Entre els inter­ro­gants que podria supo­sar la inde­pendència de Cata­lu­nya hi ha els que afec­ten l'acti­vi­tat empre­sa­rial. En un arti­cle ante­rior ja em vaig refe­rir als boi­cots comer­ci­als, que en cas d'inde­pendència podien arri­bar a repre­sen­tar una cai­guda del PIB del 4%, segons els estu­dis més fia­bles. Aquesta xifra és menor en el dèficit fis­cal del 8%. Un altre aspecte a tenir en compte és que el boi­cot a pro­duc­tes cata­lans pot pro­vo­car un boi­cot en sen­tit invers si con­su­mi­dors cata­lans subs­ti­tu­ei­xen pro­duc­tes de la resta d'Espa­nya per pro­duc­tes d'empre­ses cata­la­nes. Donada la reducció gra­dual en el saldo comer­cial entre Cata­lu­nya i la resta d'Espa­nya, en cas que es pro­du­eixi aquest con­tra boi­cot podria reduir de manera sig­ni­fi­ca­tiva l'impacte glo­bal d'un boi­cot. Un altre impacte serien les des­lo­ca­lit­za­ci­ons, ja que hi ha empre­ses (Pla­neta, per exem­ple) que han anun­ciat que en un esce­nari d'inde­pendència se n'ani­rien de Cata­lu­nya. No obs­tant això, diver­ses mul­ti­na­ci­o­nals (BASF, Dow...) han comu­ni­cat que no tenen cap intenció d'anar-se'n passi el que passi. Però simultània­ment es pot pro­duir l'efecte con­trari, ja que un estat inde­pen­dent podria atraure seus de mul­ti­na­ci­o­nals que en aquests moments tenen la seu espa­nyola fora de Cata­lu­nya, però que podrien estar interes­sa­des a obrir una seu en aquest nou estat. Això s'ha produït en estats de nova cre­ació com Eslovènia o Eslovàquia, per exem­ple.

Hi han altres impac­tes posi­tius que es deri­ven de la cre­ació d'estruc­tu­res d'estat que cre­a­rien ocu­pació. Alguns estu­dis els han quan­ti­fi­cat en cap a 200.000 nous llocs de tre­ball. Actu­al­ment els cata­lans ja paguen el cost d'aques­tes estruc­tu­res amb els impos­tos. Això per­me­tria tenir més a prop els orga­nis­mes esta­tals amb els quals s'han de rela­ci­o­nar les empre­ses. Estem par­lant d'Hisenda, orga­nis­mes regu­la­dors i super­vi­sors, ambai­xa­des, etc. Per altra banda, aquests orga­nis­mes també com­pra­rien béns i ser­veis, almenys en part, a empre­ses cata­la­nes.

La política d'inversió en infra­es­truc­tu­res també podria millo­rar molt i aquest ha estat un dèficit que fins ara ha per­ju­di­cat molt les empre­ses (Cor­re­dor Medi­ter­rani, con­ne­xi­ons amb els ports...). Que hi hagi més recur­sos per a polítiques indus­tri­als també podria ser molt bene­ficiós per a les empre­ses. Això es pot com­pro­var, per exem­ple, al País Basc, on el millor finançament per­met dis­po­sar de pro­gra­mes que a Cata­lu­nya no són pos­si­bles per la manca de recur­sos. El resul­tat final depèn molt de com actuïn a par­tir d'avui les empre­ses ja que poden adop­tar estratègies per a pro­te­gir-se d'impac­tes nega­tius i de bene­fi­ciar-se dels impac­tes posi­tius. De tota manera, és fona­men­tal acon­se­guir un nivell de diàleg que per­meti orga­nit­zar d'una manera ade­quada el procés que dugui a una solució dels pro­ble­mes que hi ha ara com ara, tant si Cata­lu­nya con­ti­nua for­mant part de l'Estat espa­nyol com si s'acaba inde­pen­dit­zant.