Rescat!

No-ho-en-tenc. Fins ara ens deien, en el govern de Cata­lu­nya, alts càrrecs de l'admi­nis­tració cata­lana i figu­res de renom del par­tit d'aquest govern que calia espe­rar en relació amb tot el que està rela­ci­o­nat amb el que s'ha ano­me­nat el “pacte fis­cal”. Per què? És perquè la petició de res­cat ja s'estava coent?

S'argu­men­tava que no era el moment: per la situ­ació que es viu a l'Estat espa­nyol; per la recep­ti­vi­tat que hi hau­ria en el govern del regne. Penso que havia d'haver estat just al revés: pre­ci­sa­ment era en aquells moments quan més embran­zida s'hau­ria hagut donar a les rei­vin­di­ca­ci­ons per tal d'inver­tir aquest dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal de què és objecte Cata­lu­nya; perquè, cal dir molt alt i molt clar: si Cata­lu­nya no tingués aquest dèficit fis­cal que el govern del regne -qual­se­vol govern de qual­se­vol color- l'obliga a tenir, Cata­lu­nya no hau­ria de dema­nar el res­cat.

Si Cata­lu­nya recu­perés la tota­li­tat del dèficit pas­sa­ria a tenir un superàvit propi de més del 5%, i al cap de qua­tre anys podria liqui­dar la tota­li­tat del deute públic. Millo­ra­ria les seves admi­nis­tra­ci­ons, el fun­ci­o­na­ment de les seves admi­nis­tra­ci­ons, i fins i tot aug­men­ta­ria el superàvit; obte­nir-ne no la tota­li­tat sinó només una part ja hi aju­da­ria, a la situ­ació interna de Cata­lu­nya.

Perquè la rea­li­tat és molt sim­ple: de diners n'hi va haver, fictícia­ment i supo­sant coses que no eren cer­tes, però n'hi va haver: hi va haver diners a man­salva, durant l'“España va bien”, el “café para todos”, però ja no n'hi ha, ni n'hi haurà: una de les con­seqüències d'aquesta crisi sistèmica en què estem immer­sos és que mai no tor­na­rem a estar com abans, per la qual cosa ja cal començar a dei­xar de pen­sar en ter­mes de “tot­hom” i cal començar a pen­sar en ter­mes de “alguns”.

Quins “alguns”? Aque­lles zones i àrees que gene­ren més amb els recur­sos de què es dis­posi perquè són més efi­ci­ents i perquè gene­rin més nivell del PIB en funció d'aquests recur­sos.

Penso que és ara quan les ins­ti­tu­ci­ons, les empre­ses cata­la­nes i tota la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya han d'exi­gir la reso­lució d'aquest dèficit. Cata­lu­nya neces­sita els 16.000 mili­ons que és a la quan­ti­tat del dèficit inter­re­gi­o­nal de Cata­lu­nya. Cata­lu­nya neces­sita aquesta quan­ti­tat.

I en això no hi ha ni un bri de política.