Borsa

De camí cap al precipici

L'austeritat a la zona euro passa factura i es constata que torna a estar en recessió alhora que s'incrementen els nervis sobre la feblesa dels EUA. L'Íbex 35 tanca la setmana pla.

‘The Economist' afirma que França és una bomba de rellotgeria al cor d'Europa després de constatar-se que la zona euro és en recessió per segona vegada des del 2009

A punt de tan­car l'exer­cici bor­sari, antics fan­tas­mes sepul­ten el poc ànim inver­sor exis­tent als par­quets. Les polítiques d'ajus­tos a la zona euro, en què s'ha fet pre­va­ler l'aus­te­ri­tat enfront del crei­xe­ment, han començat a pas­sar fac­tura a països que teòrica­ment havien de man­te­nir dem­peus la zona, com ara França i Ale­ma­nya. I això s'ha traduït en un fort alen­ti­ment de l'eco­no­mia de la zona euro, que ha tor­nat a entrar en recessió –la segona vegada en tres anys– en con­traure's d'un 0,1% el ter­cer tri­mes­tre. Tot i que era una notícia espe­rada, no ha estat pas per això que l'han igno­rada els inver­sors, que veuen que, d'una banda, no millora la situ­ació econòmica i de deute dels països perifèrics i, de l'altra, les loco­mo­to­res econòmiques comen­cen a tron­to­llar per la feblesa del seu vol­tant i les reta­lla­des prac­ti­ca­des. En aquest sen­tit, en la dar­rera sessió set­ma­nal els inver­sors van haver de pair noves notícies pes­si­mis­tes de la zona euro. Per The Eco­no­mist, França s'està debi­li­tant i podria esde­ve­nir una bomba de rellot­ge­ria en el cor de la zona en un futur no gaire llunyà. Els polítics fran­ce­sos ja han pro­tes­tat per l'anàlisi difosa, però França s'acaba de situar en la diana de les pre­o­cu­pa­ci­ons inver­so­res.

L'apa­rició de focus de tensió nous a Europa no ha eclip­sat el des­a­cord entre el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) i l'Euro­grup per des­blo­que­jar el ter­cer tram de l'ajut a Grècia, fet que va por­tar el ver­mell a la pràctica tota­li­tat de bor­ses a prin­ci­pis de set­mana. Tan­ma­teix, la nego­ci­ació s'ha reo­ri­en­tat a mesura que avançava la set­mana, tran­quil·lit­zant els mer­cats. Tam­poc no ha des­a­pa­re­gut l'atenció cap a Espa­nya i els dub­tes sobre la neces­si­tat del res­cat de la seva eco­no­mia. De nou, en les dar­re­res jor­na­des han apa­re­gut decla­ra­ci­ons que ins­ta­ven el govern espa­nyol a dema­nar l'ajut dels seus socis, que han des­per­tat els des­men­ti­ments dels mem­bres de l'exe­cu­tiu popu­lar. Epi­sodi que fa mesos que es repe­teix i res no sem­bla pre­sa­giar que ces­sarà en el curt ter­mini men­tre la pressió dels mer­cats con­tinuï anco­rada al país.

TENSIÓ ALS EUA.

A banda de la inqui­e­tud inver­sora per l'esde­ve­nir de la crisi a Europa, els mer­cats tenen altres motius per reduir la seva expo­sició al risc que repre­senta en aquests moments la renda vari­a­ble. I els ner­vis pro­ce­dei­xen de l'altra banda de l'Atlàntic. Després de la victòria elec­to­ral d'Obama a les pre­si­den­ci­als de la set­mana pre­ce­dent, els dos par­tits majo­ri­ta­ris han de seure a nego­ciar sobre el sos­tre de des­pesa de l'Estat i com evi­tar l'ano­me­nat “pre­ci­pici fis­cal” –que és una pujada d'impos­tos unida a una reta­llada de la des­pesa pública, fets que podrien tenir efec­tes incal­cu­la­bles sobre l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana i, de retruc, sobre la resta del món–. A aquesta nova incer­tesa a la qual s'enfron­ten els inver­sors s'hi ha afe­git la visió nega­tiva que con­ti­nua tenint la Reserva Fede­ral (FED) de l'evo­lució de la seva eco­no­mia. Les actes de la FED mos­tren que, tot i els estímuls per impul­sar la recu­pe­ració, aquesta encara està lluny. El sec­tor immo­bi­li­ari no mos­tra símpto­mes de millora i la taxa d'atur és massa ele­vada perquè l'eco­no­mia s'enlairi amb con­tundència.

Un esce­nari macro­e­conòmic fosc per totes ban­des que ha fre­nat les com­pres en els mer­cats bor­sa­ris les dar­re­res cinc ses­si­ons. El prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola, l'Íbex 35, ha tan­cat la set­mana pla, amb un lleu ascens del 0,23% en situar-se en els 7.654 punts. En aquest nivell el selec­tiu arros­sega una pèrdua d'ençà que va començar el 2012 del 10,65%.

Pel que fa al mer­cat per din­tre, cal des­ta­car la res­posta posi­tiva que van tenir les acci­ons del Banco Popu­lar al vis­ti­plau de la seva junta a l'ampli­ació de capi­tal –l'enti­tat ha optat per auto­ca­pi­ta­lit­zar-se per no haver de dema­nar ajuts públics–. Els títols del Popu­lar van ascen­dir d'un 4,56% dilluns i d'un 4,49% dime­cres, després del cal­vari sofert les set­ma­nes pre­ce­dents pel mateix motiu. D'altra banda, la petro­li­era Rep­sol també va expe­ri­men­tar un bon com­por­ta­ment per l'expec­ta­tiva d'una ràpida reso­lució del con­flicte per la seva filial YPF expro­pi­ada per l'Argen­tina ara fa uns mesos –Rep­sol va sumar un repunt del 3,48% dijous, sal­vant l'Íbex 35 del color ver­mell en la sessió–. Per con­tra, les acci­ons de la immo­biliària Sacyr-Valle­her­moso van rebre un fort càstig dels inver­sors –dime­cres van bai­xar d'un 5,49%– per les pèrdues de 701 mili­ons d'euros que va regis­trar la immo­biliària després d'ajus­tar la inversió a Rep­sol. Mal­grat l'ato­nia que impera als par­quets, movi­ments i opor­tu­ni­tats es con­ti­nuen pro­duint en renda vari­a­ble, però cal tro­bar-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.