L'obertura de nous establiments, fer créixer les vendes, crear ocupació, donar resposta als canvis en els hàbits de compra i oci, i aprofitar més l'estada de turistes són els arguments que el govern espanyol aporta per proposar la modificació de la llei d'horaris comercials. Assegura que deixant, a partir de l'1 de gener de 2013, obrir més hores -passant de 72 a 90 setmanals- i ampliant de 8 a 10 el nombre de dies festius en els quals els comerços puguin obrir, augmentaran les vendes, però aquest efecte no és gens clar, veient les últimes estadístiques: el primer trimestre de 2012, a Catalunya les vendes van baixar un 3,5%, mentre que a Madrid -on ja tenen les 90 hores setmanals d'obertura i el mes que ve s'establirà la llibertat total- ho van fer un 4,3%.

La proposta ha provocat el rebuig frontal de governs com el català i l'andalús, per la intromissió que representa en les seves competències sobre el comerç interior, de les agrupacions de petits comerciants i de les associacions que representen els supermercats. Consideren -com assenyala el manifest sectorial que a Catalunya han firmat la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pimec Comerç, l'Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, Cedac, Cocam i els sindicats CCOO i UGT- que el consum no augmenta per l'ampliació d'horaris sinó que “es repartirà, en lloc de en sis dies, en set dies, situació que es veu agreujada per una possible ampliació a 90 hores setmanals d'obertura comercial, decantant el consum al cap de setmana, en què les grans superfícies gaudeixen d'una posició dominant”.

El que passarà si s'amplien els horaris és que els comerços de petit format perdran quota de mercat en benefici de les grans superfícies i els centres comercials, els únics formats que fa temps que reclamen la liberalització total. I els que precisament noten més la caiguda del consum, l'únic que explica que El Corte Inglés hagi retallat un 20% el preu de 5.000 productes d'alimentació i drogueria: a escala estatal, en el primer trimestre les vendes de les grans superfícies (establiments amb superfície de venda i exposició de més de 2.500 metres quadrats) van baixar un 5,8%, mentre que a les empreses unilocalitzades ho van fer un-5,1% i a les petites cadenes un-4,8%. A Catalunya, la tendència és la mateixa: l'índex de vendes en grans superfícies va arribar en el primer trimestre al valor més baix des de 2005, amb un descens de vendes anual en les especialistes del 8%.

L'Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución Anged -que agrupa companyies com El Corte Inglés, Eroski, Carrefour, Media Markt o Akí- creu que la proposta del govern espanyol tindrà “un impacte irrellevant”, ja que el que cal és una llibertat total d'horaris com les que impulsen Portugal i Itàlia, amb una estructura comercial molt semblant a l'espanyola, com a mesura de xoc contra la crisi. Segons Anged, les restriccions d'horaris actuals impedeixen la creació de 20.000 llocs de treball a l'Estat espanyol a mitjà termini i elevar un 2,8 % la facturació del sector minorista. En la mateixa línia, l'Asociación Española de Centros Comerciales afirma que si els 45 centres de Catalunya que hi estan afiliats poguessin obrir tots els festius menys quatre, crearien 3.713 llocs de treball que s'afegirien als 30.190 actuals.

Però els firmants del manifest sectorial català consideren que la desregulació dels horaris, “lluny de crear ocupació estable i de qualitat, destruirà milers de llocs de treball al teixit comercial de proximitat.” Amb la normativa actual, molts botiguers renuncien a obrir perquè no surt a compte, mentre que les grans superfícies obren totes. En aquest sentit, el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, assenyala que el petit botiguer treballa en el 47% dels casos sol, i que amb horaris més llargs necessitaria contractar un treballador, despesa que no podrien assumir la majoria dels negocis. També opina que més hores d'obertura no porten més consum l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas), que representa companyies com Mercadona, El Árbol, IFA, Consum i Condis, el president de la qual, José Pedro Pérez Llorca, afirmava al maig que per a la distribució alimentària obrir implica més costos i, per tant, o menys marge o preus més alts.