En èpoques de bonança econòmica hi ha empreses que maquillen a la baixa els seus resultats per pagar menys impostos. En canvi, en anys de crisi, algunes empreses inflen els resultats per oferir una imatge millor de la que realment tenen. Tant en un cas com en l'altre es tracta d'enganys. La millor línia de defensa contra els maquillatges la tenim en els auditors, que han d'avisar quan els comptes no reflecteixen la situació econòmica i financera de l'empresa. Cal recordar que a l'Estat espanyol hi ha uns 4.200 auditors exercents que fan cada any unes 70.000 auditories. Aquestes són objecte de controls de qualitat per part de les corporacions d'auditors i del mateix Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, i no arriben al 0,5 per mil les auditories que tenen algun tipus d'error. Per tant, hi ha un bon nivell de qualitat.

Però moltes empreses no tenen auditoria. O sigui que hem de llegir bé els comptes, tot i que és una lectura pesada, per si hi ha indicis de maquillatges. Vegem-ne alguns. A la majoria d'escàndols financers hi predominen operacions amb què, tot i que no sempre són fraudulentes, cal anar amb compte. Em refereixo, per exemple, a les transaccions amb entitats situades en paradisos fiscals, a operacions sense justificar amb entitats sense ànim de lucre o a la utilització d'instruments financers complexos que no entén ningú. També cal mirar amb lupa els criteris comptables utilitzats. Poden ser legals, però a vegades són massa conservadors i fan baixar el benefici; o passa el contrari si són massa agressius. Cal vigilar els criteris d'activació de despeses, com les despeses financeres, la investigació i el desenvolupament, o els treballs realitzats per l'immobilitzat. I la valoració d'immobles, per si no recullen els deterioraments produïts. Un indici clar el tenim quan l'empresa canvia els criteris utilitzats. Per exemple, activar més despeses coincidint amb anys de caiguda de beneficis, podria fer pensar que l'empresa pot estar inflant els beneficis o amagant pèrdues. Un altre indici que pot fer malfiar dels comptes és quan l'empresa canvia sovint d'auditor, o no espera que es compleixi el termini per al qual va ser nomenat l'auditor de comptes.

Finalment, també podem calcular indicadors de l'empresa per comparar-los amb els seus competidors. Si hi ha diferències importants en despeses, ingressos, terminis de cobrament o d'estocs, per exemple, cal anar amb compte.

Aquestes prevencions les hem d'extremar en moments especials de la vida d'una empresa. Per exemple, quan hi ha una compravenda, canvis a la cúpula directiva, conflictes entre accionistes, renovació d'operacions de finançament, o quan s'han de pagar gratificacions als directius. Aquestes situacions poden animar a fer maquillatges si els estàndards ètics deixen
a desitjar, com passa sovint.