Amb dificultat, perquè la comunitat ha de mantenir l'edifici en condicions i ha de mantenir els serveis, el conserge ha de seguir cobrant, la llum s'ha de seguir pagant, etcètera. Només es pot trampejar amb la participació dels altres copropietaris perquè assumeixin el deute dels que no paguen.

La llei obliga els altres veïns a assumir els deutes de la comunitat, pot reclamar als que no paguen, però d'entrada han d'assumir aquest deute.

No, i el que cal és que el procés de reclamació dels deutes de les comunitats de propietaris sigui suficientment àgil per donar solucions i sobretot que la comunitat tingui garantit el cobrament del deute, cal que hi hagi una afectació del deute a l'habitatge, no a la persona, que marxa i es pot declarar insolvent.

Ara s'hi afegeixen les estatals, però des del mes de març aquí també paguem les catalanes. Això vol dir que potser per reclamar un deute de mil euros hem de pagar unes taxes de 600 euros, això és del tot injustificable i acabarà frenant reclamacions i per tant incentivant nova morositat.

S'han fet alguns estudis i el càlcul és que al conjunt de l'estat estem parlant d'uns 1.606 milions d'euros, 252 milions a Catalunya.

Hi ha de tot, el morós professional, el que realment no pot pagar perquè és insolvent..., però ara ha sorgit un nou tipus de morós, les entitats bancàries, que s'han quedat amb l'immoble i no paguen la comunitat de propietaris. De fet representen un 16% del total del deute. I un 30% més el copen les empreses promotores.

Sí, aquesta és la segona part del problema, els edificis han de passar uns controls que pretenen assegurar el manteniment adequat, la seguretat i l'habitabilitat de la finca, i veiem dificultats a assumir aquestes obligacions per part de les comunitats. Aquest any l'havien de passar un nombre molt elevat d'immobles construïts abans dels anys trenta del passat segle i estem arribant a finals d'any i ni la meitat l'han passat. Falten diners i a més s'han retallat les subvencions i ajudes, i els bancs no donen cap préstec a les comunitats de propietaris.

Sí, molt. L'administració està parlant ara de promoure el lloguer ja que la compra resulta inassumible, però hi ha encara una manca de seguretat per a l'arrendador que el desincentiva.

Van pel bon camí perquè volen flexibilitzar la relació entre propietari i llogater i facilitar el procés judicial quan hi ha una situació de morositat, però el problema de fons és el mateix, el propietari el que vol és cobrar cada mes i no tenir un deute que l'obligui a recórrer a un procés judicial que triga mesos abans del desallotjament. Això desestimula molt. I a més ara haurà de pagar taxes per tot.

Que busquin, abans que rendibilitat econòmica, estabilitat; no és tan important cobrar un lloguer elevat com assegurar-se que un llogater pagarà i quant més temps millor.

Sí, és habitual. En alguns casos el mercat de lloguer està per sota dels preus marcats en el contracte d'arrendament i realment quan es planteja aquesta situació habitualment s'arriba a un acord de rebaixar la quota a canvi d'estabilitat.

Estem absolutament estressats, no només per la dificultat de fer la feina amb la crisi sinó perquè cada vegada hi ha més exigències tècniques i legals per gestionar una finca. És una feina tensa i a l'ombra, perquè està al darrere de tots els conflictes que hi ha en una comunitat.

La crisi ens ha de fer buscar l'excel·lència per evitar que en un futur es puguin repetir determinades actuacions que ens portin a una nova crisi d'aquestes dimensions al sector immobiliari. La qualificació i la capacitació són els factors que ajudaran a aconseguir això perquè aparcaran actituds centrades en exclusiva a l'especulació. El sector immobiliari necessita professionals ben formats.