Les cambres temen que Madrid vulgui centralitzar el nou model cameral
La nova institució coordinarà l'acció a l'exterior de les cambres i el finançament associat per consolidar al món la marca Espanya
La constitució de la futura Cambra de Comerç d'Espanya, que substituirà l'actual Consell Superior de Cambres, va més enllà del que seria un simple canvi de nom. La voluntat del govern de Mariano Rajoy és vehicular a través d'aquesta nova estructura tota l'acció d'internacionalització i aprofitar el canvi de nomenclatura per vendre la malmesa marca Espanya a l'exterior.
De fet el model amb el qual està treballant l'executiu estatal implica que l'Institut de Comerç Exterior, l'ICEX, s'integri a les cambres de comerç, si més no pel que fa a compartir estructures i oficines.
A falta de conèixer el text definitiu el govern admet com a fórmula més que probable que aquesta futura cambra gestioni una bossa de finançament per a la internacionalització que vindria de les aportacions de les grans empreses. És a dir, seria aquesta nova estructura la que després derivaria els diners cap a les cambres territorials en funció de les seves accions de promoció a l'exterior.
I aquí sorgeixen moltes preguntes. Quins criteris seguirà la Cambra de Comerç d'Espanya per fer aquest repartiment?, les cambres hauran de definir i planificar les seves accions a l'exterior en funció del que marqui la Cambra d'Espanya? En poques paraules, suposarà això una inevitable centralització de la tasca cameral? Són preguntes que es feien els representants catalans en la darrera assemblea del Consell Superior de Cambres el novembre passat però que no van obtenir cap resposta clara per part de cap dels ministres presents, ni tan sols per part del secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, qui va presentar el projecte de futura cambra.
“Estem davant alguna cosa més que un canvi de nom perquè la Cambra de Comerç d'Espanya podria tenir personalitat pròpia, seria molt més que una agrupació de les cambres com ho és ara el Consell”, diu el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera. “Ara tot va de baix a dalt, després ja veurem”, afegeix.
El president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, destaca que encara és aviat per parlar de centralització però reconeix que “la creació de la Cambra de Comerç d'Espanya sona estrany i el fet que des del govern no s'expliqui exactament el que es vol fer no ajuda a generar confiança”. I com afegeix el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, ”encara que no sabem els detalls, fa la pinta que anirà per aquest camí de centralització, sobretot per com està actuant el govern de Mariano Rajoy en altres temes”.
AMB PRECEDENTS.
Episodis com el protagonitzat pel ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, no fan sinó augmentar la sensació que el govern del Partit Popular vol instaurar una visió centralista i unitària en tot el que legisla. I és clar, el fet que a la cartera del Consell de Ministres també hi hagi la futura llei per a la garantia de la unitat de mercat tampoc ajuda gaire a tenir una visió més optimista.
La desaparició del Consell Superior de Cambres planteja altres incògnites com ara què passarà amb el Consell Superior de Cambres de Catalunya, que aplega les 13 cambres catalanes. “S'ha de veure quina estructura s'imposarà, però es podria optar perquè hi hagi una cambra per província o fins i tot una cambra per comunitat autònoma perquè hi ha condicionants econòmics que ens poden portar a això”, explica el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.
En un comunicat del Ministeri d'Economia, d'on pengen les competències en comerç, es recull que l'actual mapa de 88 cambres a tot l'Estat explica que “la nova normativa estigui dirigida igualment a la racionalització de les estructures camerals i el seu funcionament per fer-les més àgils i eficaces al suport a les empreses”.
En dos anys de crisi des de la derogació de les quotes obligatòries el desembre del 2010, les cambres de comerç han esquivat qualsevol opció de fusió però la nova llei podria significar un punt d'inflexió i una simplificació del mapa.
En aquest escenari ja hi ha qui pensa en una futura cambra de comerç de Catalunya. I aquí de nou s'aixequen les suspicàcies, perquè de la mateixa manera que la futura Cambra de Comerç d'Espanya genera temors de centralització una cambra catalana tampoc generaria gaires simpaties al territori.
La Generalitat hi dirà la seva
A l'hora de plantejar si el govern del Partit Popular pretén un moviment centralitzador en la futura llei de cambres a ningú se li escapa que la Generalitat haurà de dir-hi la seva ja que té competències sobre cambres de comerç.
De moment s'està a l'expectativa i confiant, això sí, que el text que surti del govern estatal sigui prou obert perquè després la futura llei catalana hi posi els punts i les comes.
La Generalitat també té pendent renovar el conveni marc que va signar ara fa un any amb les cambres catalanes per tal de transferir-los una sèrie de tasques i funcions per garantir la continuïtat de la seva activitat.
A més el sector de les cambres espera també que en la futura llei catalana es pugui establir algun tipus de finançament públic directe per sufragar aquestes tasques.
