Focus

Qui fa la llei la paga, al País Basc

Cata­lu­nya ha d'implo­rar al govern esta­tal que torni a fer bes­tre­tes del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat i que faci el favor de pagar les inver­si­ons que diu l'Esta­tut, men­tre ha d'accep­tar amb resig­nació pagar des­pe­ses de la llei de la dependència. El País Basc, en canvi, dis­cu­teix en igual­tat de con­di­ci­ons amb la tran­quil·litat que dóna que en cas de dis­crepància qui ha de recla­mar els diners és l'altra part, i amb el trumfo a la mà que la llei del cupo diu que l'import es revi­sarà si s'han d'assu­mir més com­petències.

L'últim quin­quenni del cupo va aca­bar l'any pas­sat i s'ha de començar a nego­ciar la con­tri­bució per als pro­pers cinc anys. El govern basc, pre­si­dit pels soci­a­lis­tes, posarà en la llista de des­pe­ses a des­comp­tar el cost de la llei de la dependència, el finançament dels ordi­na­dors de les esco­les i les polítiques acti­ves d'ocu­pació, però a més pro­posa des­comp­tar per aquest con­cepte 100 mili­ons de la paga de 2011, que va ser de 1.242 mili­ons d'euros.

El govern basc nego­cia, però qui paga el cupo són les dipu­ta­ci­ons, amb capa­ci­tat plena sobre els impos­tos, excepte l'IVA i els espe­ci­als. La de Guipúscoa, gover­nada per Bildu, ha enge­gat una reforma de l'impost sobre soci­e­tats que reduirà mol­tes deduc­ci­ons, limi­tarà la lli­ber­tat d'amor­tit­zació i la com­pen­sació de bases impo­sa­bles nega­ti­ves, i revi­sarà règims espe­ci­als com el de les soci­e­tats de pro­moció d'empre­ses, l'exo­ne­ració de par­tits polítics, o els bene­fi­cis per apor­ta­ci­ons al capi­tal de les agru­pa­ci­ons d'interès econòmic. També es vol revi­sar la fis­ca­li­tat de les coo­pe­ra­ti­ves (té la seu a la província el grup Mon­dragón), que tenen impor­tants bene­fi­cis de manera que tri­bu­ten a un tipus efec­tiu del 4,3%, molt infe­rior al 14,8% de mit­jana i al 25,3% de nomi­nal. També hi ha impos­tos pro­vin­ci­als dife­rents sobre la renda: a Guipúscoa han creat per a aquest any un tipus del 49% per a les ren­des més altes, i a Alaba i Bizkaia man­te­nen el 45% de màxim.

Les admi­nis­tra­ci­ons bas­ques van recap­tar l'any pas­sat, per la crisi, 1.000 mili­ons menys del que s'havia pre­vist, però de diners no en fal­ten: tot just ara es comen­cen a plan­te­jar si apli­car el recàrrec sani­tari sobre els car­bu­rants, i men­tre que la Gene­ra­li­tat neces­sita crèdit de les dipu­ta­ci­ons per poder pagar els ajun­ta­ments, el govern basc i la dipu­tació de Bizkaia paguen els proveïdors a 46 dies, qua­tre menys del que la llei per­me­tia el 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.