Focus

La clau és tenir la clau de la caixa

A part de deixar més diners a Catalunya, el concert impediria que l'Estat pogués decidir si pagar quan toca o fer l'orni

La distància entre capacitat fiscal i recursos per càpita
no ha canviat

Els concerts econòmics basc i navarrès en els quals s'hauria d'inspirar el pacte bilateral entre Catalunya i l'Estat espanyol a què aspira el Parlament -segons les conclusions de la comissió d'estudi sobre el pacte fiscal aprovades l'octubre amb els vots de CiU, ERC i ICV- es fonamenten en el fet que el territori cobra els tributs i transfereix a l'Estat una quota pactada en concepte de pagament de la part proporcional dels serveis estatals. Els avantatges de tenir la clau de la caixa són evidents: com que en els territoris de règim comú la té l'Estat, paga o deixa de pagar quan li convé, siguin 759 milions d'euros que deu segons la disposició addicional tercera de l'Estat per compensar inversions no realitzades, siguin 1.450 milions de bestretes del fons de competitivitat. Si aquests pagaments s'haguessin fet, el dèficit de la Generalitat de l'any passat no hauria estat del 2,6% del PIB i no s'hauria registrat la desviació fins al 3,72% que critica el Ministeri d'Hisenda.

Però a més del control de la caixa, el concert la deixa més plena un cop pagada la quota estatal. Les darreres estimacions, corresponents a l'any 2009, situen els recursos disponibles del País Basc en un 56% per sobre del que disposa Catalunya, en termes per càpita. Aquesta diferència es tradueix en el fet que la Generalitat té un deute equivalent al 19,2% del PIB, mentre que el de les hisendes basques és del 7,9%.

La comissió parlamentària d'estudi sobre el pacte fiscal destacava les limitacions de l'actual model de finançament: el 2009 va reportar a Catalunya un increment de recursos de 2.421 milions d'euros, però per transferències estatals no lligades a la cistella d'impostos que suposadament donen més autonomia financera: va augmentar la participació en IRPF, IVA i impostos especials, però els recursos obtinguts –15.394 milions d'euros- van ser inferiors als 15.673 milions que sumava la cistella estatutària.

Així mateix, la relació entre capacitat fiscal per càpita i recursos per càpita continua substancialment igual. Les comunitats autònomes que més aporten continuen essent les que menys recursos tenen per atendre les mateixes prestacions. Catalunya se situa en la tercera posició en capacitat en recursos tributaris, un 20,7% per sobre de la mitjana de l'Estat, però després d'aplicar els mecanismes de redistribució del model de finançament passa a la vuitena posició en recursos rebuts. I si es tenen en compte els recursos per habitant ajustats pels preus relatius, Catalunya passa a ser la tretzena comunitat d'un total de quinze.

Perquè el model de finançament de Catalunya es pugui considerar equiparable al concert econòmic, conclou la comissió, ha d'obtenir uns resultats similars als que produeixen el concert basc o el conveni navarrès en termes de recursos per habitant, s'ha d'assegurar que es manté la mateixa posició relativa anterior a les aportacions de solidaritat envers la resta de territoris de l'Estat, el compliment del principi de solidaritat interterritorial establert a la Constitució no pot provocar que Catalunya perdi posicions en termes de renda, i el dèficit fiscal en relació amb l'Estat i la Unió Europea no ha de superar el que tenen regions de la UE amb renda per càpita similar a la catalana.

Això es tradueix, segons el president Artur Mas, a aconseguir pactar aquest any amb l'espanyol, Mariano Rajoy, un nou sistema de relacions fiscals que porti a reduir a la meitat el dèficit fiscal actual de Catalunya de més del 8% del PIB, uns 17.000 milions d'euros. Aconseguir-ho seria “reconduir l'abús fiscal actual cap a la solidaritat”.

Satisfaccions efímeres

El novembre de 2001, el Parlament manifestava la seva satisfacció per un nou model de finançament autonòmic que “preveu per a Catalunya un nivell suficient d'ingressos i de dotació financera adequat”, però l'octubre de 2002 es queixava de la poca inversió de l'Estat i instava el govern a negociar un canvi “en la via de l'obtenció dels resultats del concert econòmic”.

El juliol de 2009, el Parlament, un cop acordat l'actual model, declara que “consolida i fa efectiva la relació bilateral” i proporciona un increment de recursos “que permetrà reduir sensiblement el dèficit fiscal”. L'octubre de 2010, “constata la necessitat d'arribar a un pacte fiscal per a Catalunya fora del sistema de règim comú i de la negociació multilateral”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.