Opinió

‘Soylent Green'

El d'avui és el títol d'un film diri­git per Ric­hard Fleisc­her el 1973. Si no l'han vist els sug­ge­reixo que el vegin: el seu sim­bo­lisme s'adapta com un guant a la rea­li­tat actual. L'acció trans­corre el 2022 (com si avui diguéssim el 2065), en un món super­po­blat, abar­ro­tat i mise­ra­ble en què la població s'ali­menta d'unes pas­ti­lles fabri­ca­des per la Soy­lent Cor­po­ra­tion que llu­ei­xen un color verd carac­terístic.

Citava aquest film per una seqüència de què m'he recor­dat men­tre em lle­gia l'informe L'impacte de la crisi en les per­so­nes grans ela­bo­rat per la Creu Roja de Cata­lu­nya. Estre­meix.

Recor­dem-ne la seqüència. En aquest món del 2065, el sim­ple fet de viure és penós. Amb una escas­se­tat per­ma­nent de tot el neces­sari, en un entorn con­ta­mi­nat i agres­siu, insa­lu­bre, gai­rebé inha­bi­ta­ble, la mort sem­bla una sor­tida no només pos­si­ble sinó desit­ja­ble. Per això es deixa oberta una porta a les per­so­nes can­sa­des que desit­gin anar-se'n: un viatge en un entorn còmode, ama­ble i rela­xat, men­tre es con­tem­pla un pla­neta idíl·lic per­dut fa ja dècades.

El model de pro­tecció social enge­gat després de la Segona Guerra Mun­dial (a l'Estat espa­nyol als anys vui­tanta) es man­te­nia sobre cinc pun­tals: ense­nya­ment i sani­tat uni­ver­sals i gratuïtes, pres­ta­ci­ons per atur, pen­si­ons de jubi­lació i un calaix on es fica­ven diver­ses sub­ven­ci­ons i aju­des com beques d'estu­dis a l'estran­ger. Aquest model de pro­tecció el van enge­gar i després el van desen­vo­lu­par per dues raons: a) per com­prar la pau social en uns moments en què Europa estava arruïnada i els movi­ments d'una esquerra —que no és la d'ara— esta­ven en auge, i b) per gene­rar el PIB de manera directa i indi­recta.

Els ser­veis i pres­ta­ci­ons d'aquest model esta­ven diri­gits a unes per­so­nes que vivien menys que ara i els seus cos­tos, molt més reduïts que els actu­als, es finançaven per uns impos­tos que, en pro­porció, recap­ta­ven més del que recap­ten els d'avui.

Més per­so­nes vivint més anys en una atmos­fera de ren­des mig decrei­xents a causa de la pro­gres­siva menor neces­si­tat del tre­ball d'un nou model amb més eficiència i que, con­següent­ment, com­por­tarà menys ingres­sos públics a uns estats cada cop més febles. En un esce­nari com aquest, ja pre­sent, el model de pro­tecció social que hem vis­cut no és sos­te­ni­ble perquè no és finançable, tot i que l'espe­rança de vida decreixi a mesura que ho faci la qua­li­tat de l'assistència sanitària.

Qui més ràpida­ment ho per­cebrà serà la gent gran, sobre­tot si la seva pensió con­tri­bu­eix a pal·liar els efec­tes que aquesta crisi causa en les famílies de molts dels per­cep­tors d'una pensió, tal com posa de mani­fest el refe­rit estudi de la Creu Roja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.