es farà servir a internet, en pagaments per mòbil, transaccions sense contacte P2P, consulta de saldos, gestió de comptes d'estalvi i programes de fidelització.

És aquesta multifuncionalitat el que remarca Georges Pauget, antic director general de Crédit Agricole i actualment president del projecte Monnet. Com diu, “és molt més que l'oferta tradicional en targetes, no es tracta simplement d'una eina de plàstic per pagar al comerç, sinó que hi podem integrar el telèfon mòbil i tota mena de serveis addicionals d'informació i assessorament”. Es tracta, doncs, d'oferir al posseïdor d'una targeta “tenir la capacitat d'efectuar uns pagaments que ara mateix no pot fer si no és amb la possessió d'altres targetes o fer-ho per altres mitjans”. Els promotors de la iniciativa parteixen del fet que és el desig del consumidor de tenir, d'una banda, un vehicle de pagament barat, i de l'altra, absolutament universal. Així ho semblen indicar els estudis de mercat realitzats a tots els estats de la UE, en mostres de 500 persones a cada estat. Pauget té una fe ferma que “el que oferim respon al que vol”.

trobar la viabilitat.

El grup de bancs que volen donar sortida a la nova eina de pagament, entre els quals hi ha Banc Santander, BBVA, La Caixa, Banc Sabadell, Caja Madrid i Banc Popular, afirma que estan en condicions per llançar aquesta targeta Monnet, però, “ja que caldrà fer inversions importants des del primer moment, és important que la Comissió Europea ens garanteixi que el model de negoci és durador en el temps i viable”. Els bancs han de veure que la nova eina, tot i que concebuda des de la perspectiva de guanyar en competència a la UE, ha de generar prou ingressos perquè pagui la pena ser-hi. En aquests moments, la CE està encara embarcada en l'anàlisi de les taxes multilaterals que apliquen Mastercard i Visa, i la direcció general de la Competència aviat hauria de dir-hi la seva per definir unes normes sobre les taxes d'intercanvi i acceptar així la possibilitat d'instaurar una alternativa com la que suposa la targeta Monnet.

Com explica Pauget, els mesos de setembre i octubre vinents s'hauria de concretar un acord que donés via lliure als bancs per concretar d'una vegada el projecte. Si no hi hagués acord, “els bancs abandonarien aquest projecte”. Tothom coincideix que una nova targeta que depassés les barreres dels mercats estatals tindria molts efectes benèfics per al consumidor, i és previsible que el preu de les transaccions es reduís de forma notable, ja que en l'àrea comunitària es realitzen milers de milions d'operacions.

Val a dir que per als bancs, Monnet és una nova arma per competir en un mercat, el dels mitjans de canvi, que s'acosta a una gran revolució. Als EUA ja tenim diverses plataformes de pagament, com Visa, Mastercard, Amex o Diners; al Japó, JCB i a la Xina és a punt d'aparèixer China Union Pay, i els bancs europeus no volen quedar-se arraconats en un mercat en què també hi volen tenir la seva part jugadors que procedeixen de la xarxa, com ara Google, Facebook o Microsoft.

L'homogeneïtzació que suposarà Monnet no vol dir, com s'encarrega de puntualitzar Pauget, que cada entitat no pugui posar-hi el seu propi accent comercial: “Els bancs podran desenvolupar serveis addicionals dins Monnet per diferenciar-se en l'oferta, a partir de la plataforma comuna”. L'arquitectura de Monnet separaria la plataforma del procés, per la qual cosa, si finalment cristal·litza, hi hauria dues societats, una que s'encarregaria de gestionar la xarxa d'acceptació de la nova targeta, i una altra tindria com a ocupació el processament de transaccions, mentre que Monnet seria una organització sense ànim de lucre gestionada per bancs.

A banda de les entitats esmentades, hi ha Banco Cooperativo, BNL, BNP Paribas, BPCE, Crédit Agricole, Crédit Mutuel-CIC, Deutsche Bank, Deutsche Postbank, DZ Bank, Fortis, ICBPI, Intesa Sanpaolo, La Banque Postale, SIBS, Société Générale, Unicredit i WorldPay.

Que tot pagament a la UE esdevingui interior

La Zona Única de Pagaments en Euros (en anglès, Single Euros Payments Area, SEPA) és el projecte per aconseguir que a la zona euro tot pagament electrònic sigui considerat interior, sense barreres. La SEPA hauria de permetre que qualsevol ciutadà comunitari pogués fer pagaments en euros, tot fent servir un únic compte bancari i un sol conjunt d'eines financeres. A banda de les targetes de pagament, que poden esdevenir un dels puntals de l'harmonització, també en seran objecte la transferència de crèdit, els pagaments periòdics i la numeració internacional dels comptes bancaris. Aquesta cerca d'eficiència en el pagament suposarà que les entitats bancàries i els proveïdors de pagament deixin d'ingressar uns 40.000 d'euros l'any, segons algunes estimacions. Així mateix, per adequar-se a aquesta nova realitat, la consultora Accenture ha calculat que els cent primers grups financers europeus hauran de fer inversions que oscil·len entre els 3.000 i els 8.000 milions d'euro. L'eliminació d'aranzels regionals permetrà als grans bancs i proveïdors de canvi expandir-se comercialment, mentre que les entitats petites poden tenir problemes en veure que el seu mercat local és envaït pels grans monstres financers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.