Un pla d'energia sotmès als interrogants
El pla de l'energia i canvi climàtic està sotmès a la incertesa sobre com pot evolucionar el marc regulador i a les restriccions de finançament que imposa la conjuntura actual
En temps com els actuals, en què la conjuntura implacable de crisi relativitza qualsevol iniciativa de planificació, un pla de l'energia i canvi climàtic com el dissenyat pel govern per al període 2012-2020 queda inevitablement a mercè de la incertesa, és a dir, a la voluntat del regulador de donar seguretat jurídica als inversors que vulguin participar en l'impuls de la iniciativa.
El pla, presentat fa pocs dies, escomet les metes marcades per la UE per al 2011, és a dir, la reducció del consum energètic en un 20,2%; l'augment d'un 20,1% de la participació de les energies renovables en el combinat energètic i la reducció d'un 25,3% de les emissions de CO2. És un pla ambiciós que assumeix el compromís del 20-20-20 i que, a més, es presenta com una sacsejada econòmica important: incentiva inversions per un valor de 24.000 milions d'euros i la creació de 70.000 llocs de treball: 38.000 vinculats amb l'estalvi i l'eficiència energètica i 32.000 amb les energies renovables. En el que el pla és especialment agosarat és en el capítol de renovables, amb el propòsit d'assolir el límit de 5.136 MW d'energia eòlica i aconseguir que el 14,5% de l'energia final consumida en el sector de transport procedeixi de fonts d'origen renovable. Marca un escenari en què per poder reduir les emissions en el transport caldrà que hi hagi un 10% de vehicles elèctrics en el parc automobilístic i que es multipliqui per quatre la producció d'electricitat renovable i el consum de biocombustibles.
Segons el parer d'Emili Rousaud, director general de Factorenergia i un dels experts que els redactors del pla van consultar, es pot dir que “ha quedat prou bé, però no podem oblidar que es tracta d'una declaració d'intencions i cal veure com es farà realitat”. I, fer-se realitat vol dir donar una protecció normativa a les diverses tecnologies que han de participar en aquesta materialització: “tindrà per fi un marc legal, la biomassa?” El director general de Factorenergia troba interessant que “en el pla, les diverses energies renovables apareguin com una gran oportunitat, però sempre quedem condicionats pel marc legal. Ens hem de qüestionar si en el futur s'evitaran tots els problemes administratius que els promotors de parcs eòlics han tingut amb l'administració, a l'hora d'emplaçar geogràficament la instal·lació”.
COMPTE AMB EL REGULADOR.
DEMANAR CONFIANÇA.
La prudència per resposta també ens la trobem a Eoliccat, l'associació que aplega 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya. Miquel Cabré, president d'Eoliccat, considera que “el pla suposa un pas ambiciós i una clara aposta per les energies renovables” però, tanmateix, “el sector es mostra prudent davant la necessitat imminent tant d'establir objectius com desenvolupar les eines per assolir-los”.
En aquest sentit, Eoliccat vol que la Generalitat exerceixi alguna mena de pressió sobre el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme per desencallar la moratòria a la retribució de les renovables que es va fixar a través del reial decret 1/2012. La incertesa actual sobre quina retribució ha de rebre les inversions fa que en aquests moments a Catalunya en les decisions d'inversió en eòlica estiguin en un encefalograma pla, tot i que en l'Eoliccat afirmin que hi ha disponibilitat per destinar-hi diners.
Així mateix, com recorden a Eoliccat, si parlem de posar en servei 3.300 MW eòlics terrestres en els propers vuit anys, el que cal és accelerar els processos de tramitació, un dels entrebancs habituals amb què topa el sector.
L'expert en qüestions d'energia i sostenibilitat, Marcel Coderch, en aquest pla hi veu una declaració de bones intencions i poca cosa més. Incideix en el fet que “dels 24.600 milions d'euros en inversions que s'estimen necessàries, només un 5%, 1.790 milions, anirien a càrrec de la Generalitat, mentre que la resta ha de venir del sector privat i de l'Estat, amb tot el que això suposa en el context econòmic dels propers anys”.
El que sí que hi mostra cert optimisme és Carles Alba, president del Clúster d'Eficiència Energètica, que creu que els objectius en eficiència són assolibles ja que les empreses han interioritzat que poden recuperar en el termini de quatre o cinc anys la inversió que han fet per estalviar energia.
Tal com disposa el pla, l'energia eòlica, amb 5.093 milions d'euros, hauria de ser la font d'energies renovables que capti més recursos perquè es desenvolupi fins al 2020, i solar fotovoltaica, termoelèctrica i tèrmica hi aportarien la resta, fins que s'arribi a 10.433 milions que sobre el paper haurien de fer mobilitzar els projectes d'energies verdes. Per la seva banda, a l'estalvi i eficiència i les xarxes d'energia elèctrica els caldrien 14.000 milions d'euros.
