Muntanya russa bancària
Nou pas de l'executiu de Rajoy per encarrilar la reforma del sistema financer i recuperar la confiança dels mercats. Alguns dubtes s'esvaeixen i l'Íbex 35 escala un 1,74%.
De veure el futur més negre que el carbó a albirar la llum al final del túnel. De fugir de la renda variable com si tingués la pesta negra a sobreponderar els actius de risc en la cartera d'inversió. Això és el que ha passat en les últimes cinc sessions en la borsa espanyola, parquet on els inversors han viscut episodis de pànic seguits d'una eufòria desmesurada, donant com a resultat una muntanya russa en el principal índex i evidenciant -un cop més- que aquest és un mercat per a mans expertes.
La confiança dels inversors ha retornat amb molta prudència al parquet interior i l'Íbex 35 s'ha revalorat un 1,74% en cinc sessions, tancant la sessió de divendres molt a prop del nivell psicològic dels 7.000 punts (en concret va acomiadar la setmana en els 6.995,60 punts). Però, tot i la modesta pujada registrada, el principal índex de la borsa espanyola ha viscut durant dues sessions les majors alces registrades el 2012.
La setmana va encetar-se amb optimisme al voltant del sector financer a l'Estat espanyol i, a través de les alces en els grans bancs (BBVA va sumar més d'un 5% i Santander va apropar-se al 4,8%), el selectiu índex espanyol va apuntar-se la més gran revaloració de l'any (un 2,72%) i va saltar per sobre els 7.000 punts.
El motiu principal va ser la dimissió de Rodrigo Rato al capdavant de Bankia i la reestructuració de l'entitat que es començava a dissenyar a La Moncloa. Així, el bon to que van mostrar els grans bancs va topar amb el retrocés de més del 3% de les accions de Bankia per la incertesa al voltant del seu futur.
Però, com que són massa els dubtes que enfosqueixen el panorama econòmic, l'alegria va durar poc en els mercats i altre cop el signe negatiu va tornar a imposar-se, malgrat que el govern s'afanyés a qualificar Bankia d'entitat “solvent”. Els mercats no s'ho van acabar de creure i la seva cotització va tornar a quedar colpejada, arrossegant una depreciació del 13% en les primeres tres sessions de la setmana.
El vermell va ser el color predominant en les dues jornades posteriors mentre l'expectació sobre el futur de Bankia i de la resta d'entitats a l'Estat anava en augment i l'Íbex 35 s'enfonsava cap a mínims dels últims nou anys (dimecres va caure fins als 6.812,70 punts en el tancament, el nivell més baix des del 2003).
Els creixents dubtes dels inversors i l'elevada volatilitat al voltant dels valors bancaris van obligar el govern a actuar amb fermesa anunciant la nacionalització de Bankia. Aquesta notícia, juntament amb els bons resultats obtinguts per la petroliera Repsol tot i l'expropiació d'YPF, va desfermar l'eufòria als parquets i l'Íbex 35 va disparar-se un 3,42% dijous, la major apreciació des del novembre passat. Les accions dels grans bancs van impulsar els guanys de l'índex, però va ser la revaloració de Repsol (+8%) i de Sacyr (+11%) la que va permetre a l'Íbex 35 reconquerir, un altre cop, els 7.000 punts. Però a finals de setmana els inversors van passar per caixa després del rebot de dijous i les pèrdues van tornar amb força. L'executiu va anunciar les noves provisions que han de fer els bancs per limitar el dany dels crèdits dubtosos al sector immobiliari i les vendes van inundar el mercat espanyol menjant-se els guanys que mantenia l'Íbex 35 fins al migdia. No obstant això, la reacció negativa dels inversors a les noves exigències de capital als bancs, la millora de la confiança del consumidor de la Universitat de Michigan als EUA, en màxims dels darrers quatre anys, va limitar les pèrdues dels principals índexs europeus (especialment de l'Íbex 35, que va passar de recular més d'un 3,5%a limitar les pèrdues fins un 0,7%).
ALTRES INTERROGANTS.