Potser sí. Potser és cert que ens movem més per sensacions que pel que manifesten les dades. Però és que aquest és un sector on, qui hi opera, ho fa amb molta dedicació i molt d'esforç i sap que, quan passes una crisi, no tens cap més alternativa que assumir-ho i treballar amb això. Pel que fa a les xifres és cert que no repunten tant com voldríem, però també és cert que no s'ensorren. Malgrat que el negoci no creixi a ritme de dos dígits, es manté.

Al sector TIC no hi ha atur. Que no es guanya el mateix que cinc anys enrere? D'acord, potser sí, potser els sous s'han reduït, però l'ocupació està molt per sobre de la mitjana.

Hi ha grans multinacionals que han fet ajustaments de plantilles i processos d'ERO, però la resta del sector absorbeix aquest personal. No estem parlant de cap bicoca, però sí d'un sector que té capacitat. Per això la sensació general és que el sector aguanta.

La sensació la tinc, i la seguretat també. D'aquí no ens en sortirem fent sabates. D'aquí, de la crisi, ens en sortirem donant valor afegit. Amb el ventall de possibilitats que obren les smart cities i tot el software, sensors o aplicacions per mòbil que caldrà desenvolupar és indubtable que aquesta indústria té la clau del futur del país. I hi ha moviment. D'aquí a quatre dies tindrem el Congrés de Telefonia Mòbil, veuràs quin munt d'empreses catalanes, moltes amb el suport de la Generalitat, hi prenen part. Amb tot el que explico, és evident que acabem pensant que jo tinc la grip, però és que els altres estan mig morts. Però si fins i tot l'empresa que ha fet el software que gestiona el vot electrònic en les eleccions nord-americanes és una empresa catalana!

És una qüestió de seny. Quan arrenques és evident que comences pel teu mercat més proper, però el segon graó ja és posar un peu a fora. En TIC no parlem de productes de proximitat. En TIC el teu mercat no és l'hort del costat de casa sinó que el teu producte el pots vendre tant a Sant Vicenç dels Horts com a Texas. El producte tecnològic el pots vendre arreu del món. L'economia espanyola està en una retracció brutal, vés a fora, a Llatinoamèrica, Estats Units o a països emergents.

Un desig realista passa per tenir un sector TIC amb tres pilars. D'una banda, indústries multinacionals instal·lades aquí, també un sector on les empreses mitjanes catalanes hagin fet un pas endavant per ser competitives i, tercer, empreses tecnològiques d'emprenedoria que creen productes nous. Les multinacionals donen ocupació, l'empresa mitjana ens donarà marca i les start-ups són les que acabaran nodrint les mitjanes i les multinacionals. Si això passa, en 4 o 5 anys el sector TIC català serà una referència mundial.