L'Íbex, en terreny positiu

Ni els nega­tius augu­ris entorn del dete­ri­o­ra­ment de l'eco­no­mia mun­dial, ni les tiso­ra­des en la qua­li­fi­cació d'Europa ni la falta d'acord defi­ni­tiu entre Grècia i els seus cre­di­tors, almenys fins a l'hora d'escriure aques­tes línies. Res no ha impe­dit aquesta set­mana que els guanys s'hagin impo­sat –tot i que de manera modesta– en la pràctica tota­li­tat d'índexs inter­na­ci­o­nals, fet que ha por­tat el selec­tiu índex espa­nyol en ter­reny posi­tiu el 2012. Així, l'Íbex 35 ha acon­se­guit tan­car la ter­cera set­mana con­se­cu­tiva sumant guanys en el balanç set­ma­nal (+1,11%), ja que diven­dres es va aco­mi­a­dar en els 8.657,30 punts. Aquest nivell situa el selec­tiu índex amb números negres d'ençà que va començar l'any, amb uns guanys al gener de l'1,06%.

Però què ha pas­sat en les dar­re­res jor­na­des perquè hagi can­viat l'ànim dels inver­sors? En un pri­mer moment, les pre­vi­si­ons del Banc d'Espa­nya (BdE) adver­tint d'una nova –i forta– recessió a l'Estat el 2012 després del dete­ri­o­ra­ment de l'acti­vi­tat en el dar­rer tri­mes­tre del 2011 van caure com una galleda d'aigua freda al par­quet. Però els inver­sors es van refer ani­mats per un acord immi­nent entre el govern grec i els bancs sobre el per­cen­tatge de la qui­tança a assu­mir per aquests últims. Aquesta expec­ta­tiva és la que ha estat ali­men­tant les alces en el con­junt de la set­mana als par­quets inter­na­ci­o­nals, que volen veure d'una vegada per totes un acord que doni llum en el fosc túnel de la crisi grega i allu­nyi les pors de con­tagi a països com ara Itàlia i l'Estat espa­nyol.

I, si els pronòstics del BdE no eren sufi­ci­ents per des­per­tar el pes­si­misme dels inver­sors, aquests han hagut també de pair els augu­ris del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), que dibui­xen també un negre esce­nari econòmic a l'Estat. Segons l'orga­nisme que diri­geix Chris­tine Lagarde, l'Estat haurà de superar dos anys més de recessió i la reac­ti­vació de l'acti­vi­tat econòmica no serà una rea­li­tat fins al 2014.

Tot i això, els inver­sors, en lloc de fugir dels actius espa­nyols, han tor­nat a con­fiar-hi i la sub­hasta de lle­tres del Tre­sor ha obtin­gut un gran suport dels mer­cats, fet que ha permès una rebaixa subs­tan­ci­osa de la ren­di­bi­li­tat del deute espa­nyol. La forta demanda de paper públic ha con­tribuït a aug­men­tar la sere­nor dels inver­sors i ha miti­gat l'efecte nega­tiu de l'allar­ga­ment de la crisi econòmica més enllà del que fins ara s'havia esti­mat.

**La Fed al res­cat. Mal­grat que el punt d'atenció con­ti­nua sent la zona euro i les con­seqüències de la seva crisi de deute sobirà, de l'altra banda de l'Atlàntic han anat arri­bant ítems posi­tius que els inver­sors han tin­gut en compte a l'hora de no dei­xar-se por­tar pel pes­si­misme i llançar la tova­llola com en ante­ri­ors oca­si­ons. La Reserva Fede­ral (Fed) està cons­ci­en­ci­ada a man­te­nir la política monetària expan­siva durant més temps del pre­vist ini­ci­al­ment. Els mer­cats comp­ta­ven –perquè la Fed així ho havia anun­ciat– que els tipus roman­drien en nivells bai­xos fins a final del 2013. Però el com­pli­cat esce­nari macro ha obli­gat la Fed a allar­gar un any més el temps que el diner con­ti­nuarà sent barat als EUA per tal d'impul­sar el crei­xe­ment econòmic. I això ha agra­dat als inver­sors inter­na­ci­o­nals, con­fi­ats que la Fed actuarà sí o sí en cas que el refre­da­ment econòmic empit­jori més del pre­vist. En aquest sen­tit, cal des­ta­car que el crei­xe­ment econòmic dels EUA va ser del 2,8% en el quart tri­mes­tre del 2011, per sota del 3% que s'espe­rava, dada que en fer-se pública diven­dres al mig­dia va dece­bre els mer­cats i va fer engrei­xar els números ver­mells en els prin­ci­pals índexs euro­peus en aquesta jor­nada. Tan­ma­teix, els inver­sors van fer una lec­tura opti­mista de la dolenta dada de crei­xe­ment: si l'eco­no­mia s'alen­teix, la Fed haurà de posar en marxa nous paquets d'estímul com ara els ende­gats cada cop que l'eco­no­mia ha tron­to­llat en els últims anys.

Aquesta inter­pre­tació de la fre­nada econòmica nord-ame­ri­cana no va impe­dir que la dar­rera jor­nada set­ma­nal acabés domi­nada per les ven­des bàsica­ment per dos motius: per una banda, el parèntesi del cap de set­mana fa que molts inver­sors tan­quin les seves posi­ci­ons, no sigui que els esde­ve­ni­ments d'aquests dos dies canviïn la tendència set­ma­nal, a més de per­me­tre'ls embut­xa­car-se els guanys asso­lits amb les dar­re­res alces. I per l'altra, sem­bla que les nego­ci­a­ci­ons entre el govern grec i els bancs estan tan avançades que es pot arri­bar a un acord de manera immi­nent, segons ha vati­ci­nat el comis­sari euro­peu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, fet que té els inver­sors enjòlit des de fa mesos i que davant la incer­tesa del que final­ment pugui pas­sar pre­fe­rei­xen roman­dre en liqui­di­tat.