Gran angular

Port i ferrocarril, un còctel d'èxit

Barcelona treballa per incrementar la seva àrea d'influència logística amb la vista posada en l'augment de la capacitat de les terminals de càrrega. Les connexions ferroviàries són bàsiques per assolir la fita

El pre­si­dent de l'Auto­ri­tat Portuària de Bar­ce­lona (APB), Sixte Cam­bra, acaba de tor­nar d'un viatge a la Xina en què ha for­mat part de la dele­gació de l'Ajun­ta­ment de la capi­tal cata­lana encapçalada per l'alcalde, Xavier Trias. Torna “satis­fet” d'haver arren­cat dels res­pon­sa­bles de Hutc­hi­son –la mul­ti­na­ci­o­nal xinesa que cons­tru­eix la gran ter­mi­nal de mer­ca­de­ries del moll Prat– un com­promís per inver­tir en pro­jec­tes que facin créixer l'àrea d'influència del port, l'ano­me­nat hin­ter­land. Un pilar de l'objec­tiu és el cor­re­dor fer­ro­vi­ari del medi­ter­rani, de què a Hutc­hi­son volen for­mar part.

La pro­mesa no és menor si es té en compte el poten­cial de Hutc­hi­son i la dimensió del repte en què el port està embar­cat: ser la porta logística del sud euro­peu. Cal pen­sar que en els pròxims mesos la fina­lit­zació de les obres d'ampli­ació de la ter­mi­nal de TCB i l'entrada en ser­vei de la de Ter­cat, pro­pi­e­tat de com­pa­nyia xinesa, sig­ni­fi­carà un aug­ment de l'oferta d'espai del 80% per a càrrega en con­te­ni­dors. “El des­a­fi­a­ment que té tot Cata­lu­nya, i no només el port, és con­ver­tir aquest aug­ment de capa­ci­tat en acti­vi­tat”, pun­tu­a­litza Cam­bra.

L'eco­no­mia cata­lana hi té molt a dir, perquè actu­al­ment és el motor de la major part de l'acti­vi­tat d'impor­tació i expor­tació que es desen­vo­lupa a les ter­mi­nals. Però no n'hi haurà prou. D'aquí la neces­si­tat d'esten­dre l'àrea d'influència a dins i fora de la península. Al port es dona­ran per satis­fets si d'aquí a uns anys l'acti­vi­tat induïda per les empre­ses de fora del Prin­ci­pat arriba al 50%.

Ara s'ente­nen millor les inver­si­ons dels últims temps en ter­mi­nals com la de Sara­gossa o la d'Hena­res, prop de Madrid. El port neces­sita irra­diar acti­vi­tat al seu hin­ter­land natu­ral. La Ter­mi­nal Marítima Zara­goza (TMZ) es va posar en marxa l'any 2001 i està con­nec­tada per tren amb Bar­ce­lona. “La seva acti­vi­tat no ha dei­xat de créixer des d'aque­lla data”, diu Cam­bra. Al cen­tre penin­su­lar, el port ha millo­rat les seves posi­ci­ons a l'empresa que ges­ti­ona el port sec de la loca­li­tat d'Azu­queca de Hena­res i ha cons­tituït una soci­e­tat nova per explo­tar-ne un de nou a Yun­quera de Hena­res. D'altra banda, amb Cimalsa, l'APB impulsa una ter­mi­nal inter­mo­dal a Vila­ma­lla i al Far d'Empordà, com­ple­mentària amb la del Mer­cat Inter­na­ci­o­nal de Sant Car­les de Per­pinyà, on també hi ha el port.

Pre­ci­sa­ment la ins­tal·lació bar­ce­lo­nina rei­vin­dica el sud de França com a àrea pròpia fins al punt que s'ha impli­cat com a ope­ra­dor logístic, amb Renfe i SNFC, en les rutes fer­roviàries per a mer­ca­de­ries que avui con­nec­ten Bar­ce­lona amb Lió, amb tres freqüències set­ma­nals, i amb Tolosa de Llen­gua­doc, amb dues, i que pròxima­ment es per­llon­garà fins a Bor­deus. “Si no ens hi haguéssim ficat no tindríem aques­tes rea­li­tats però som una admi­nis­tració pública i pre­fe­rim aju­dar les empre­ses que ges­ti­o­nen les ter­mi­nals i que siguin aques­tes les que obrin noves rutes de tren”, diu el pre­si­dent de l'APB.

Actu­al­ment l'11% de la càrrega del port de Bar­ce­lona és mou per fer­ro­car­ril, quan el 2006 era només el 2,5%, i en el sub­sec­tor de vehi­cles la quota arriba al 32%, gràcies a la con­nexió entre la fac­to­ria de Seat a Mar­to­rell i el port. “El tren és un mitjà bàsic per aug­men­tar la nos­tra àrea d'influència”, des­taca Cam­bra.

En tot aquest esce­nari, “és de vital importància” la pro­gres­siva con­fi­gu­ració del cor­re­dor fer­ro­vi­ari del Medi­ter­rani, que relli­ga­ria els ports d'aquesta franja i els inte­gra­ria en un gran eix que recor­re­ria Europa de nord a sud. El pre­si­dent del port de Bar­ce­lona explica que seguei­xen de ben a prop els pro­gres­sos i les deci­si­ons res­pecte de la infra­es­truc­tura i són actius per influir en la presa de deci­si­ons en els temes que bene­fi­cien la ins­tal·lació, com els acces­sos al port o la millora del tram que con­necta Figue­res amb Per­pinyà per Port­bou.

Amb relació als acces­sos per tren i car­re­tera, pre­o­cupa la falta d'un com­promís de l'admi­nis­tració espa­nyola. Sixte Cam­bra recorda que la solució pro­vi­si­o­nal que s'ha tro­bat per­met un marge limi­tat en el temps i reclama un calen­dari de les obres abans que s'acabi el 2012. Sobre els pro­ble­mes per finançar els acces­sos (ha trans­cen­dit que Madrid pensa cobrar un peatge per con­te­ni­dor), el pre­si­dent de l'APB és categòric sobre la neces­si­tat de cer­car una fórmula que no afecti la com­pe­ti­ti­vi­tat de la ins­tal·lació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.