Borsa

Fermall d'or pel juny

Els inversors celebren l'acord dels líders polítics de la UE i l'eufòria s'escampa pels parquets. L'Íbex 35 s'enlaira un 15% al juny, però recula un

Els mercats confien que el BCE rebaixi per sota de l'actual mínim històric de l'1% el preu del diner a la zona euro dijous que ve

El 2012 està sent un any negre per a la renda vari­a­ble espa­nyola, però el juny ha donat una treva als inver­sors. El selec­tiu índex de la borsa espa­nyola ha acon­se­guit durant aquest mes eixu­gar totes les pèrdues que va regis­trar al maig, mes en què la crisi de Bankia va arros­se­gar tot el sec­tor ban­cari en bloc. Així, l'Íbex 35 ha rebo­tat un 15% al juny -després de recu­pe­rar més de 1.000 punts i situar-se en els 7.102,20 punts-, con­tra el 13,14% que va recu­lar l'índex el mes pre­ce­dent.

Mal­grat que el retorn de la con­fiança dels inver­sors s'ha fet de mica en mica durant les dar­re­res qua­tre set­ma­nes, l'acord a què han arri­bat els líders euro­peus en la cimera de dijous i diven­dres ha acon­ten­tat els mer­cats i ha aca­bat con­so­li­dant els guanys men­su­als.

Els diri­gents de la Unió Euro­pea (UE) van deci­dir diven­dres a la mati­nada que el fons de res­cat euro­peu pugui com­prar deute públic dels països pres­si­o­nats pels mer­cats –és a dir, Itàlia i Espa­nya– i que la reca­pi­ta­lit­zació del sec­tor ban­cari en difi­cul­tats es faci de manera directa.

Aquesta notícia ha sorprès uns inver­sors que no les tenien totes i que, després dels pre­ce­dents dels dar­rers anys, només pen­sa­ven en la inca­pa­ci­tat dels diri­gents euro­peus de cami­nar ple­gats per tro­bar una solució a la crisi econòmica. Mal­grat que per a alguns encara aquesta decisió té ser­rells que cal polir, la prima de risc que amenaçava una inter­venció de l'Estat si con­ti­nu­ava dis­pa­rada s'ha desin­flat i ha cai­gut per sota dels 500 punts bàsics men­tre l'Íbex obria la dar­rera sessió set­ma­nal amb ganes de recu­pe­rar el nivell dels 7.000 punts, que s'havia per­dut l'11 de maig pas­sat.

A l'acord sobre el deute i el sane­ja­ment dels bancs, s'hi va afe­gir diven­dres al mig­dia un pla ori­en­tat al crei­xe­ment econòmic de la zona euro que també va ser rebut amb els braços oberts pels inver­sors. L'eufòria va escla­tar a l'altra banda de l'Atlàntic i Wall Street es va sumar a la festa dis­pa­rant-se prop d'un 1,5% en l'ober­tura, ani­mada per l'ale­gria a Europa i pas­sant per alt unes dades macro­e­conòmiques que apun­ten cap a la desac­ce­le­ració. Els mer­cats eren una festa i ningú va voler que­dar-ne fora.

A part de les bones notícies que van arri­bar des de Brus­sel·les, els inver­sors han començat a des­comp­tar una actu­ació del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) que acabi apla­nant el camí cap al crei­xe­ment econòmic. Els mer­cats espe­ren que l'enti­tat emis­sora abaixi de l'actual 1% -mínim històric- els tipus d'interès a la zona euro en la pròxima reunió de dijous. Fins ara aquesta pos­si­bi­li­tat havia estat des­car­tada pels inver­sors, però durant la dar­rera set­mana des del BCE s'ha indi­cat que no hi ha cap motiu perquè el preu del diner a la zona euro no pugui bai­xar per sota del mínim actual. I això ha aca­bat insu­flant con­fiança a uns inver­sors que comen­cen a veure -almenys aquesta set­mana- una llum al final del túnel.

DAL­TA­BAI­XOS.

Mal­grat que el balanç set­ma­nal ha estat posi­tiu per a la borsa espa­nyola -l'Íbex 35 s'ha reva­lo­rat un 3,29% en cinc ses­si­ons–, el com­por­ta­ment de la renda vari­a­ble ha estat apàtic a prin­cipi de set­mana tot i millo­rar en les dar­re­res dues jor­na­des, sobre­tot en la de diven­dres, sessió en què l'índex va tan­car amb una apre­ci­ació del 5,66% -el rebot més sig­ni­fi­ca­tiu de tot l'any en curs.

A començament de set­mana els dub­tes sobre la cimera euro­pea que s'havia de cele­brar dijous van con­di­ci­o­nar l'evo­lució de l'índex. Les ordres de venda van ser les pro­ta­go­nis­tes en la sessió de dilluns, dia en què es feia ofi­cial la demanda del res­cat de la banca espa­nyola amb pro­ble­mes. La petició for­mal d'ajut a la UE i la rebaixa de l'agència de qua­li­fi­cació Moody's al con­junt del sec­tor -al qual ha degra­dat fins al bo escom­bra­ria- van tenyir de ver­mell el par­quet espa­nyol (dilluns l'índex va recu­lar un 3,67%).

La reta­llada de ràting a la banca va tor­nar a cas­ti­gar els valors afec­tats –Bankia va patir el càstig més sever, amb un retrocés d'un 8,65% dimarts– i aquests van ensor­rar l'índex un altre cop cap als vol­tants dels 6.500 punts, amb la prima de risc enlai­rant-se per sobre dels 530 punts per la pressió dels mer­cats sobre el deute espa­nyol. Però la cimera de la UE ha dei­xat un bon gust en una set­mana deci­siva per al futur de la zona euro i de la moneda única.

Tot i que els guanys d'aquesta set­mana i del con­junt del juny puguin ani­mar més d'un inver­sor a entrar en el par­quet, encara hi ha molt camí per enda­vant perquè la vola­ti­li­tat de les pla­ces finan­ce­res s'esva­eixi de manera per­ma­nent. Cal obrir els ulls i tenir paciència abans de llançar-se a com­prar renda vari­a­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.