El 30 de novembre finalitza el període per presentar la declaració tributària especial en virtut de la qual els contribuents podran regularitzar aquells béns o drets ocults, incloent diners en efectiu, que posseïen a data 31 de desembre de 2010 a “preu tancat”. La mesura, introduïda a la disposició addicional primera del reial decret llei 12/2012 i a l'ordre ministerial que el desenvolupa, pretén ser un incentiu excepcional que permet que els contribuents de l'IRPF, l'impost sobre societats i l'impost sobre la renda dels no-residents, es posin voluntàriament al corrent de les seves obligacions tributàries passades, a un cost fiscal “privilegiat” (el 10%) i tenint la “seguretat” (el govern dixit) que quedaran exonerats de responsabilitat penal per delictes contra la hisenda pública. La mesura permetrà que l'administració tributària accedeixi a gravar rendes i patrimonis que estaven fora del seu abast i, en conseqüència, que el govern augmenti la recaptació, anunciada de forma molt optimista, en 2.500 milions d'euros. No obstant això, els dubtes i les ombres d'aquesta normativa han provocat que, a dia d'avui, s'hagin presentat molt poques declaracions i la majoria d'escàs import, ja que la mesura és clara i obertament criticable per la forma i, no cal ni dir-ho, pel fons. La primera de les grans crítiques es basa en la situació d'inseguretat jurídica creada, ja que com es pot garantir que qui declara no serà inspeccionat? Més encara: quan l'amnistia es refereix essencialment a l'impost sobre la renda però no a altres impostos de caràcter complementari a la transacció declarada (per exemple patrimoni, successions, IVA...), què passa amb aquests impostos? Addicionalment, s'han interposat recursos contra la mesura davant el Tribunal Constitucional i l'Audiencia Nacional, cosa que lògicament afegeix un element addicional de provisionalitat, ja que si un s'acull a l'amnistia i després és declarada inconstitucional...

Apuntat això, si les amnisties fiscals són considerades injustes per si mateixes, ja que la finalitat recaptatòria no pot justificar un “Tot s'hi val”, aquesta s'ha de titllar com de clarament precipitada per com s'ha dut a terme, però també és inapropiada pel moment en què es produeix: el descontentament social amb la classe política té un argument inqüestionable amb l'amnistia. Per fer-ho tot més qüestionable, el govern ha anunciat que a partir de l'1 de desembre, quan es tanqui el termini per acollir-se a l'amnistia, aplicarà un enduriment en el tractament i en la persecució de les rendes no declarades... I què estaven fent fins ara? Si bé es pot entendre que el govern cerqui augmentar els ingressos, l'amnistia hauria d'haver estat l'últim recurs, ja que la mesura deixa un regust d'improvisació i desafecció. En síntesi, tot plegat, molt berlusconià.