Un nou laberint grec
Grècia sacseja de nou els mercats en convocar un referèndum per aprovar el segon rescat. Això encén les alarmes del contagi als països perifèrics i l'Íbex cau un 7%.
BCE s'estrena aplicant
una rebaixa dels tipus d'interès d'un quart de punt que agafa de sorpresa els mercats
L'optimisme per la cimera dels líders europeus d'una setmana enrere, en la que es van dissenyar els tres pilars que haurien de cimentar la sortida d'Europa de la crisi de deute, ha quedat de nou escombrat per Grècia. Aquesta setmana el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, deixava bocabadats a inversors i líders polítics en anunciar un referèndum perquè el poble grec decidís sobre el segon rescat de la Unió Europea. Els núvols que havia aconseguit dissipar la cimera europea esdevenien de nou tempesta en els principals parquets amb el nou escenari d'incertesa que dibuixava la proposta de Papandreu. El pànic es va escampar pertot arreu i les ordres de venda es van multiplicar en el primer tram de la setmana en les places borsàries internacionals.
Així, després d'acomiadar l'octubre amb un balanç positiu en el cas del mercat domèstic (l'Íbex 35 va guanyar un 4,78%, malgrat perdre els 9.000 punts en la darrera jornada mensual), el penúltim mes del convuls exercici 2011 arrenca en números vermells per la renovada por al contagi en els països perifèrics. El selectiu índex del mercat espanyol va tancar divendres en els 8.596,40 punts, arrossegant una pèrdua en cinc sessions del 7,30%, de forma que ha retrocedit molt més aquesta setmana del que va guanyar l'anterior per l'acord europeu (+4,20%). I tot pel caos que va sembrar Papandreu en encetar la setmana. No obstant, a mesura que han avançat els dies, el contraatac dels líders mundials reunits a Canes per celebrar la cimera del G-20 i les pressions perquè el primer ministre grec canviés d'opinió van calmar, de forma relativa, les pors dels inversors.
Després d'encadenar tres dies de descensos que van portar a l'Íbex 35 a recular un 6,81% des del divendres anterior, la possible desdita de Papandreu va donar dijous una treva als inversors. Però aquesta pausa no va durar gaire i a final de setmana les incerteses sobre l'esdevenir grec -amb una moció de confiança a Papandreu que entrava a votació al vespre- juntament amb la poca predisposició dels països del G-20 a participar en el fons de rescat de la zona euro, va fer naufragar els índexs en els números vermells.
CANVI DE RUMB.
Després de mesos rebent pressions per abaratir el preu del diner a la zona euro per part dels organismes internacionals i la negativa constant de Trichet, Draghi va rebaixar un quart de punt els tipus d'interès, passant de l'1,5% a l'1,25% actual. Amb aquesta canvi de rumb el president entrant del BCE pretén estimular l'economia de la zona euro i evitar l'estancament a Europa que comencen a evidenciar les dades a disposició del banc emissor.
Molts analistes creien que Draghi acabaria l'any amb una rebaixa de tipus, però la majoria fixava en la reunió de principis de desembre la cita en la que s'abaratiria el diner a la zona euro. La rapidesa en l'actuació del nou timoner del BCE, que aparca la vigilància de la inflació de la zona euro i que està per sobre del 2% que l'entitat té fixat com a sostre per mantenir l'estabilitat dels preus, ha acontentat uns mercats mancats d'orientació després de les ocurrències procedents de terres gregues.
La reunió del Consell de Govern del BCE no ha estat l'única cita de política monetària de la setmana ja que a l'altra banda de l'Atlàntic el Comitè de Mercats Oberts (FOMC) de la Reserva Federal (FED) també reunia els seus membres. En aquest cas, però, no s'han produït sorpreses i la FED ha deixat en una forquilla d'entre el 0% i el 0,25% els tipus d'interès als EUA. El que esperaven els inversors no era un canvi en la política del banc, sinó les previsions de la FED que ha tornat a rebaixar l'estimació del creixement de l'economia nord-americana per als propers dos exercicis.
Segons les paraules del president de la FED, Ben Bernanke, el ritme de creixement és “lent, i això és frustrant”, i colpejat per la pèssima evolució del mercat laboral. En aquest sentit cal destacar que l'economia nord-americana ha creat menys llocs de treball dels previstos en el darrer mes, dada macroeconòmica publicada divendres i que va contribuir a incrementar el vermell dels índexs borsaris en la darrera sessió setmanal, jornada de molt nerviosisme davant les diferents incerteses que estan ofegant els mercats els darrers dies.