Els mercats són sempre molt exigents. I davant la preocupant situació econòmica que viu la zona euro, que necessita mesures extraordinàries per tornar a la senda del creixement, encara més. Per aquest motiu, la negativa del Banc Central Europeu (BCE) a discutir “mesures no convencionals” a la retallada de tipus d'interès decidida aquesta setmana ha deixat un gran buit als mercats borsaris. El president de l'entitat, Mario Draghi, va complir les expectatives dels inversors en situar en un nou mínim històric (del 0,75%) el preu del diner a la zona euro després de rebaixar-lo un quart de punt, però va decebre en no tirar pel dret davant una delicada economia que no només no creix sinó que està a la vora del precipici.

Si bé la decisió d'estimular l'economia amb una tisorada dels tipus va acontentar els mercats, els mercats consideren que el banc emissor ha d'intervenir en la compra de deute o amb injeccions de liquiditat perquè passi de llarg la tempesta sobre el deute dels països perifèrics i es deixi enrere la crisi en general. Però la negativa fins i tot per debatre al consell de govern de l'entitat europea aquest tema va provocar la fugida dels inversors de tot el que estigui relacionat amb el risc. La borsa espanyola ha estat una de les més castigades durant les darreres sessions, ha retrocedit aquesta setmana d'un 4% i ha perdut novament el nivell dels 7.000 punts reconquerits fa una setmana en tancar divendres en els 6.738,90 punts.

Tot i insuficient per als mercats, l'abaratiment del preu del diner del BCE no ha estat l'únic de la setmana. A la Xina veuen que l'economia es frena més del previst i el seu banc central també ha aplicat una rebaixa dels seus tipus per impulsar el creixement. Cada cop és més evident que l'economia global es refreda a un ritme més alt del previst i que les actuacions són insuficients per insuflar l'oxigen imprescindible per evitar la frenada.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va avançar que el proper informe mostrarà més feblesa econòmica i un rebaixa de les previsions de creixement respecte a les anunciades fa un parell de mesos. A més, el mercat laboral dels EUA no dóna senyals de millora i això va acabar per enfonsar més els mercats borsaris l'última sessió setmanal. Tot i mantenir-se la taxa d'atur en el 8,2%, la creació de menys ocupació dibuixa un panorama econòmic més ombrívol del que s'esperava. El sotrac inicial als mercats va colpejar els índexs, que van caure a plom en pocs segons. Després es va produir un intent de recuperació per la doble lectura que sempre fan els inversors amb les dades procedents de l'altra banda de l'Atlàntic.

Si el mercat laboral trontolla i el deteriorament econòmic augmenta, la Reserva Federal (FED) –sempre més disposada a aplicar mesures extraordinàries, si la situació econòmica així ho requereix- podria veure's obligada a posar en funcionament més injeccions de liquiditat. I això sí que acontentaria els mercats. Tanmateix, l'ensurt dels inversors va empitjorar en veure que n'és, de preocupant, la situació econòmica i el vermell es va acabar imposant arreu en la sessió de divendres.

Però, tot i que bona part de la davallada de la borsa es deu a l'actuació del BCE i les previsions d'un afebliment econòmic global més gran, els experts consideren que les darreres caigudes s'emmarquen en una presa de beneficis després de la festa de la setmana precedent i el conjunt del juny –en què l'Íbex 35 va pujar d'un 16,62%.