En el moment de màxima debilitat de la economia espanyola i després que el sector financer –el que fa tres anys el millor del món– ha estat rescatat, no hi ha res millor que legislar a favor de la protecció de les pròpies empreses en relació amb els “enemics” exteriors ja que, òbviament, el preu de cotització de les nostres empreses està sota mínims. Davant de la crisi: proteccionisme borsari.

M'explico. Poc menys d'un any després que el govern del PSOE va aprovar la coneguda i també criticada “esmena Florentino”, el govern de Mariano Rajoy ha decidit deixar-la sense efectes. Aquesta esmena va eliminar la possibilitat d'introduir clàusules que limitessin directament o indirecta els percentatge de vot màxim a emetre per un accionista en els estatuts socials de les societats cotitzades. Per tant, es buscava eliminar les anomenades clàusules protectores, que normalment consten als estatuts socials de les societats cotitzades. Si fem memòria, amb “l'esmena Florentino” es pretenia desfer la limitació dels drets de vot que hi ha als estatuts socials d'Iberdrola per tal de poder imposar la seva voluntat, ja que ACS té la condició d'accionista de referència de l'elèctrica.

El govern de Mariano Rajoy ha apostat per eliminar “l'esmena Florentino” i ha acabat cedint a la pressió exercida per la majoria de les empreses que cotitzen a l'Íbex 35 que, després de la caiguda en picat del valor de les seves accions, tenen por de les ofertes hostils dels inversors oportunistes i de les pressions de certs accionistes minoritaris que els resulten incòmodes. És per això que l'esmena proposada per l'executiu aposta per recuperar els límits estatutaris als drets de vot en les empreses cotitzades com una eina eficaç de blindatge que no només dificulta l'entrada de socis no desitjats a les societats cotitzades sinó que també i, en última instància, acaba protegint-les d'aquesta difícil situació borsària. Òbviament, hi ha qui diu que la rapidesa de l'actuació del govern també respon a la protecció de Repsol, certament debilitada després de l'expropiació de la seva filial argentina i peça interessant pels seus competidors. Si bé és cert que s'hi planteja alguna excepció, en què es permet suprimir les clàusules limitadores de vot –com és l'exemple previst per a supòsits de OPA amb percentatge d'èxit igual o superior al 70% del capital–, el govern aposta per cert proteccionisme, per la crisi, amb el manteniment d'aquesta mena de clàusules. Perquè, fet i fet, és clar que qui vol adquirir un paquet interessant d'accions d'una societat cotitzada no vol tenir el seu dret de vot limitat i, previsiblement, decreixerà el seu interès per comprar. Mes enllà de l'oportunitat de la mesura i dels interessos que es pretenen defensar, el fet que al cap de menys d'un any es legisli en un sentit i que a l'any següent sigui en el sentit contrari diu poc a favor de la seguretat jurídica.