Eines

L'e-factura busca més llibertat d'elecció

L'extensió de la facturació electrònica xoca amb les imposicions d'algunes empreses als seus clients de treballar amb determinades solucions tecnològiques

Algunes empreses s'encaminen cap a l'e-factura per esquivar la crisi
Permet a l'empresa recórrer al ‘factoring' en lloc del préstec per finançar-se

La fac­tura electrònica es va impo­sant com a eina d'eficiència en l'admi­nis­tració dels paga­ments de les empre­ses, però encara xoca amb obs­ta­cles seri­o­sos, com la manca d'intero­pe­ra­ti­bi­li­tat entre diver­ses solu­ci­ons tec­nològiques de des­ma­te­ri­a­lit­zació de docu­ments. Com explica Alberto Redondo, direc­tor de màrque­ting de SERES, líder euro­peu en l'inter­canvi de docu­ments electrònics, “hi ha empre­ses que obli­guen els seus cli­ents a tre­ba­llar amb solu­ci­ons tec­nològiques deter­mi­na­des, tot obli­gant a noves inver­si­ons en pro­gra­mari que, si bé la gran empresa pot afron­tar, la pime hi troba difi­cul­tats”. Al seu parer, cal­dria un entorn més obert, i que hi hagués una veri­ta­ble capa­ci­tat d'elecció que evités un sobre­es­forç econòmic en l'adopció de l'e-fac­tura.

És un fet con­tras­ta­ble que la fac­tura electrònica gua­nya punts dia a dia com a eina que opti­mitza la gestió de paga­ments de i per a l'empresa i que, fins i tot, es pot uti­lit­zar com a ins­tru­ment de finançament: a Cata­lu­nya, durant el pri­mer tri­mes­tre del 2012, es van eme­tre 25.032.000 fac­tu­res electròniques, el 44,70% de l'Estat espa­nyol, i van ser 17.087 les empre­ses que van optar per aquesta solució tec­nològica -el 15,97% de l'Estat-, segons l'estudi sobre la Fac­tura Electrònica 2009-2012 publi­cat per SERES.

EL PAPER DE L'AOC.

En el cas català, els experts, com Alberto Redondo, cre­uen que el fac­tor deci­siu per empren­dre aquest camí va ser “l'empenta que la Gene­ra­li­tat va donar amb la cre­ació del Con­sorci d'Admi­nis­tració Oberta de Cata­lu­nya (AOC), un veri­ta­ble hub per rea­lit­zar fac­tu­ració electrònica, que ha acon­se­guit gene­ra­lit­zar l'emissió de fac­tu­res electròniques als ens públics”, un impuls que ha estat secun­dat per les grans empre­ses cata­la­nes, que també de mica en mica han anat fent seva l'e-fac­tura. Quant al volum abso­lut de recepció de fac­tu­res electròniques, si bé el 2009 era la comu­ni­tat líder, amb un 36,89%, el 2012, amb un 21,16%, s'ha vist superada per Madrid, que arriba al 34,96%. En la com­pa­ra­tiva de volum per empre­ses, Madrid també torna a encapçalar la clas­si­fi­cació, amb un 22,32%, per damunt de Cata­lu­nya (19,38%). Els autors de l'estudi des­ta­quen la pro­gressió de l'e-fac­tura a la comu­ni­tat de Madrid, les cau­ses de la qual cal cer­car-les en la ini­ci­a­tiva de l'empresa pri­vada, que no ha vol­gut espe­rar l'efecte revul­siu de l'admi­nis­tració que, d'altra banda, no pot espe­rar, perquè fa pocs dies que l'Estat espa­nyol ha fet la trans­po­sició de la nor­ma­tiva euro­pea sobre fac­tu­ració electrònica, que s'haurà de tra­duir aviat en la redacció d'un reial decret pel qual l'admi­nis­tració cen­tral haurà d'estar en con­di­ci­ons d'eme­tre i rebre e-fac­tu­res. En aquests moments, ja està tre­ba­llant cuita cor­rents en una infra­es­truc­tura dis­se­nyada perquè tots els minis­te­ris puguin fac­tu­rar electrònica­ment des d'un mateix punt.

Tot i que la pene­tració de la fac­tu­ració electrònica ja dis­posa d'un cert gruix, encara resta camí per gene­ra­lit­zar una eina que pre­senta avan­tat­ges diver­sos, com gua­nyar rapi­desa en els tràmits i des­ple­gar tot un seguit d'auto­ma­tis­mes: el seu procés de com­pro­vació és automàtic amb la comanda i l'avís de rebut i no pateix errors comp­ta­bles, atès que el sis­tema informàtic els pot rebut­jar.

Però és que també pot donar molt de joc per resol­dre ten­si­ons de tre­so­re­ria, com des­taca Alberto Redondo: “La fac­tura electrònica per­met a l'empresa recórrer al fac­to­ring, en lloc de crèdits, per finançar-se sobre les seves ven­des, gràcies a les seves fac­tu­res eme­ses, que valida de forma automàtica el cli­ent.” Així mateix, en tenir més infor­mació sobre l'estat de la fac­tura un cop s'emet, pot pre­veure més fàcil­ment si patirà algun epi­sodi de moro­si­tat.

Són tot aquest seguit d'avan­tat­ges els que poden convèncer la pime de la neces­si­tat de tran­si­tar cap a la fac­tu­ració electrònica, però, com insis­teix Redondo, “si se'n vol incen­ti­var l'ús, a banda de pre­di­car els avan­tat­ges evi­dents que com­porta, no es pot obli­gar l'empresa a anar imple­men­tant cada vegada noves solu­ci­ons tec­nològiques, cre­ant-li un sobre­cost que molt sovint és inas­su­mi­ble”. Al seu parer, “no és crea pre­ci­sa­ment un entorn de con­fiança si s'obliga contínua­ment l'empre­sari a imple­men­tar en els seus pro­ces­sos noves tec­no­lo­gies per bes­can­viar docu­ments electrònics”. Afe­geix que “cal pro­cu­rar que els pro­jec­tes tec­nològics que es desen­vo­lu­pin tin­guin més recor­re­gut en el temps”.

Impul­si­va­ment podríem deduir que la crisi ha supo­sat un entre­banc en la pro­gressió de l'e-fac­tura en el nos­tre entra­mat empre­sa­rial, però a cop d'ull la rea­li­tat és una altra. Alberto Redondo ho des­men­teix, ja que ha pogut cons­ta­tar que mol­tes empre­ses s'han enca­mi­nat cap a la fac­tu­ració digi­tal pre­ci­sa­ment per esqui­var les esco­me­ses de la crisi: “Mol­tes empre­ses han adop­tat l'e-fac­tura per reduir cos­tos, ja que si cal reta­llar, es pot reta­llar en tot el procés de fac­tu­ració.”

Si fem una llam­bre­gada a la implan­tació de la fac­tu­ració electrònica arreu del món, veu­rem que ha ser­vit de vehi­cle per a dos tipus d'estratègies com­ple­ta­ment dife­rents: en l'àmbit geogràfic d'Escan­dinàvia, i Dina­marca en seria l'exem­ple para­digmàtic, digi­ta­lit­zant tota la fac­tu­ració de l'admi­nis­tració pública, s'ha vol­gut gua­nyar en eficiència, però també, i aquí l'exem­ple és Finlàndia, es cerca que la fac­tura electrònica pugui tenir un valor exe­cu­tiu com a jus­ti­fi­cant d'un càrrec.

A Lla­ti­noamèrica, en canvi, la fac­tu­ració electrònica té un valor fis­ca­lit­za­dor en estats en els quals no és sen­zill donar plena segu­re­tat als paga­ments i hi ha molts nego­cis que es desen­vo­lu­pen més enllà dels llin­dars legals. A Mèxic, en què ja supo­sen un 19% del total els docu­ments que es gene­ren entre empre­ses i cli­ents, les mer­ca­de­ries només poden pas­sar les dua­nes entre estats sí que van acom­pa­nya­des de fac­tu­ració electrònica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.