Fa temps que sabíem que l'Estat espanyol estava intervingut i poc tenia a dir davant les exigències de la troica (Comissió, FMI i BCE), però és que després de fer-se públic el text del memoràndum, amb totes les seves condicionalitats, ens fa veure que la nostra economia és tan vulnerable com la de Grècia, país que ha estat menystingut durant tot aquest temps de crisi, fent mofa dels seus dèficits estructurals.

Ara veiem que la bestreta de 30.000 milions, primer tram del rescat de 100.000 milions, està no només subjecta a un redisseny en profunditat del nostre sistema financer (tancament d'oficines, acomiadaments, quitació per a qui ha adquirit preferents, creació d'un banc dolent) sinó que encara es va més lluny en mesures que tenen un caràcter socialment traumàtic, com ara la pujada de l'IVA, la reducció del subsidi d'atur o la supressió de la paga de Nadal per als funcionaris.

Com a Grècia, assenyalen molts experts, és indefugible ara que la ciutadania reflexioni sobre si és acceptable que s'imposin sacrificis que s'han tutelat des de centres de poder totalment aliens als interessos de catalans i espanyols. L'FMI diu que aquesta bateria de mesures per aconseguir 65.000 milions d'ingressos fins al 2014 “és un requisit previ” per retrobar això que cada vegada té un caràcter més quimèric, un creixement sostenible. Per contra, són massa les veus que dubten que aquestes decisions d'ajustament arribin a empènyer l'economia espanyola a una normalització. El més versemblant serà que la depressió s'agreujarà a curt termini i que l'atur, el nostre particular malson, guanyarà molts damnificats en els pròxims mesos. Així ho interpreten els mercats financers, que no han cedit en el seu setge al deute sobirà espanyol, després d'haver afluixat quan es va anunciar el memoràndum, a més a més de fer recular la borsa.

Així mateix, en la croada centralitzadora del govern de Mariano Rajoy, a les autonomies els torna a tocar el rebre. No podran relaxar-se en el dèficit, cosa que Brussel·les sí ha concedit a l'Estat, si volen que l'Estat admeti avalar el seu deute a través dels hispabons. És clar que, pel que sembla, la pax romana que el PP havia sabut imposar als territoris sota el seu control s'esquerda, i Galícia, Castella i Lleó i Extremadura s'han plantat, perquè no accepten el nou sostre de dèficit del 0,7% que el govern de Rajoy vol imposar per al 2013, bastant més estricte que l'1,1% en vigor fins ara. Aquesta fuita pel seu flanc dóna força a les comunitats que, com Catalunya, Andalusia, Astúries, Navarra i Canàries, demanen que l'Estat comparteixi el coll de flexibilitat de dèficit que li ha concedit Brussel·les, del 5,3% previst inicialment al 6,3%.